LUIS DE MORALES, AL MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA

Mare de Déu de la Llet. Luis Morales

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) presenta 52 taules del pintor manierista Luis de Morales (Badajoz, 1509 - Alcàntara, 1586), procedents del Museu del Prado. Un autor poc conegut pel públic, especialitzat en pintures de tema religiós que li van valer el sobrenom d'«El Divino». No coneixíem l'autor, però reconeixem les pintures que ens devien arribar als anys seixanta en forma d'estampetes i de nadades de l'original o de les múltipes còpies que en van fer pintors posteriors.
A l'exposició es poden veure algunes de les seves versions de la Pietat, d'Ecce Homo, de la Mare de Déu de la Llet, de la Mare de Déu amb el Nen i Sant Joan, sobre fusta de roure bàltic i de noguera. L'escultura de fusta policromada d'Ecce Homo de Berruguete estableix diàleg amb un oli d'una mida similiar del pintor homenatjat. La complexitat narrativa dels retaules, se suavitza per detalls que entendreixen, com el gest de la Mare de Déu de l'Ocellet lligant amb un fil l'ocell, simbolitzant la vida que la mare vol preservar de l'infant. Tècnicament exquisit, de Morales enllaça amb la tradició flamenca de finals del segle XV a la qual afegeix elements italianitzants i populars (gestos quotidians, una mosca sobre el vel...) amerats de simbolisme que transmetren una espiritualitat molt propera.
Hem visitat l'exposició un diumenge i gairebé hem hagut de fer cua per entrar-hi. Ja està bé que sigui un èxit,  perquè l'exposició ha costat a les arques públiques de la Generalitat dos-cents vuitanta mil euros (280.000 €). Si encara no estem preparats per conèixer obres ben documentades per internet, almenys que aprofitin les exposicions presencials com més ciutadans millor.

Verge amb el Nen i Sant Joan. Luis Morales

Exposició oberta fins al 25 de setembre.

'ÀLEX I EL HULA HOOP MÀGIC', DE BIRABIRO EDITORIAL

Àlex i el hula hoop màgic, nou àlbum publicat per Birabiro Editorial. Laura Huega ha imaginat una protagonista que té una joguina amb poders sobrenaturals: un cèrcol. Només de topar-hi es pot convertir en formiga, en balena, en girafa, en esquirol, en hipopòtam... En surt de cadascun dels animals posant en acció allò que el caracteritza: la força en relació amb el volum del cos, l'agilitat, la rapidesa en les distàncies curtes, la llengua multiús... Sempre estableix contacte amb un animal de la mateixa espècie en què es transforma, però tot i que estiguin de costat, sabem qui és l'Àlex per un detall que l'il·lustrador Albert Arrayàs, ha deixat en cada deliciosa làmina: la protagonista conserva els bràquets tant si es converteix en un insecte com si es posa al cos d'un mamífer XL.  Aquesta experiència permet a la petita Àlex conèixer els animals del llibre de la iaia. L'estructura en unitats que es van repetint, els salts temporals en una sola direcció i unes il·lustracions engrescadores fan la lectura apta per a primeríssims lectors.

PREMIS LITERARIS, 5 - 6 - 7 CÒPIES EN PAPER

 El sector que convoca premis literaris catalans necessita una actualització comunicativa urgent. Hi ha bases amb redactat idèntic de fa trenta anys. L’era digital no ha passat per aquí. Faig notar que comptades entitats i ajuntaments convocants de premis literaris han fet el pas a demanar els originals en suport digital. L’abús es repeteix any darrere any als premis literaris: demanen als participants 5, 6, 7 còpies impreses en paper, enquadernades i enviades per correu postal. Un malversament d’energia i de diners, que el 2016 amb les tecnologies que hi ha a l’abast no s'haurien de permetre.

Si un membre del jurat no sap llegir en pantalla, podria ser l’hora de canviar-lo o, si és tan imprescindible que no es troba relleu seu a la terra, que l’entitat li proporcioni una còpia en paper, per salvar la discriminació per motius tecnològics.

A tall d'exemple, vegeu-ne una tria dels que ara mateix estan vigents:
Lleida, a Màrius Torres. Poesia. 6 còpies
Queralt. Relats 10-20 p. 7 còpies
Vilafranca, a Milà i Fontanals. Poesia. 5 còpies
Guissona, a Jordi Pàmias. Poesia. 6 còpies
Mercè Rodoreda de contes. 100-200 f. 5 còpies
Girona, a Miquel de Palol. Poesia 5 còpies
Girona, a Ramon Muntaner. Novel·la per a joves. 5 còpies

Fins i tot hi ha convocàtories que demanen afegir una còpia en CD, (Sallent, poesia 250-400 versos. 5 còpies + USB o CD) cosa que només necessiten si el treball es publica, per tant es pot demanar després que es faci públic el guardonat, i, exclusivament, al guardonat.

Algunes bases, com les de poesia de Vallgorguina (5 còpies) especifiquen que «L’entitat organitzadora es reserva el dret de conservar un exemplar de les obres presentades» ¿Per quin motiu l’entitat convocant s’ha de quedar un exemplar d’una obra no guardonada? El que ha de fer és comprometre’s  a guardar totes les còpies per si l’autor les reclama o, altrament, destruir-les.
Vist la inèrcia regnant a l’hora d’actualitzar el sistema de lliurament d’originals, els creadors acabaran plantejant-se no concursar, i que els jurats continuïn espigolant entre la migradesa que els raja d’una època de vaques grasses, engreixades en pasturatges no ecològics (ni virtuals).

 

Vegeu:

Tot el que saps dels premis literaris i no goses dir

TOTS SOM SÚPERS!, AL PALAU ROBERT

Intèrprets dels personatges de Súper3, temporada 2015-2016

El Club Súper3 commemora el 25 aniversari amb aquesta exposició de gran format. Pretén compartir una experiència en família, amb un conjunt de propostes impregnades per la filosofia d’aprenentatge i festa que promou el club. La mostra és un reconeixement a tots els que han fet possible entretenir, informar, engrescar, innovar, fomentar valors i bons hàbits, promocionar la llengua catalana i l'anglesa.

Un recorregut agraït de seguir, tant pels que han tingut carnet com pels que el tenen vigent encara o acabat de fer. De tots els espais, en destaco el despatx del Sr. Pla, un lloc fosc on els malvats Megazero, Ruïnosa, Sr. Pla i Rick posen paranys als visitants. «Tots som súpers!», diuen. No ens ho posen fàcil.

Exposició oberta fins al 3 de setembre.

Per saber-ne més:

TOTS SOM SÚPERS!

 

CAÏM I ABEL, AL TEATRE BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Caïm i Abel. Autor i director: Marc Artigau
Teatre Biblioteca de Catalunya

Caïm i Abel és una història potent de supervivència, de sentiments desfermats. Un text impressionant, d'una complexitat molt ben resolta que explica amb la contenció dels grans dramaturgs, una epopeia contemporània. Sintetitzada en tres hores de durada, enfoca en pocs personatges els avatars de milions de persones que escapen de conflictes bèl·lics i que sobreviuen arrossegant nafres incurables de violència de tot tipus, «que ens retornaran algun dia», com diu la tesi de l'obra. Pels salts temporals, que posen al descobert secrets, m'ha recordat Incendis de Wajdi Mouawad.  Caïm i Abel pertanyen a dues generacions de diferents espais de banda i banda de la Mediterrània. Com l'episodi bíblic, comparteixen històries paral·leles. Caïm nét d'un pagès republicà mort a Jaca passa de vigilar l'hort familiar on encanona un immigrant que roba fruita per necessitat —Set—, a fer de control fronterer. Abel és taxista en una ciutat d'Àfrica, fill d'aquell immigrant. Somia embarcar-se cap al continent, tal com va fer el seu pare, a qui no ha vist mai més, perquè s'ha fet fonedís a l'Europa del benestar, oblidant dona i fill allà al desert, i ha construït una altra família amb la filla dels pagesos de la masia on es va quedar a treballar, després de ser enxampat. Text, escenografia, interpretacions i tesi mirall del nostre temps fan de Caïm i Abel una obra imprescindible, a la qual desitgem llarg recorregut. 9/10

Allò que ha passat tornarà a passar,

allò que s'ha fet tornarà a fer-se: 

no hi ha res de nou sota el sol.

Eclesiastès 1, 4-11

  

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

COMEDIANTS, INVENTORS D'UN NOU LLENGUATGE

Vegeu la galeria de fotografies de l’exposició.
Cliqueu la imatge

Vam ser a la Vinya, la masia de Canet de Mar seu de la companyia Comediants, per entrevistar-ne el director. Era el 1994, en ocasió de l'estrena de l'espectacle teatral El llibre de les bèsties i m'ha quedat d'aquell dia la cordialitat amb què vam ser atesos per Joan Font i el rigor amb què va explicar el muntatge. Era un dia lluminós d'aquest poble de la Mediterrània que sempre és present als treballs de la companyia, i en recordo el rafal i els tallers de màscares i  capgrossos acompanyats tothora del seu fill, un nen de quatre o cinc anys que jugava entre el nostre bosc de cames. Dos anys després Comediants rebia la Creu de Sant Jordi.

Ara, a la segona planta del Palau Robert hi ha una exposició màgica, multidisciplinar: Comediants, inventors d'un nou llenguatge, comissariada per Joan Font i Dani Freixes. Tancant la porta del 'temps gris' de la dictadura, ens proposen un recorregut creatiu per 44 anys de compromís amb el teatre popular, del qual hem estat partíceps en múltiples projectes. L'exposició ens fa reviure experiències que van revolucionar la nostra concepció de les arts escèniques i de la festa. Hi retrobarem objectes i documents originals de Plou i fa sol (1976), Sol, solet (1979), Dimonis (1983), Alè (1984), La nit (1987), Nit de Nits (1989), Mediterrània (1991), El llibre de les bèsties (1994), Bi (2001), Boccato de cardinale (2003), L'arbre de la memòria (2004), Les mil i una nits (2005), Iu i els números (2008)... Festivals, fires, en teatres i al carrer en actuacions per a multituds i en escenaris singulars: l’Aqüeducte de Segòvia, l’estació de metro de Times Square o el Battery Park de Nova York, l’Estadi Olímpic o la Pedrera de Gaudí de Barcelona, el parc del Retiro a Madrid, l’estació de Mapocho a Santiago de Xile, l’estadi Maracaná del Brasil, la plaça Simón Bolívar de Bogotà (Colòmbia), l’Òpera House de Sydney (Austràlia), el Palais des Papes d’Avinyó, El Parc Güell...

La transversalitat de les propostes de Comediants (cercaviles, cavalcades, llibres, sèries de televisió, espectacles de teatre, música, pel·lícules, col·laboracions amb d'altres creadors),  la interrelació amb el públic, el discurs innovador de la companyia s'han projectat a tot el món. I a nosaltres ens ha tocat un raig d'aquesta energia i aquesta passió que desprenen. Amb agraïment.

Exposició oberta fins al 28 d’agost.

¿TORNARAN LES FADES A DUESAIGÜES? (D'AQUÍ A 95 ANYS!)

© Carmina Mauri

S'acosta la nit màgica del solstici d'estiu. A Duesaigües, el 2011, pels volts de Sant Joan, van manifestar-se unes fades. No vull dir que es queixessin de res, sinó que, d'alguna manera, van fer-se presents. Els testimonis de l'existència de les fades van ser tres infants del poble. Van seguir una sèrie de pistes que els van deixar les fades d'un herbassar florit i al final van trobar un tresor. Van compartir l'experiència amb la resta de canalla i van lliurar una capsa amb tota la documentació i les proves al Museu de l'avi (a disposició de tothom que ho demani).

Enguany les fades no sortiran, no cal esperar-les. Sembla que surten cada cent anys, segons diuen els avis més grans. Tot i així, els que ho van viure han transmès als petits l'emoció de la llegenda de tal manera que els nous constructors de cabanes confien que d'un moment a l'altre trobaran indicis, senyals, d'aquestes éssers benefactors sorgits de la terra.

Per saber-ne més: 

LES FADES DE DUESAIGÜES

ÉSSERS FANTÀSTICS DE LA NIT DE SANT JOAN

Familiar al cava.  Autora: Lena Paüls Il·lustració: Àfrica Fanlo
Revista «Cavall Fort»Autora: , núm. 1107

Durant la Nit de Sant Joan, surten molts éssers fantàstics per celebrar reunions. Si hi topem, poden espantar-nos, com les cucales, l'Ànima de Cantiret, la feram, la mala bèstia i els gambutzins. També surten ànimes en pena i apareixen els Joanets (manifestacions lumíniques), que guarden tresors i els defensen amb les dents si algú els vol robar.
Per sort, aquesta nit, també surten els amorets que disparen a tort i a dret les seves fletxes. I la Dama Fortuna, tan inaccessible, que cavalca sobre un carro alat. Podem afegir a la llista les goges, les dones d'aigua, els follets, els fameliars eivissencs...
Sense anar més lluny, a Duesaigües,  unes fades es passegen pels herbassars florits i, si els caiem bé, ens poden facilitar el plànol d'un tresor. Comparteixen amb tots els altres éssers fantàstics una invisibilitat que em posa els pèls de punta perquè, encara que només fos per aquesta nit, no els costaria gaire de deixar-se veure.

Llegiu el conte Familiar al cava, de Lena Paüls

Llegiu en aquest mateix blog:
Les fades de Duesaigües