RÍNXOLS D'OR, AL POLIORAMA

Rínxols d'Or. Versió: Companyia Flic Flac Teatre
Direcció: Carla Lindstrom. Teatre Poliorama, Barcelona

Per a espectados més grans de 3 anys.

Versió força fidel del conte recollit per Charles Perrault. Tres óssos d'una família surten al bosc i s'entretenen passejant. Simultàniament, la tafanera Rínxols d'Or, també passeja pel bosc i, de sobte es posa a ploure.  No dubta a aixopluga-se a la caseta dels óssos. Els tècnics integrats a l'escenari fan de figures de quadres i manipulen quan cal uns pesats armaris multiús: bosc, finestra exterior, rebedor, cuina. A dins hi ha barrets, cadires, bols de sopa i llits de tres mides. La Rínxols d'Or ho remena tot, fins que s'adorm al llit petit i quan tornen els óssos... cametes ajudeu-me.   La moralitat: respectaré les coses dels altres, no entraré mai més a cap casa sense permís. Potser els espectadors de la generació dels que hi ha avui al teatre no caldrà que siguin okupes. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'hISTÒRIA', A LA SALA BECKETT

hISTÒRIA. Autor:  Jan Vilanova Claudín
Direcció: Pau Roca. Sala Beckett, Barcelona

El dramaturg Jan Vilanova refà la història de Marc Bloch, un resistent antinazi d'origen jueu, que el 1944 va ser afusellat per la Gestapo,  a Lió. Ho fa a través d'un treball de recerca d'un estudiant d'Història, a instàncies del seu professor. Remarcable l'ambientació i les accions plenes de simbolisme dels personatges. A hISTÒRIA tot conflueix en un muntatge que parla de la pèrdua: en el pla col·lectiu (genocidi) i en el pla individual (pare). Tres interpretacions antològiques (en la nostra sessió: Miquel Gelabert, Vicky Luengo i Pau Roca), matisades i a to amb el que s'hi explica. Austeritat i nitidesa. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

hISTÒRIA és el darrer espectacle que es podrà veure a la Sala Beckett, abans del cicle de lectures d'espectacles emblemàtics 'La Beckett està de mudances', dins al 20 d'abril. El següent espectacle inaugurarà la sala al Poblenou.

Vegeu-ne aquí més informació

'UN TRAMVIA ANOMENAT DESIG', A LA SALA MUNTANER

Un tramvia anomenat desig, de Tennessee Williams. 
Versió i direcció: Oriol Tarrasón. Sala Muntaner

La companyia Les Antonietes posa en escena Un tramvia anomenat desig, de Tennessee Williams, amb només quatre intèrprets, en un escenari gairebé buit, només allò imprescindible. L'acció transcorre en un pis modest de Nova Orleans on arriba la Blanche, germana de la dona de la parella que hi viu. Han mort els pares i els avis després de malalties costoses, ha suportat la càrregasola i, finalment, ha hagut d'hipotecar la casa pairal i finalment se l'han quedada el banc acreedor. L'estada s'allarga i esclata en violència el cunyat i n'és la víctima Blanche i la germana i l'amic comú per extensió. Metàfores i simbolisme en l'escenografia i l'attrezzo. Vibrant. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'INFÀMIA', A LA VILLARROEL

Infàmia. Autor i director: de Pere Riera
La Villarroel, Barcelona

El dramaturg Pere Riera (Canet de Mar, 1974) ens va deixar bocabadats amb Desclassificats (La Villarroel, 2011) i, sobretot, amb Barcelona (Teatre Nacional, 2013), i ara ens torna a emocionar amb Infàmia, un altre text dramàtic d'alta volada. A les tres obres hi trobem Emma Vilarasau defensant els personatges protagonistes. A l'escenari de La Villarroel, l'autor dirigeix quatre intèrprets: dos que mostren una vegada més la seva maduresa interpretativa (Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas),  una jove actriu bregada (Anna Moliner)  i un actor promesa (Francesc Ferrer).  Fan teatre dins el teatre (assagen uns passatges de l'Ofèlia de Hamlet) i parlen de teatre, de les misèries de la professió. Saben de què parlen, són les paraules de Riera, però es nota per les vibracions que ens arriben que els quatre les senten com a seves. I, si no, versemblança: teatre. El teatre, diu Pere Riera, és 'l'ofici d'enganyar-nos a tots, pel preu d'una entrada'.  10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

EL RETRAT A LA COL·LECCIÓ FOTO COLECTANIA

La Fundació Foto Colectania presenta l'exposició Cara a cara, una mostra de més de cent obres de quaranta-vuit fotògrafs, algunes de les quals hem vist publicades en revistes. Hi trobem tant retrats d'estudi com fotografies que capten l'espontaneïtat dels personatges retratats.  Cada fotògraf s'apropa al seu objectiu des de perspectives particulars, així, el ventall de tipologies va des dels que en busquen la complicitat fins als que en radiografien allò que no volen mostrar. En aquest sentit hi ha també en cada retrat la mirada de l'altra banda, la mirada implicada del fotògraf.

Exposició oberta fins al 13 de febrer

'CARAGIRATS', NARRACIONS A L'ESCENA DE CAPELLADES

La cita:

Teatre de La Lliga (c/ del Pilar, 13 - Capellades) 

Dissabte, 30 de gener, a les 21:00 h

Catorze actors i actrius del Grup Teatral del Casal Familiar Recreatiu de Manresa, sota la direcció de Fina Tàpies, posaran en escena sis històries escrites per narradors de la Catalunya Central, entre les quals 'Sex o no sex', de l'amic capelladí Joan Pinyol. 

No hi podem assistir, però augurem èxit de públic a aquest teatre de proximitat.

'ANNA KARENINA', AL VERSUS TEATRE

Anna Karenina. Autor: Lev Tolstoi
Versió i direcció: Ivan Padilla
Versus Teatre, Barcelona

Andreu Nin va traduir Anna Karenina de Tostoi (publicada el 1877) directament del rus el 1933. Edicions Proa la va reeditar el 1967 i Edicions 62, el 2014. Anna Karenina descobreix l'amor i el vol viure amb passió, encara que hagi de deixar el fill. Aquesta és la tragèdia ja que ho aposta tot en aquest amor i l'hi exigeix tot, també. Els sentiments són universals i Anna Karenina, escrita fa més d'un segle ambientada a Moscou, es manté contemporània. En aquesta posada en escena, encarnen els personatges l'actriu protagonista Lara Díez, els actors Dani Ledesma (el marit)  i el mateix director, Ivan Padilla (l'amant), acompanyats de subratllats musicals en directe de Cels Campos, al piano. Espectacle de petit format, ben interpretat, agraït. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

XAVIER GOSÉ, AL MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA

Dec la descoberta de l'obra de l'il·lustrador Xavier Gosé (Alcalá de Henares, 1876 - Lleida, 1915) al Museu Nacional d'Art de Catalunya. El MNAC reivindica amb l'exposició Xavier Gosé, il·lustrador de la modernitat aquest artista internacional que havia quedat desplaçat del cànom per raons accidentals.
Lleidatà, nascut a Alcalà d'Henares per la feina del pare, va estudiar a Barcelona, va desenvolupar-se com a il·lustrador en els ambients elegants de la moda del París d'abans de la primera guerra mundial. En el centenari de la mort el MNAC li ret homenatge amb aquesta exposició retrospectiva de gran format —300 peces— d'obres que procedeixen del Museu d'Art Jaume Morera de Lleida, de galeries diverses i de col·leccions particulars.

S'hi pot recórrer la seva trajectòria que va des de les il·lustracions tant dels ambients proletaris del Paral·lel com els de la burgesia del Liceu. Continua amb la crònica apassionada del París de principis del segle XX.  Cronista de la vida a les cafeteries populars, però també la mirada burlesca projectada en treballs publicats a la premsa satírica parisenca, la ironia de les postures elegants dels models d'empreses de moda per a les quals il·lustrava. Va confeccionar el vestuari de l'òpera Pepita Jiménez, d'Isaac Albéniz. Si tenim en compte que va morir als trenta-nou anys, impressiona la qualitat i quantitat de publicacions, d'obra gràfica, de dibuixos i de pintures que ens ha llegat.

Exposició oberta fins al 20 de març