73 RAONS PER DEIXAR-TE, AL TEATRE GOYA

73 raons per deixar-te. Llibret: Guillem Clua. 
Música: Jordi Cornudella. Direcció: Elisenda Roca. 
Teatre Goya, Barcelona

Un musical que explica una història d'amor i de desamor, recomanable als espectadors sensibles a qui no agradi el gènere. És un musical que surt d'aquí, s'ambienta aquí, amb situacions i context històric recents ben reconeixibles. Els protagonistes podrien ser els nostres fills, els nostres veïns, els nostres amics, nosaltres mateixos. A la primera part en to de comèdia romàntica, assistim a l'enamorament, convivència i trencament de dos personatges que s'atrauen pels pols oposats, però mentrestant, s'està covant un altre apropament que, a la segona part, deixa la platea corpresa. Veient una pel·lícula puc plorar, però poques vegades em cauen les llàgrimes al teatre. Doncs bé, ho han aconseguit Abel Folk, Mercè Martínez, Marc Pujol i Mone Teruel. En un musical. 10/10

Potser sí que hi ha setanta-tres raons per deixar-te, 

però potser també n'hi ha només una per tornar a començar.

ANDREU SOTORRA

 Llegiu-ne la crítica sencera a «Clip de Teatre»

L'ANY LLULL COMMEMORA 700 ANYS DE LA MORT DE RAMON LLULL

Fins al novembre de 2016 
Comissari de l'Any Llull: Joan Santanach

L’Any Llull, que commemora el 7è centenari de la mort de Ramon Llull, comença amb un acte protocolari al Palau de la Generalitat. Michela Pereira, experta italiana en filosofia medieval i en l’obra de Ramon Llull, pronunciarà la conferència magistral; el baríton Joan Pons cantarà tres cançons basades en poemes lul·lians, musicats per Antoni Parera Fons. Suposo que l'acte anirà com està previst i que, a partir d'aquesta obertura, se succeiran les activitats per divulgar l'obra i la personalitzat del nostre savi universal.  

De moment, la commemoració arrenca amb Llull: ment prodigiosa, creativitat perifèrica, lliçó inaugural del curs de la Fundació Joan Maragall,  una exposició precisa, amena i profunda del doctor Albert Solè (a qui vaig tenir de professor de Literatura Medieval a la UB), que posa el llistó alt a les conferències i articles de divulgació que vindran. Llegiu-lo a «El Punt Avui», 20-XI-2015.

Aniré difonent les activitats, però d'entrada, hauríem de començar llegint o rellegint l'obra de Llull. Una recomanació: Lectura guiada de Ramon Llull  (començarem per Blanquerna), a càrrec d'Antònia Carré-Pons, a través de la plataforma «Què llegeixes?»

Escolteu aquí el poema 'Cant de Ramon', 

interpretat per Celdoni Fonoll

Per saber-ne més

ANY LLULL

LA NIT DE HELVER, A L'ATRIUM

La nit de Helver. Autor: Ingmar Villquist. Traducció: Xavier Farré
Direcció: Pavel Bsonek. Sala Atrium, Barcelona

Els protagonistes són en un menjadoret humil, a casa seva, però no sabem quina relació els uneix. ¿Són germans? ¿Són mare i fill? Magníficament ajustats en la complexitat dels personatges Karla i Helver: Alba Florejachs i Sergi Torrecilla. Al carrer pinten bastos. ¿Som a Munic, a la Nit dels Vidres Trencats, 9-XI-1938? Tant és. El noi no hi és tot i, sembla, que el manipula un petit capitost —que té el perfil d'un nazi. Pot ser aquest context que m'imagino o un altre d'ara mateix, en qualsevol lloc del món. Teatre que suggereix un univers sencer d'emocions a través la paraula. Innoblidable Herver/Tordecilla, innoblidable Karla/Florejachs. 10/10

     

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

PATETISME IL·LUSTRAT, DE CARLES SANTOS

Patetisme il·lustrat
Creació, composició i direcció:  Carles Santos 
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Tallers, Barcelona

Carles Santos ens ha tornat a sorprende amb l'espectacle Patetisme il·lustrat. Amb accions plàstiques sense piano, performance pertorbadora, percussions obsessives que il·lustren relacions patètiques amb persones i éssers inanimats. Santos, visualment descarat, obcès, oníric. Il·lustrant amb despullament  la decadència. Els espectadors sortim de la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya parlant del que hem vist i del que ens ha martellejat: "Necessito temps. Necessito temps per a pensar. Necessito temps per a pensar i entendre el que m'ha passat". Necessito temps per pair aquest espectacle que no m'ha atrapat tret de fugaços instants. 7/10

EN AQUEST MOMENT ÉS DÍFÍCIL PERCEBRE

ALGUNA COSA QUE NO SIGA LA BUSCADA I

INEVITABLE INDIGÈNCIA, SOLAMENT 

COMPENSADA PER LA CONTUNDÈNCIA DEL 

FET BEN FET SENSE VERGONYA.

Carles Santos. Creador de Patetisme il·lustrat


Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

LA BERTA I EL SEU ROBOT, AMB LA COMPANYIA LAZZIGAGS

La Berta i el seu robot
Basat en En Ricard i el seu robot, d’Esteban Martín
Dramatúrgia, lletres i direcció: Lídia Linuesa
Jove Teatre Regina, Barcelona

Recomanat per a espectadors a partir de 3 anys

Suposem que la Berta, protagonista d'aquest conte representat al Jove Teatre Regina, és una nena solitària (interpretada per Marta Fíguls, belluguí, excel·lent animadora del públic) que li apareix un ésser articulat de mida humana entre les joguines. El robot (interpretació de Lluís Garrido que tot i l'estaticitat del personatge aconsegueix volantins reeixits) que li ha construït el pare es converteix en el millor amic de la petita. Aprèn ràpid el que li ensenya la nena.  Un espectacle ben acabat tant pel que fa a les interpretacions, a les projeccions com a les cançons enregistrades (en la nostra sessió, la cantant Anna Extremera va oferir la peça principal en directe). 8/10

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

CANTA'M UN CONTE, AL ROMEA

Canta’m un conte. Idea: Xuel Díaz. Dramatúrgia 
i música: David Anguera. Direcció: Juanjo Marín.
Teatre Romea, Barcelona

Recomanat per a espectadors a partir de 3 anys

Canta'm un conte és un espectacle musical on Xuel Díaz i David Anguera expliquen, cançó va i cançó ve, tres contes: La rateta que escombrava l'escaleta, Les set cabretes i el llop i Patufet. Tres versions lliures actualitzades de contingut que permeten que sigui la rateta la que demana per sortir als diferents pretendents, que el llop hagi de fer un curs de cant si vol enganyar les cabretes simulant la mare Cabrallé o que el Patufet faci provatures abans de fer rimar allò de «Patim, patam, patum...» Precisament amb aquesta cançó arriba l'instant màgic de l'espectacle: un cop consensuat el que dirà el Patufet per tal que no el trepitgin, l'actriu Xuel Díaz calla i tota la platea de menuts canta a cor què vols la tonada. A cor, de cor. 8/10

  

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

HUMOR HUMÀ, AMB CARME PLA

Humor humà. Intèrpret: Carme Pla.  
Direcció: Marta Pérez. El Maldà, Barcelona

L'actriu Carme Pla es fa seves unes quantes històries que explica des del realisme màgic que emana de la tria. Deu contes de Pere Calders,  un relat breu de Santiago Rusiñol, un de Jesús Moncada i un de Josep Carner i, rubricant cada relat, uns aforismes de Joan Fuster. Came Pla és una de les actrius de T de Teatre, i per aquest muntatge ha comptat amb la complicitat de la resta de la companyia —la dirigeix Marta Pérez, la vesteix la Mamem Duch— Humor subtil, que provoca somriures d'aquells que fan massatges als músculs facials.  8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

NOVETATS LITERÀRIES, SUPLEMENT DE TARDOR

L'article Les balances del temps d'Andreu Sotorra radiografia
la situació actual de la literatura infantil i juvenil.
El podeu llegir al «Suplement  de novetats literàries
de Cornabou, tardor 2015.»

Descarregueu el suplement aquí