LLETRES A LES AULES, CURS 2015-2016

 Els meus llibres estan inclosos al programa de foment de la lectura «Lletres a les aules» que promou la Institució de les Lletres Catalanes en el món educatiu.
L'única condició per tal que com a autora vingui al vostre centre és que els alumnes hagin llegit algun dels meus llibres. No pot ser més fàcil: alguns fins i tot els podreu llegir en suport digital de franc.
Hi ha més demanda que oferta de pressupost, per tant, feu la sol·licitud tan aviat com pugueu, cada curs es queden moltes escoles i instituts fora del programa.

Trobareu l'aplicatiu a la ILC:

(www.lletrescatalanes.cat), apartat Lletres a les Aules. 

 Cliqueu la imatge per desplegar les meves dades:

 

Target d'edat: 

Primària: Cicle Inicial (6-8 anys): La draga sense escates, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Primària: Cicle Mitjà (8-10 anys): La geganta Ela, Edicions del Pirata i I tu, què mires? (contes i poemes en edició digital lliure)

Primària: Cicle Superior (10-12 anys): Un riu que creix de nit (novel·la en edició digital lliure)

Secundària: 1r i 2n d’ESO (12-14 anys): Dret d'admissió (novel·la en edició digital lliure)

Secundària: 3r d’ESO i Batxillerat (14-16 anys): Temps de penyora (poemari en edició digital lliure) | El mirall que vola (relats en edició digital lliure)

SOL·LICITUDS FINS AL 15 D'OCTUBRE de 2015

LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ, 2015

Plaça de la Catedral, Barcelona, del 4 al 13 de setembre

La Setmana del Llibre en Català és un gran aparador de llibres de fons i de novetats. Una setmana de nou dies que obre la temporada literària, a l’esplanada de la Catedral de Barcelona, amb múltiples activitats: presentacions de llibres, contacontes, exposicions, carpa iQuiosc, declaracions importants, com la del suport a la candidatura de Barcelona com a Ciutat de la Literatura a la UNESCO...

La Setmana se suma a la celebració de l’Any de les Biblioteques, que commemora el centenari de la fundació de la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya. Entre la munió d'actes, dimarts, dia 8, a les set del vespre, s'hi presentarà el llibre Bibliorelats (Editorial Arola), amb els relats breus seleccionats en el concurs convocat pel Servei de Biblioteques de la Generalitat i Reusenques de Lletres. Vint-i-quatre relats que  tenen les biblioteques públiques de Catalunya com a referent literari. Hi serem. Hi sereu benvinguts!

Tot navega: cada vaixell, és tot el mar
que li fa força i l’arrossega.
CARLES RIBA, Estances I

REUTILITZACIÓ DE LLIBRES

http://www.apartmenttherapy.com/

Després d'uns llibres per plantar, vegeu ara uns llibres reutilitzats com a test per a plantes carnoses. Es tracta d'agafar llibres que ja hem llegit i ens en volem desfer per encabir-ne d'altres a les prestatgeries,  llibres per als quals no sabríem trobar lectors en el nostre entorn, però tot i així  ens sap greu llençar-los al contenidor de paper perquè en facin pasta de paper. Afegim-hi també, que la nostra experiència en bookcrossing no és del tot favorable i que ja estem fins al capdamunt de carretejar llibres. Per tant, els afortunats poden tenir una nova vida, dins a casa mateix, al costat dels seus congèneres.

Li tornes el llibre que va deixar-te fa quinze dies.
Cap pregunta; sol dir: sentiments i idees han de seguir
el seu curs, obrir-se camí a pas de bou, com els rius.
XAVIER BENGUEREL, Icària, Icària, 1974:11

EL PRIMER APRENENTATGE DE LA LITERATURA ÉS ORAL

Raimunda Arrià Tolosa
(Vilanova de la Barca 1904 -Reus 2000)

Enguany (21-8) fa quinze anys que va morir la meva àvia paterna, la padrina Munda. No era padrina meva de bateig, però li deia padrina, tal com en diuen als avis a la comarca del Segrià. Encara la veig que fa punta de ganxet, mentre canta en veu baixa.  Dec molt a aquesta persona de bon tracte,  incansable, austera i d'una saviesa natural amb la qual no m'he topat mai més en tot el que porto de vida. La padrina Munda surt implícitament o explícita en molts dels meus escrits. Un dels darrers publicats:

El primer aprenentatge de la literatura és oral i arriba als nounats amb cançons de bressol i de falda. [...]  A casa meva, la contacontes era la padrina Munda. Cantava. Eren contes musicals. Fa poc vaig trobar la lletra de 'La porquerola' al llibre Literatura oral (Editorial Bruño). Vaig tenir un disgust. Estava convençuda que se l'havia inventat la meva padrina.

LENA PAÜLS, 'La biblioteca personal'

Biblioteques personals, Editorial Arola, 2014:73

SISÈ ANIVERSARI

Avui fa sis anys que vaig començar aquest blog. Subscriuria el que vaig escriure en la celebració del cinquè aniversari. Però només tinc ganes de dir: que els vents ens siguin favorables en tots els viatges que vulguem emprendre. Faig un conjur perquè tot vagi a l'hora. No ens podem permetre cap retard ni cap precipitació.

CINQUÈ ANIVERSARI

QUART ANIVERSARI

TERCER ANIVERSARI

SEGON ANIVERSARI

ANIVERSARI 

RETRAT DE LA LENA AL JARDÍ DE LLICORELLA

 Lena Paüls en una fotografia tunejada per Núria Feijoó

En aquesta fotografia sóc al jardí de llicorella del refugi de la Vinyeta a Duesaigües. La il·lustradora Núria Feijoó m'ha imaginat envoltada d'unes plantes amb flors de tortell de pasta de full farcides de cabell d'àngel. M'acompanyen dos personatges: un gnom i una eruga. Han arribat a casa nostra per passar les vacances en un dels meus minijardins.

PS: El follet que passa cada any les vacances a les arrels aèries del nostre ficus ginseng fa morros. Es veu que no li han caigut bé els nous veïns.  M'espera un estiu mogudet. Us ho explicaré l'1 de setembre.

MÀSTER DE VACANCES

Gronxador del gnom en una branca del ficus ginseng.
Foto: © Paüls 2015

Atenció a un detall de la fotografia. En una branca del ficus ginseng ha aparegut un gronxador. És el senyal.  Esperarem el follet que torni a la casa d'estiueig —les arrels aèries del nostre ficus ginseng— després de rostar pètals de flor de buguenvíl·lea de cal veí. Tenim un mes per aprendre del que sap, mentre el gronxem.
 

RAMON MUNTANER, QUÈ US DIRÉ?

Al Museu d'Història de Catalunya veiem l'exposició El temps dels almogàvers. La crònica de Ramon Muntaner, que il·lustra uns moments importants de la història de la Corona d’Aragó durant els segles XIII i XIV a través del relat idealitzat de la monarquia que fa  Ramon Muntaner a la seva crònica. La mostra posa en evidència la interpretació personal que Muntaner fa dels esdeveniments, sovint allunyada de la realitat i més d’acord amb la seva pròpia percepció dels fets. Una crònica mig de ficció, mig d'autobiografia novel·lada. L'exposició dedica un apartat especial a explicar la història de la Companyia Catalana d'Orient, integrada per tropes d'almogàvers o soldats mercenaris d'origen català i aragonès, que, a principis del segle XVI, van sembrar el terror en terres de l'Imperi Bizantí.

Exposició oberta fins al 23 de novembre

Què us diré? la batalla fou molt forts, e les nostres fembres, ab cantals e pedres (que jo havia moltes fetes metre al mur e a la barbacana), defensaven tan règeu que meravella era. Que en veritat, que fembra s'hi trobà que havia cinc cairellades en la cara, que encara es defensava així con si no hagués mal. E així durà aquesta batalla entrò a hora de despertada.
RAMON MUNTANER, Crònica. Heroisme en la defensa de Gal·lípoli, cap. 227

Recomano l'assaig Vida, viatges i relats de Ramon Muntaner, (Editorial Base, col·lecció Històrica, del professor medievalista Stefano Cingolani.

Tant l'exposició com aquesta publicació s'emmarquen dins del programa d'activitats organitzades per commemorar els 750 anys del naixement del cronista Ramon Muntaner (Peralada, 1265 - Eivissa, 1336)