30 de juny 2015

LA PLACA DEL VÍCTOR, HISTÒRIA I ROMANÇO

Plaça del Víctor, a Reus. © ASA, 2015
La placeta del Víctor de Reus és una delícia. La glorieta de les glicines en semicircumferència al fons, els dos  lledoners enormes a la part oberta de la plaça (que van substituir dos pebrers gegantins, també), al centre, la font de Neptú, amb canells que embassen a peu pla. Una plaça sense trànsit rodat i poc trànsit de vianants, tret dels qui la creuen, d'algun de passatger que hi descansa i de comptades  criatures del barri quan fa bon temps. No hi acostumen a jugar a pilota, perquè a penes hi ha lloc per xutar amb un mínim d'energia. És una plaça que invita a la conversa, al festeig, als jocs quiets, als berenars de brioxeria dels dos forns que la flanquegen...
¿Qui era aquest Víctor que té l'honor de tenir una plaça amb el seu nom? Un malànima, segons deduïm de les seves actuacions que explica Salvador Palomar al blog «La Teiera». A mitjan segle XIX el personatge —ben considerat  a Almoster on la família posseïa terres— tenia casa a la placeta. En realitat es deia Víctor Josep Rosselló i Martí (Reus, 1808), "criava cucs de seda i havia tingut una fàbrica de tòrcer seda, documentada el 1844, a la ciutat." Alcalde no constitucional, el 1867, es va guanyar per arbitrari i abús d'autoritat l'antipatia de tots els estaments de la ciutat. A la Revolució de Setembre del 68, el progressistes li van cremar la casa, va haver d'escapar-se i no va tornar mai més. Va morir a Bordeus el 1885.
Arxiu Municipal, extret de «La Teiera»
La mala imatge del Víctor restà reflectida en un romanço popular, «Las maldades del Víctor». [...] El text narra el suposat l’intent del malvat alcalde d’aconseguir que les tropes surtin al carrer per reprimir el poble, en un diàleg amb el comandant militar, als quarters reusencs i fa referència a les seves actuacions com a alcalde. Més enllà del seu valor literari, el romanço és un exemple de crítica política ferotge que denigra el protagonista quan ja és lluny de la ciutat.

SALVADOR PALOMAR, «La Teiera», 19-9-2011


Per saber-ne més:

Anguera, Pere. Comportament polític i actituds ideològiques al Baix Camp: 1808-1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1983, p. 132.

Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 147-148.

29 de juny 2015

UN CENTENAR D'ÀLBUMS IL·LUSTRATS

Podeu descarregar aquí el pdf
«Cornabou. Revista de Literatura Infantil i Juvenil» ressenya en el seu Suplement de novetats literàries primavera-estiu 2015, noranta-vuit àlbums il·lustrats (entre els dos-cents catorze títols ressenyats). Més del seixanta per cent són il·lustradors catalans, la meitat dels quals il·lustren els seus propis textos. De llibres escrits i il·lustrats pel mateix autor, tant d'aquí com de fora, n'hi ha de reeixits on text i il·lustració s'afavoreixen mútuament i d'altres que els dibuixos són d'altíssima qualitat, però el text desmereix la publicació per descurat o perquè és tan primari que més valdria que no hi fos.  'Literatura ho és tot', esclar, però, sisplau,  si no hi arribem, demanem ajuda.

Jo parteixo de la idea que literatura ho és tot.
Literatura és el que canta la veïna, és un guió
de televisió, és un anunci… En aquest sentit,
la literatura impregna la vida.
JOAQUIM MOLAS


27 de juny 2015

TORNA 'LA PARTIDA'


La partida (Dealer's Choice)
Autor: Patrick Marber. Trad. i adaptació: Cristina Genebat
Direcció: Julio Manrique.  Teatre Romea, Barcelona
Vam veure al Teatre Romea La partida de Patrick Marber, dirigida per Julio Manrique. Ara la timba d'homes es podrà tornar a veure al Teatre Goya, amb els mateixos intèrprets: Joan Carreras, Andrew Tarbet, Andreu Benito, Oriol Vila, Ramon Madaula i Marc Rodríguez. Si aleshores us va passar per alt, no torneu a perdre l'oportunitat d'assaborir aquest muntatge. A partir del 8 de juliol.


Vegeu-ne l'apunt de l'estrena:

26 de juny 2015

ÀNGEL GIMÉNEZ, ARTESÀ POPULAR DE DUESAIGÜES

Avionetes i helicòpters a l'eroport. © Ángel Giménez
Una malaltia va fer que Àngel Giménez hagués de deixar el seu ofici, la construcció.  Va ser aleshores que va sorgir amb una força inesperada l'instint creatiu que mantenia ben guardat: reproduir el seu entorn en miniatura. Aquest apunt vol ser un càlid reconeixement per l'art d'aquest artesà popular que ha substituït la veu per unes realitzacions diminutes d'excepcional realisme.

Carro amb feixos de llenya. © Ángel Giménez
Trobem en els treballs d'Àngel Giménez un cert gust per la recuperació d'un món tecnològic que ja no existeix si no en la memòria dels més grans, com ara les llars de foc familiars, les cuines econòmiques, els carros públics de neteja i de recollida d'escombraries.
Cuina econòmica.
© Àngel Giménez

Primer en fa el disseny, en dibuixa les plantilles i després, amb fustes reciclades, branques polides i estris diversos, fa les maquetes, petits diorames amb d'indrets del poble: l'edifici de l'Ajuntament, les fonts patrimonials, les places, el restaurant Cunirri, l'estació del tren...

En destaco les sèries, on no trobem dues peces iguals, com ara els bastons amb caps d'animals, les avionetes i els helicòpters,  els carros i les carretes, els rellotges de peu, les maquetes de trens, entre moltes d'altres.

Carro amb sotapost. © Àngel Giménez
Carros amb bocoi penjant. © Ángel Giménez
Cada any l'Àngel Giménez fa una exposició al seu taller, però es nega a vendre'n cap exemplar. Aquestes peces no tenen preu i, si en tinguessin, no podríem pagar les hores que aquest artesà hi dedica. Amb la nostra admiració.

25 de juny 2015

L'ABZ DE REUS

La cita:

A començaments del 70, la pedagoga i escriptora M. Àngels Ollé (Sant Sadurní d’Anoia, 1937) i el dissenyador gràfic, il·lustrador i periodista Pere Prats Sobrepere van publicar conjuntament la col·lecció «A poc a poc»  (La Galera), una sèrie de llibres que han ajudat moltes generacions a descobrir el gust per la lectura. Aquesta col·lecció va marcar un abans i un després en els llibres de lectura dels primeríssims lectors, dels infants que aprenen a lligar síl·labes per formar paraules i relacionar-les amb el seu entorn més proper.
Des d'aleshores Ollé i Prats han publicat molts llibres cadascú pel seu compte i, alhora, no han deixat de col·laborar plegats en altres publicacions. Ara presenten L'ABZ de Reus (Arola Editors) on defineixen la seva ciutat de Reus en mil paraules. Hi aprendrem de la ciutat, a través de la mirada que hi projecten aquests dos artistes savis que l'estimen. El volem assaborir.

24 de juny 2015

ROSER AUQUÉ, MOMENTS DE FESTA

De la sèrie «Moments de festa». © Roser Auqué


Roser Auqué i Cabré és enginyera tècnica industrial i màster en Enginyeria i Gestió de les Energies Renovables. Graduada a l'Escola d'Arts aplicades i oficis artístics de Barcelona 'La Llotja'. La Roser va néixer a Reus i té els ascendents a Duesaigües, on té casa. Els seus primers treballs de pintura eren unes peces preciosistes de detalls gairebé fotogràfics. Vegeu Les aquarel·les tàctils de la Roser Auqué.  Ara ha depurat l'estil i, sense abandonar el realisme, ha eixamplat la mirada. Ha aprofundit en equilibri compositiu i en varietat de temàtiques, sempre buscant l'autenticitat personal. Podem comprovar-ho en aquesta primera exposició d'aquarel·la i pastel sobre paper, que fa conjuntament amb pel seu nebot, Antonio Auqué i Coca, que treballa amb tècniques i suports ben diferents, tal com podem veure al cartell anunciador. L'art sempre s'adiu amb l'art.

Exposició oberta fins al 5 de juliol
Sala Santa Llúcia, Raval Robuster, 34 - Reus

Roser Auqué amb l'escultor Joan Sotoca Montserrat

23 de juny 2015

NÚRIA FEIJOÓ ENTREVISTADA PER SUSANA PEIX

http://www.goear.com/listen/f210ebe/nuria-feijoo-illustradora-mcg
Núria Feijoó ha estat entrevistada (18-6-2015) per Susana Peix al programa 'Més content que un gínjol', del Canal Blau, dedicat a la literatura infantil i juvenil. ¿Què té d'excepcional aquest fet? En primer lloc perquè la meva amiga Núria Feijoó es mereix tot el reconeixement com a il·lustradora de llibres per a infants (que ja es compten a dotzenes!) i  el programa de Susana Peix és un dels pocs espais públics on poder-ho fer.
La geganta Ela © Núria Feijoó
Vaig conèixer la Núria quan va il·lustrar el meu conte La geganta Ela (Edicions del Pirata, 2011), després vam fer manera de trobar-nos i, en anar-nos coneixent, hem anat fent créixer l'amistat i els projectes en comú.

L'entrevistadora, Susana Peix, és bibliotecària a Vilanova i la Geltrú, escriptora, radiofonista i promotora incansable de la literatura infantil i juvenil en diversos blogs, entre els quals «Va de llibres». És una de les impulsores de  la Fira Conte va! Va de contes.  Entrevista autors i editors amb un aparat inicial de preguntes idèntic per a tots i se sorprèn contínuament  de la varietat de respostes que en rep. Cosa que fa preveure que té corda per estona.


Tots els ésser que pensen són diferents,
tots s'assemblen en el fons pel do
de tenir pensament i desitjos.
VOLTAIRE, Micromegas

22 de juny 2015

BOSSES DE REUS DES DE NEWCASTLE

Disseny: © Sweeety. Fotografies: © Marta Anguera
L'artesana que signa Sweeety és de Reus i viu a Newcastle. Ha dissenyat i ha confeccionat dues sèries de bosses amb nanses, de 40 x 42 cm, que tenen Reus com a lema, amb fotografies cedides per la dissenyadora gràfica Marta Anguera Curto. Destinades a qui tingui de gust de portar durant tot l'any i tothora els gegants, la Mulassa, l'Àguila i diversos espais emblemàtics de la ciutat.


La sèrie 'Reus' és feta de teles sofertes de mostres discretes, elegants i la sèrie 'Gegants' és de roba de texà fosc, amb folres de colors diferents per a cada peça, cosa que les singularitza. Són peces ben acabades —diria la meva mare que va ser marroquinera durant quinze anys, després de repassar-les del dret i de l'inrevés.  Originals, pràctiques i patrimonials, hi afegeixo.


Es poden adquirir a:
C/ de l'Amargura, 30
Reus