 |
| Plaça del Víctor, a Reus. © ASA, 2015 |
La placeta del Víctor de Reus és una delícia. La glorieta de les glicines en semicircumferència al fons, els dos lledoners enormes a la part oberta de la plaça (que van substituir dos pebrers gegantins, també), al centre, la font de Neptú, amb canells que embassen a peu pla. Una plaça sense trànsit rodat i poc trànsit de vianants, tret dels qui la creuen, d'algun de passatger que hi descansa i de comptades criatures del barri quan fa bon temps. No hi acostumen a jugar a pilota, perquè a penes hi ha lloc per xutar amb un mínim d'energia. És una plaça que invita a la conversa, al festeig, als jocs quiets, als berenars de brioxeria dels dos forns que la flanquegen...
¿Qui era aquest Víctor que té l'honor de tenir una plaça amb el seu nom? Un malànima, segons deduïm de les seves actuacions que explica Salvador Palomar al blog «La Teiera». A mitjan segle XIX el personatge —ben considerat a Almoster on la família posseïa terres— tenia casa a la placeta. En realitat es deia Víctor Josep Rosselló i Martí (Reus, 1808), "criava cucs de seda i havia tingut una fàbrica de tòrcer seda, documentada el 1844, a la ciutat." Alcalde no constitucional, el 1867, es va guanyar per arbitrari i abús d'autoritat l'antipatia de tots els estaments de la ciutat. A la Revolució de Setembre del 68, el progressistes li van cremar la casa, va haver d'escapar-se i no va tornar mai més. Va morir a Bordeus el 1885.
 |
| Arxiu Municipal, extret de «La Teiera» |
La mala imatge del Víctor restà reflectida en un romanço popular, «Las maldades del Víctor». [...] El text narra el suposat l’intent del malvat alcalde d’aconseguir que les tropes surtin al carrer per reprimir el poble, en un diàleg amb el comandant militar, als quarters reusencs i fa referència a les seves actuacions com a alcalde. Més enllà del seu valor literari, el romanço és un exemple de crítica política ferotge que denigra el protagonista quan ja és lluny de la ciutat.
SALVADOR PALOMAR, «La Teiera», 19-9-2011
Per saber-ne més:
Anguera, Pere. Comportament polític i actituds ideològiques al Baix Camp: 1808-1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1983, p. 132.
Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 147-148.
