 |
MUNTÀNYUM 2015. Duesaigües (Baix Camp)
|
Descarregueu en pdf el programa d'activitats, clicant la imatge superior
Per saber-ne més:
30 d’abril 2015
DUESAIGÜES: MUNTÀNYUM 2015, FIRA DE TURISME RURAL I D'ESPORTS DE MUNTANYA DE CATALUNYA
EL GAT AMB BOTES MUSICAL, AL TEATRE REGINA
 |
| El gat amb botes. Jove Teatre Regina |
El gat amb botes. Guió: Marc Miramunt i Aitor Rodero. Direcció: Marc
Miramunt. Companyia La Petita. Jove Teatre Regina, Barcelona.
Espectacle recomanat a partir de 4 anys.
Aquest conte popular recollit per Charles Perrault és un dels més versionats en tots els formats i en tots els suports possibles. Ara l'hem vist adaptat en un musical per la Companyia La Petita, al Jove Teatre Regina, amb pocs recursos, però ben aprofitats, com ara les cortines com a suport d'ombres xineses. Piano i pianista a l'escenari, bon material textual i millor disposició dels intèrprets, dels quals destaca Alícia Olivé, la protagonista que es posa al cos del gat personificat. Els petits han seguit amb molt d'interès la història. El meu veí de platea, un nen d'uns cinc anys, patia pel fals marquès de Carabàs, que en aquesta versió es presenta com un home inculte, que no sap res de la cort. Per sort, la princesa dóna valor a la saviesa de forner, coneixedor dels diferents cereals i de com utilitzar-los en el seu ofici. Quan el gat s'ha menjat l'ogre convertit en ratolí el nen ja sabia que allò era el final feliç i s'ha posat a aplaudir, abans de fer-se fosc a escena. Doncs, bé. 8/10
29 d’abril 2015
'FRANK V (OPERETA D'UNA BANCA PRIVADA)', AL TEATRE LLIURE
 | ||
| Frank V (opereta d'una banca privada). Autor: F. Dürrenmatt Música: Paul Burkhard. Versió: Sergi Belbeli Arnau Tordera Direcció: Josep M. Mestres. Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona |
Bancs que fan fallida, targetes opaques, banquers gàngsters amb les butxaques plenes amb els estalvis de la gent corrent. Hipocresia i més hipocresia. Contemporaneïtat a Frank V (Opereta d'una banca privada), obra dramàtica que Dürrenmatt va estrenar el 1959. L'actor Eduard Farelo (Frank V) i l'actriu Mònica López (Ottilie, la
seva dona) són els patriarques de la nissaga bancària dels Frank. Dos
personatges shakespearians que broden les seves intervencions i que
reflecteixen també la contradicció entre l'ambició del poder sense
escrúpols i els desitjos més íntims, amb hereus secrets inclosos. L'espectacle, en format de gran cabaret musical, conforma una sàtira hiperbòlica del sistema bancari que ara mateix coneixem. Hi he trobat a faltar un punt d'esperpent en la caracterització per tal de conjuntar fons i forma. 9/10
28 d’abril 2015
LES DOMINIQUES, A LA SALA LEOPOLDO FREGOLI
 |
| Les Dominiques. Autor i director: Iñaki Garz Sala Leopoldo Fregoli. La Seca Espai Brossa |
«Dominique-nique-nique s'en allait tout simplement / Routier pauvre et
chantant / En tous chemins en tous lieux il ne parl'que du Bon Dieu / Il
ne parl'que du Bon Dieu». Una cançó del 1963 que va fer molt popular una monja dominica de veu melosa i posat ingenu. Ara ens la recorda l'espectacle de petit format Les Dominiques que hem vist a la Seca Ens parla de la complexitat de sentiments i de la lluita del personatge contra els estaments socials i religiosos que van marcar la seva vida i la de la seva companya sentimental. Jeanne-Paule Marie Deckers, o Jeannine Deckers, coneguda com a Soeur Sourire (Brussel·les 1933), era una monja de les que ara en diríem mediàtica, es va enamorar d'una altra monja (Annie Pécher) i les dues van trencar amb l'església. Tot i els drets d'autor cabalosos que proporcionaven els seus discos, no en va poder viure perquè hi havia renunciat a causa del vot de pobresa i els rebien íntegrament, per contracte, la seva excomunitat religiosa. Per sobreviure, va intentar refer la carrera artística, però no se'n va sortir i va anar perdent els béns fins que la van desnonar de casa. Les Dominiques és la història corprenedora de dues dones rebels, crítiques amb la societat i l'església, interpretada amb la saviesa de Rosa Cadafalch (Sor Somriure) i d'Annabel Castan (Annie), a un metre dels espectadors, en uns diàlegs llampants.
Sor Somriure i l'Annie es van suicidar plegades, el 1985. La fatalitat va fer que el mateix dia de la mort, haurien resolt els problemes econòmics, ja que la Societat Belga d'Autors, Compositors i Editors havia tancat una recaptació gremial que superava el deute que tenien. 8/10
27 d’abril 2015
NUES, UNA COMÈDIA DE CINE, AL TEATRE BORRÀS
 |
| Nues. Autor: Roberto Santiago Direcció: Eduard Duran i Jaume Morató. Teatre Borràs, Barcelona |
Fa sis anys que no vèiem Pep Munné en cap escenari català. Ara comparteix protagonisme amb tres actrius al Teatre Borràs a la comèdia Nues, una comèdia de cine. El seu personatge és un director de cinema que conviu en un mateix habitatge amb l'esposa oficial —que és també la productora de la pel·lícula que estan a punt de rodar—, la guionista i una jove actriu que aspira al paper principal. Com que sembla que les tres hi estan d'acord, no hi ha embolics ni segones lectures. Per tant, un cop plantejada la situació, no hi ha res a dir i els gags ja no fan ni fred ni calor. Cadascú que s'organitzi la vida com vulgui o com pugui. La comicitat fulgurant de Mònica Pérez, salva alguna escena que altrament s'enfonsaria; la saviesa de l'actriu i cantant Mone, l'aire fresc d'Alba Sáez i les taules de Pep Munné hi han estat desaprofitades. 6/10
26 d’abril 2015
BIBLIOTEQUES PER A LECTORS DE GUANT BLANC, ARTICLE D'ANDREU SOTORRA
"Ben aviat, com ja passa, el romanticisme de les làmines il·lustrades serà alterat per la mobilitat de les aplicacions digitals en pantalla. Ben aviat, com també passa, el misteri de la literatura en suport paper trobarà el seu equivalent en la literatura en suport digital.
Les novíssimes generacions lectores ja no vénen amb un pa sota el braç sinó amb un mòbil entre els dits. I tot i que hi ha qui encara creu que el suport en paper del llibre no es rendirà mai, com que es comença a demostrar que el suport digital aporta sovint més bons resultats a l’hora del foment de la lectura, val més tenir-ho tot a punt per quan el relleu es faci aconsellable, necessari i inevitable.
Perquè el suport físic o digital en literatura no compta. El que compta és que nous lectors —nascuts fa només deu o dotze anys— se sentin identificats amb personatges literaris de fa més de vint-i-cinc, cinquanta o cent anys. Les preguntes, les inquietuds, els dubtes davant de la vida acaben sent sempre els mateixos. I per això moltes de les respostes les continuaran trobant a les biblioteques i entre el gruix de professionals que s’hi dediquin".
Les novíssimes generacions lectores ja no vénen amb un pa sota el braç sinó amb un mòbil entre els dits. I tot i que hi ha qui encara creu que el suport en paper del llibre no es rendirà mai, com que es comença a demostrar que el suport digital aporta sovint més bons resultats a l’hora del foment de la lectura, val més tenir-ho tot a punt per quan el relleu es faci aconsellable, necessari i inevitable.
Perquè el suport físic o digital en literatura no compta. El que compta és que nous lectors —nascuts fa només deu o dotze anys— se sentin identificats amb personatges literaris de fa més de vint-i-cinc, cinquanta o cent anys. Les preguntes, les inquietuds, els dubtes davant de la vida acaben sent sempre els mateixos. I per això moltes de les respostes les continuaran trobant a les biblioteques i entre el gruix de professionals que s’hi dediquin".
ANDREU SOTORRA. Biblioteques per a lectors de guant blanc,
dins el suplement 'La biblioteca ideal', Diari «Ara», 23 abril 2015
FESTA DE LA PRIMAVERA, POESIA PEL TOMB DE REUS
 |
| Poesia a peu pla de la plaça del Mercadal. En primer terme, Eduard López, alma mater de les «Jams poètiques». Festa de la Primavera, 24 abril |
Aquesta primavera la poesia ha baixat al carrer a la ciutat de Reus i ha omplerts els vidres dels aparadors de molts establiments comercials, en ocasió de la Festa de la Primavera promoguda per l'associació de botiguers El Tomb de Reus.
"El Tomb de Reus és un regal de la historia, l'hereu de la tradició
comercial de la ciutat. És el centre d'una ciutat mediterrània, amb
veïns a les cases i vida als carrers, on el ciutadà o el visitant,
passejant, pot trobar tot el que vulgui". Fins i tot poesia.
Consells als artistes: Entrar i sortir de totes les cases;
tractar tots els homes; fer tota mena de coses.
Ser quelcom de present, d’actual, en tot moment.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT. «Un enemic del Poble», núm. 1 març 1917
Ser quelcom de present, d’actual, en tot moment.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT. «Un enemic del Poble», núm. 1 març 1917
25 d’abril 2015
PUBLICACIONS DIGITALS: ENLLAÇOS
Amb el temps la pica es va omplint. Allò que va començar com un assaig, s'ha consolidat. Aquests són els llibres digitals que he publicat a la xarxa. Podeu descarregar aquells que us plaguin de manera gratuïta. I anar-los llegint.
Tots els llibres es poden descarregar
en format pdf. Cliqueu la coberta:
Remeno paraules. 25 proses poètiques il·lustrades
Pròleg d'Eduard López. Coberta de Joan Tharrats
I tu, què mires? Contes i poemes per a infants
Coberta de Núria Feijoó
L'Adagio d'Albinoni. Narració breu.
Il·lustrada per Marc Pérez Oliván.
Temps de penyora. Recull de poemaris premiats i /o publicats
en diversos llibres col·lectius. Coberta de Marta Anguera Curto.
El mirall que vola. Recull de narracions breus premiades i /o publicades
en diversos llibres col·lectius. Coberta de Marc Pérez Oliván.
Un riu que creix de nit. Novel·la breu. Pròleg de
Màrius Domingo. Coberta i fotografies de Iolanda Salvadó.
Dret d'admissió. Novel·la.
Museu de l'avi. Duesaigues (Baix Camp)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)