01 de març 2015

EL MOLINET MÀGIC, AL TEATRE REGINA

El molinet màgic. Rondalla recollida per Joan Amades.
Versió: Macià G. Olivella. Música: Ferran Gonzàlez.
Direcció: Gerard Nicasi. Jove Teatre Regina, Barcelona
Tarda de teatre musical amb espectadors primerencs al Jove Teatre Regina. Tot i que l’espectacle El molinet màgic es recomana per a espectadors a partir de 4 anys, els que l’aprofiten més són els de set o vuit. Segueixen amb atenció les peripècies del germà pobre que, com a últim recurs de supervivència, demana ajuda al germà ric. Ajuda denegada. La sort fa que trobi una velleta que li regala un molinet  i n’hi explica les instruccions per tal que li concedeixi desitjos raonables. L’afany de poder del germà ric causa un daltabaix ecològic.   La companyia La Trepa situa l’acció d’aquesta rondalla universal a la Xina i s’esplaia a donar-li el to oriental amb tot l’embolcall: vestuari, coreografia, escenografia, bestiari fantàstic… Un conjunt molt ben travat. 8/10



La màgia del molinet, la mar, i si aquesta és salada o no, 
no és res més que una excusa per a permetre'ns parlar de
 temes que,  realment, ens toquen de ple: Com es perden 
els recursos que ens ajudarien a viure millor i com es 
malbaraten quan cauen en mans inadequades.
GERARD NICASI, director d'El molinet màgic

28 de febrer 2015

ROSA NOVELL, IN MEMORIAM

Rosa Novell (Barcelona 1953-2015)
Actriu i directora de teatre
[...] li preguntaria lestimes i la miraria de dret als ulls no menganyaria no però ell es podria pensar que ho estava i declarase daquella manera embarbussada que sap ell com va fer amb mi tot i que vaig tenir una feinada de mil dimonis per ferliho dir però magradava per això volia dir que se sabia aguantar i que no lenganxarien a la primera li va anar dun pèl que no sem declarés a mi també la nit de la cuina treballava la massa del pastís de patata li voldria dir una cosa sinó que jo el vaig tallar fent com si estigués neguitosa amb les mans i braços plens de pasta de farina sigui com sigui ja se mahvien escapat prou coses la nit abans parlant de somnis [...]
JAMES JOYCE. Ulisses. Traducció de Joaquim Mallafrè (Leteradura, 1980)


27 de febrer 2015

LA COMÈDIA 'PELS PÈLS', AL TEATRE CONDAL

Pels pèls. Autor: Paul Pörtner. Versió: Marilyn Abrams
i Bruce Jordan. Adaptació: Guillem-Jordi Graells
Direcció: Abel Folk. Teatre Condal, Barcelona
Vam veure una versió catalana de la comèdia Pel pèls de Paul Pörtner fa ben bé deu anys al Teatre Borràs. La nova versió que Abel Folk presenta al Teatre Condal té lloc en una perruqueria del Gaixample barceloní. És una comèdia i ha de fer riure. I ho aconsegueixen, més que amb la trama i les entrades i sortides, amb el referents a l’actualitat que el públic coneix.  Continua la participació  en directe a l’intermedi i a la segona part per tal que el públic decideixi qui és l’assassí de la veïna i propietària de l’edifici, una pianista d’èxit. La interacció públic-intèrprets és un fet que ve rodat, tothom té alguna cosa a dir com si ens trobéssim en un fòrum d’una escola, braços enlaire o bé votant el culpable amb les perruques posades dissenyades com a programa de mà.
Els intèrprets brillen, en especial Jofre Borràs, lluminós en el paper de perruquer gai; Mercè Comes, espontàniament calculada; les taules  d’Àlex Casanovas (en la nostra sessió) que combina cartell amb Dafnis Balduz fent d’inspector dels Mossos d’Esquadra; l’eficàcia de Pep Planas, subinspector; la voluptuosa presència de Beth Rodergas, ajudant del perruquer, i la intrigant presència de Pep Sais posat en la pell d’un client insòlit. Tots els personatges tenen motius per ser els culpables de l’assassinat de la pianista, però només un haurà de fer el monòleg final de confessió. I l’haurà triat el públic. Ens ho creiem. Aplaudiments agraïts per haver-nos encomanat la il·lusió del teatre. 10/10


26 de febrer 2015

JOC DE MIRALLS, A L'ESPAI LLIURE DE MONTJUÏC

Joc de miralls. Autora: Annie Baker. Traducció: Cristina Genebat
 Direcció: J.C. Martel Bayod. Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
A l'Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc li escau aquesta paret de miralls que hi ha enfront de les grades. En hi veiem reflectits els espectadors i amplifica l'escenari enxovat, però sembla que només s'hi ha instal·lat com a decorat de l'obra Joc de miralls. M'agradaria que aquest decorat innecessari per al desenvolupament de l'acció es quedés fix en aquest petit espai. La trama de Joc de miralls avança a cop d’exercicis de teatre, durant sis setmanes d'un curset d’iniciació actoral. Metateatre des del punt de mira dels intèrprets. Elisions, diàlegs no explícits que infereixen informacions de cada personatge, unes informacions que ens arriben creuades —i sovint reiterades— a través de la veu d'altres personatges. Té una estructura singular, però dilatada en excés.   El treball de la direcció d’actors és extraordinari  i cadascú brilla i té el seu moment de glòria.  Versemblants  Aina Clotet, Eduard Farelo, Jordi Martínez, Isabel Rocatti, Elena Tarrats. 8/10


25 de febrer 2015

UN LLIBRE QUE PARLA DE LLIBRES

Biblioteques personals
Arola Editors, 2014

La cita:
Casal de les Dones
(Pl. de la Ptacada, 9 - Reus)
18:30 h

La tertúlia literària del Casal de les Dones pren com a base els textos de Biblioteques personals, del col·lectiu «Reusenques de Lletres». Un llibre que parla de la relació amb els llibres que ens han descobert el sentit de la lectura i dels que ens mantenen viu aquest plaer.


Organitzen conjuntament:  
Casal de les Dones i Reusenques de Lletres.

24 de febrer 2015

DAVID ESPINOSA: UNA GRAN OBRA, EN MINIATURA

Mi gran obra (Un proyecto ambicioso), de David Espinosa
Vestíbul del Teatre LLiure de Montjuïc
Els precedents d'aquesta instal·lació de miniatures són els pessebres, les maquetes de tren... La descoberta va anar així: anàvem cap a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure i se'm va acostar David Espinosa (aleshores no sabia que ho era) i en veure que m'interessava pels diorames amb personatges de miniatura, em va invitar a seure'm en una butaca. Em va indicar com havia de posar el peu que es veia reflectit a la pantalla. ¿I si ara abaixés el peu? El meu peu era una amenaça invisible per a la humanitat. Si hagués abaixat el peu, que es veia immens en relació als personatges diminuts que hi havia a la gespa fent diferents accions quotidianes, els hauria aplastat. Vaig sentir el poder que em donava no fer-ho.
Només 20 persones per funció hauran pogut interactuar amb Mi gran obra (Un proyecto ambicioso), de David Espinosa a l'espai on habitualment ocupa la Llibreria del Lliure. Mi gran obra és un títol irònic perquè la gran obra és d'escala reduïda, sostenible,  modificable, fàcil de traslladar. Un muntatge teatral insòlit. 10/10


23 de febrer 2015

CASAL DE LES DONES, DE TERTÚLIA LITERÀRIA

 Casal de les Dones, de Reus
Dimecres, 25 de febrer a les 18:30 h

Us agrada llegir. Potser teniu una biblioteca personal que us estimeu. ¿Considereu que la vostra biblioteca és un tresor íntim i sensible? Sou els lectors ideals del llibre Biblioteques personals, (Arola Editors, 2014) del col·lectiu «Reusenques de Lletres». Ara teniu l'oportunitat de compartir l'emoció de la lectura d'aquest llibre que parla de llibres, en un espai de conversa, amb la presència de diverses de les autores.
Posarem en comú les descobertes personals, tantes com lectors ens trobem. 
La sessió és oberta al públic en general.


Organitzen conjuntament:  
Casal de les Dones i Reusenques de lletres.


22 de febrer 2015

FOTOGRAFIES TROBADES, A LA VIRREINA


La Virreina Centre de la Imatge. ©ASA
La Virreina Centre de la Imatge,  planta baixa, un dimecres feiner al migdia. Calma a la sala d'exposicions en contrast amb el tràfec del carrer que es veu pels finestrals. Les fotografies que hi presenta el fotoperiodista Jordi Socías (Barcelona, 1945), sota el títol de Fotografies Trobades, es troben al mateix nivell visual que les parades de les pageses del mercat de la Boqueria.
És una mostra eclèctica tant pels temes com per la distribució de les fotografies en l'espai expositiu. Trobem, per exemple, una fotografia de patates fent parella amb un retrat de Salvador Dalí. Allò exquisit al costat d'allò popular i així amb cinquanta fotografies seleccionades del seu impressionant fons on es troben imatges que ha publicat a tota mena de mitjans de comunicació: «Cambio 16», «El País», «El Europeo», entre molts d'altres. Retrats, reportatges de rodatges cinematogràfics,  fotografies de viatges amb personatges de carrer, fotografies que il·lustren la història social i política del nostre temps. El fotògraf ha exposat la seva obra a galeries de tot el món. No el buscàvem, l'hem trobat. Una descoberta inesperada.

Exposició oberta fins al 26 d'abril.

Jo no busco,  jo trobo.
PABLO PICASSO