Fedra. Autor: Jean Racine. Traducció: Sergi Belbel Direcció: Sergi Belbel. Teatre Romea, Barcelona
A l’obra Barcelona, de Pere Riera, l'actriu Emma Vilarasau recitava en francès un fragment de l'obra Fedra de Racine, ara l’interpreta sencera en català al Teatre Romea. La tragèdia de Sèneca, versionada per Racine, ha estat traduïda per Sergi Belbel. L’acompanyen Mercè Sampietro, (Enona), Lluís Soler (Teseu, el marit), Xavier Ripoll, (Hipòlit, el fillastre), Jordi Banacolocha (protector d’Hipòlit), Queralt Casassayas (la jove Arícia) i Gemma Martínez (doblet de personatges: Ismene i Panopa). De tots i cadascun dels intèrprets no ens perdem ni una sola síl·laba del text. No seré jo qui digui que l’obra no és un monument a la llengua, però sí que puc dir que un cop Fedra confessa la passió —no corresposta—pel seu fillastre, tot és furgar sobre el mateix, amb patacades divines que els humans d’avui no ens creiem. 7/10
M'imagino el mateix Teatre Romea d'avui, amb una Fedra contemporània a partir del mite inicial, amb la Vilarasau estripant-se el vestit, acusant el pobre Hipòlit de violador i,
sobretot, amb aquest fabulós monstre marí sortint del fons de l'escenari i espantant el personal. Ah! i amb el mateix immens sol lunar de l'escenògraf Max Glaenzel fent voltes pel damunt de la platea del teatre com un globus aerostàtic. Això sí que faria feredat... o Frederat, vaja! ANDREU SOTORRA
La pel·lícula Take this waltz dirigida per la canadenca Sarah Polley és agraïda de veure però no passarà a la història del cinema. Margot i Daniel es coneixen en un avió, quan arriben al destí, resulta que són veïns sense saber-ho. La noia no permet que es materialitzi el sentiment cap a Daniel perquè és casada i s'estima el seu home, però com més es nega el nou desig, més intens es fa.
El títol de la pel·lícula coincideix amb el tema popularitzat per Leonard Cohen, la veu del qual il·lustra un episodi eròtic de la trama. Per plaer, un cop vista la pel·lícula, busquem la cançó perquè Cohen ens alegri altre cop les orelles i trobem informacions sucoses al voltant d'aquesta peça. Un regal que destapo aquí, per a qui com jo no ho sàpiga:
Leonard Cohen va posar música al poema Pequeño vals vienés, de Federico García Lorca. Sota del vídeo, incloc la lletra original del poeta per comparar-la amb l'adaptació que en va fer el músic canadenc:
En Viena hay diez muchachas,
un hombro donde solloza la muerte
y un bosque de palomas disecadas.
Hay un fragmento de la mañana
en el museo de la escarcha.
Hay un salón con mil ventanas.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals con la boca cerrada.
Este vals, este vals, este vals,
de sí, de muerte y de coñac
que moja su cola en el mar.
Te quiero, te quiero, te quiero,
con la butaca y el libro muerto,
por el melancólico pasillo,
en el oscuro desván del lirio,
en nuestra cama de la luna
y en la danza que sueña la tortuga.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals de quebrada cintura.
En Viena hay cuatro espejos
donde juegan tu boca y los ecos.
Hay una muerte para piano
que pinta de azul a los muchachos.
Hay mendigos por los tejados.
Hay frescas guirnaldas de llanto.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals que se muere en mis brazos.
Porque te quiero, te quiero, amor mío,
en el desván donde juegan los niños,
soñando viejas luces de Hungría
por los rumores de la tarde tibia,
viendo ovejas y lirios de nieve
por el silencio oscuro de tu frente.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals del "Te quiero siempre".
En Viena bailaré contigo
con un disfraz que tenga
cabeza de río.
¡Mira qué orilla tengo de jacintos!
Dejaré mi boca entre tus piernas,
mi alma en fotografías y azucenas,
y en las ondas oscuras de tu andar
quiero, amor mío, amor mío, dejar,
violín y sepulcro, las cintas del vals. FEDERICO GARCÍA LORCA. Pequeño vals vienés
Trobem el poema interpretat per Enrique Morente, també amb la musicació de Leonard Cohen, però amb el to andalús proper a la veu del poeta granadí:
El 2014, al Círcol Maldà de Barcelona, Sílvia Pérez Cruz en feia una interpretació potent i delicada amb la seva privilegiada veu, acompanyada pel sentiment de la guitarra de Raül Fernández Miró. Per emocionar-se:
El col·lectiu Reusenques de Lletres desembarca a la Llibreria Documenta de Barcelona (c/ de Pau Clalris, 144), amb el llibre Biblioteques personals, un llibre que parla de llibres i de la relació que mantenim amb els tresors biogràfics de les nostres biblioteques. Sou convidats a aquest desembarcament literari.
Hem vist al Centre de Cultura Contemporània (CCCB) la l'exposició antològica dedicada al fotògraf Antoni Arissa (Sant Andreu 1900 - Barcelona 1980), un dels representants més destacats de les avantguardes fotogràfiques. Arisa va experimentar els principis de la Nova Visió —moviment promogut per Laszlo Moholy-Nagy als anys vint a Alemanya—. L'exposició recupera la figura d'aquest fotògraf desconegut aquí que va experimentar amb els escassos mitjans tècnics de l'època les possibilitats artístiques de la llum i la composició. En aquest sentit, Antoni Arisa, és un artesà que converteix un objecte quotidià en un objecte d'art visual exquisit.
Exposició oberta fins al 12 d'abril.
Si no estem segurs de les coses, si la nostra
ment encara està prou oberta per posar en dubte
el que veiem, sovint mirem el món amb
més atenció, i d'aquesta vigilància en surt
la possibilitat de veure alguna cosa que
no hagi vist mai ningú.
