MARES I FILLES, AL MALDÀ

Mares i filles. Llibret: David Pintó.
Música: Clara Peya. Círcol Maldà, Barcelona

Mares i filles és un musical de petit format, un musical de butxaca. Al piano, la compositora de la música, Clara Peya; posen veu al llibret de David Pinto dues actrius i cantants extraordinàries: Nina i Mariona Castillo. Tenim a tocar les dues intèrprets, a la sala del Círcol Maldà, i ens arriben les olors dels cossos en conflicte, però em sembla que si no les tinguéssim tan a prop també ens arribarien les emocions que desprenen, perquè hem experimentat allò que expliquen. La trama se centra en aquella hora vital en què el plançó ja és a punt per ser esqueixat del tronc. La filla sap que per créixer ha de marxar de casa, però a la mare li costa d'acceptar-ho. En cap moment de l'obra mare i filla arriben a la violència física, ni tan sols als retrets verbals, més aviat es mesuren i acaben amb més ganes de conèixer-se. La fotografia de May Zircus que encapçala aquest apunt és coreografia. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Nina i Mariona Castillo assagen 'No et conec'.
Lletra: David Pintó. Piano: Clara Peya.

LORENZO BRAVO, IN MEMORIAM

Lorenzo Bravo (1929-2014)

Associo els Bravo a l'estiu de Duesaigües, amb la Juanita i el Lorenzo al capdavant. Ara el pare de la família Bravo ja no tornarà cap més estiu, però retrobem el seu somriure plàcid en tota la família: en la que només ve amb el bon temps i la que viu tot l'any al poble, entomant el fred i les mestralades. Moltes gràcies, Lorenzo, per deixar-nos aquesta herència que, per intangible, és una inversió segura.

Ha fet un dia gris plom, avui,

ens trobaries a recer de la pluja,

llegint el teu llibre

per explicar-te'n el final.

AI, AQUEST "AI" ÉS UN BRESSOL

Nit Blava, lluna empaquetada.
A partir de materials de Fina Veciana

Ai, aquest "ai" és un bressol

de moltes hores en què sempre anàvem

pel vell sorral i vèiem l'ample mar

guspirejant parlant-nos en metàfores.

JOAN VINYOLI. Sunt Lacrimae Rerum

SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU

El somni d'una nit d'estiu. Autor: William Shakespeare
Traducció: Joan Sellent. Direcció: Joan Ollé
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

Al bosc màgic de Shakespeare hi ha passat el foc o una ventada que ha fet caure molts arbres pelats, entre els quals és difícil de transitar, fins i tot per als éssers invisibles. No és un bosc de conte amable, és un bosc d'ombres, on transcorrerà un drama. Hi habiten amb el seu seguici un rei i una reina en pugna mútua (Lluís Marco, Mercè Arànega) i, esclar, el follet trapella Puck (Pau Viñals, versàtil), mà executora de les ordres del rei. Són éssers que es mouen per egoisme,  venjança i per befa més que no pas per jugar amb els éssers mortals que arriben al bosc a la recerca de l'amor, escapant-se de la imposició paterna i a assajar una obra per al casament del duc d'Atenes. Una versió amb anacronismes en el vestuari i atrezzo de fireta que no pretén ser versemblant. El director Joan Ollé proposa una lectura inèdita aquí d'El somni d'una nit d'estiu, que ha passat de ser una joguina d'erotisme maliciós a ser un feixuc "somni fugaç". D'aquesta versió crec que només recordaré dos artesans del poble posats a fer d'actors aficionats (benretrobats, Joan Anguera i Xico Masó). 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a  «Clip de Teatre»

Endinsar-se en el bosc que proposa Shakespeare —la poiesis, 

la creació, el trànsit cap a l'ésser— significa emprendre un 

viatge que condueix a la digressió profunda, a ignorar-ho 

absolutament tot del que se sent i es pensa, a no saber res. No saber res.

LOLA JOSA, dramaturga de l'espectacle

LA NENA QUE VIVIA EN UNA CAPSA DE SABATES

La nena que vivia en una capsa de sabates
Direcció: Ramon Molins. Jove Teatre Regina, Barcelona

L'espectacle que la companyia Zum-Zum de Lleida presenta al Teatre Regina es basa en el conte Tomàs i el llapis màgic, de Ricardo Alcántara.  S'hi combinen tècniques digitals i audiovisuals amb una gran precisió de moviments de l'actriu protagonista (deliciosa Begonya Ferrer), que posa cos a la nena que descobreix el món de la imaginació a partir d'un llapis que apareix a la metafòrica capsa de sabates on viu. Subratllats musicals cantats a mitja veu, com si fossin cançons de bressol. En l'estrena, els espectadors a partir de 3 anys van cridar i aplaudir tant com van saber. Els adults no en vam sortir decebuts. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

THE IMMIGRANT, DE JAMES GRAY

Vaig descobrir el director James Gray a la pel·lícula Two Lovers, del 2008. A The immigrant (El sueño de Ellis), del 2013, repeteix actor protagonista, Joaquim Phoenix. L'acció se situa a Nova York, el 1921, Ewa (Marion Cotillard) és una emigrant polonesa que desembarca a Ellis Island amb la seva germana a la qual retenen a la duana a causa d'una suposada tuberculosi. Ewa es troba sola quan els familiars que se n'havien de fer càrrec la rebutgen. Bruno, un proxeneta sense escrúpols, li ofereix  llit en un pis on té un harem de prostitutes. L'acolliment no és de franc. Una pel·lícula amb escassos diàlegs, magníficament ambientada. To melangiós. Disponible a Filmin.es 9/10

CONCERT DE PACO IBÁÑEZ, AL TEATRE NACIONAL

Paco Ibáñez entrevistat per Andreu Sotorra.
Reus, 1969. © Manel Margalef Massagué

Gener de 1969, Paco Ibáñez (València, 1934) actuava al Teatre Bartrina de Reus. L'endemà el cantant marxava a París, a causa de l'estat d'excepció decretat a tot l'Estat pel règim franquista. Feia cinc anys  que havia enregistrat el primer disc, unes composicions magnètiques musicant poemes de Federico García Lorca i Luis de Góngora, amb la coberta il·lustrada per Salvador Dalí.

L'última creació, Vivencias, és un viatge a través de les cançons que han marcat la vida i la trajectòria artística d’aquest humanista compromès. Amb escenografia sòbria de Frederic Amat, envoltat dels seus músics ha presentat (25-XI) l'àlbum en concert, a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, en commemoració del 50 aniversari del seu primer treball discogràfic. Ha fet el ple.

Paco Ibáñez a L’Olympia, de París (1969):

  Nadie, nadie, nadie, que enfrente no hay nadie;
que es nadie la muerte si va en tu montura.
Galopa, caballo cuatralbo,
jinete del pueblo
que la tierra es tuya.

¡A galopar,
a galopar,
hasta enterrarlos en el mar! RAFAEL ALBERTI. A galopar

TERRA BAIXA, TOT HOMAR

Terra baixa i Lluís Homar. Text: Àngel Guimerà
Adaptació: Pau Miró i Lluís Homar
Direcció: Pau Miró. Teatre Borràs, Barcelona

És un espectacle unipersonal: Terra Baixa i Lluís Homar (Un clàssic català per a una sola veu). Amb poques transicions, l'actor fa de Manelic, de Sebastià, de Marta, de Nuri. Teatre. És tan versemblant en la interpretació —sense afectació— de tots els personatges que és supletori qualsevol atrezzo. Teatre. Aplaudiments del públic dret. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»