VICENÇ CAMARASA, IN MEMORIAM

Camí d'Escornalbou. Foto: © Paüls

Hi ha un silenci

expectant a l'obaga,

véns a quedar-t'hi.
Comença la mudança,
cal humitat i calma.

BRECHT ARRIBA AMB EL TROLE A REUS

Jo, Bertolt Brecht, espectacle teatral amb textos de Bertolt Brecht, triats amb la lupa sensible de Ramon Llop, dirigint una companyia que s'anomena subcompanyia: El Trole. Suggereix emocions fortes.

RAFA XAMBÓ CANTA SHAKESPEARE

Coberta del disc: Andreu Alfaro

Al Teatre Micalet de València es presenta el disc T'estimo tant, sonets de Shakespeare en format espectacle. Amb la veu i guitarra de Rafa Xambó, que ha fet la musicació de 12 sonets de la versió catalana de Txema Martínez. Xambó comptarà amb l'acompanyament  al piano de Salva Vázquez i al violoncel de Matthieu Saglio. Els sonets de Shakespare parlen de l'amor adult que «coneix les delícies de la carn, l'horror i les angoixes de la pèrdua, les paradoxes de la luxúria i els camins del vici i les falsedats, un amor homosexual, hetero i bisexual, sense els prejudicis de la indústria de l'entreteniment de masses, un passeig per les diverses formes de l'experiència amorosa que ens commou i ens mou al coneixement i a la il·luminació com només sap i pot fer la bona poesia» afirma Xambó

El llibre que recull tots els sonets de Shakespeare, traduïts pel poeta lleidatà Txema Martínez, es troben editats a Eumo Editorial (2010). Va rebre el premi Jordi Domènech de traducció de poesia.

VERSIONS BÀRBARES DE CANÇONS CATALANES

L'autora de Pim pom. Versions bàrbares de cançons catalanes, Barbara Van Hoestenberghe, és una música flamenca entusiasta que  s'ha fet seves unes quantes cançons catalanes, i n'ha fet unes versions que emocionen. El resultat de la descoberta i el procés d'aprofundiment personal de cada peça es plasma en aquest llibre deliciós i en el CD de les gravacions que publica Viena Edicions. La Barbara ha revisat alguns temes del cançoner català popular, en d'altres n'ha fet un arranjament nou i en d'altres, aprofitant la lletra o una melodia popular, n'ha creat una cançó nova. Les petites formigues de Joan Llongueres, Les nenes maques, El cant dels ocells, Muntanyes del Canigó... ja tenen una altra lectura, vital, singular. En vindran més.

NOSALTRES TOTS, CASTELLERS

 Nosaltres tots, castellers. © Fina Veciana, 2013

Dues pintures referides al món dels castellers. © Fina Veciana, 2013

L'artista plàstica reusenca Fina Veciana ha fet una sèrie de pintures en homenatge als castellers. N'ha fet una interpretació estilitzada, personalíssima, en ocasió de l'exposició col·lectiva «Castells i Castellers», a la sala Sant Roc de Valls. Ha triat com a suport textual el poema Nosaltres tots, castellers de Salvador Espriu. Un poema bell i corprenedor,  que consta de deu haikus i parla de la força i de l'equilibri, del seny i la rauxa. La pintora fa també  amb aquest gest un homenatge al poeta en el centenari del seu naixement.

Nosaltres tots, castellers, de Salvador Espriu

S'aixequen torres / en esborrats vestigis  / de mortes danses.
Truquen a portes / d'oblit. Desempresonen / llum, ales, aire.
Nua bellesa, / nom sol enllà del nombre, / esclat de festa.
Volem la força / dins l'ordre perfectíssim /de la mesura.
En equilibri, / molt lentament ens alcen / castells de somnis.
Seny, no podríem / acollir-nos per sempre / al teu refugi?
Dreçats captaires, / sense plors ni temença / venim a prínceps.
Homes, la mida / del món, rompem silencis, / triomfs, abismes.
Agermanem-nos / sota l'esplendorosa / pau d'un llarg dia.
Per servir l'únic / senyor que tots triàvem: / el nostre poble.

L'artista reusenca a l'exposició Castells i Castellers, a Valls

CARLES FORCADA, IN MEMORIAM

Camins de cal Forcada. Foto: © Paüls

Voluntat viva

de camins i de marges,

gent i paisatge.

Subtil aparellaves

terra, llei i respecte.

LA BÒBILA

A la Llibreria de la Rambla (Tarragona) presentació 

del llibre col·lectiu Vi bo i altres contes, 

de Cossetània Edicions (16è Premi de narrativa curta Internet Tinet)

on trobareu la narració curta La bòbila de la qual sóc autora.

Podeu fer-ne un tast aquí

KENNEDY: DEL BLANC I NEGRE AL COLOR

La memòria en blanc i negre agafa color 50 anys després gràcies al vídeo d'una pel·lícula domèstica inèdita del 22 de novembre del 1963 apareguda només fa tres anys.