TERRA DE NINGÚ

Terra de ningú. Autor: Harold Pinter.
Traducció de Joan Sellent. Direcció: Xavier Albertí
Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

L'ambigüitat textual d'aquesta obra de Pinter és ben coneguda. Cofada de referents per a només iniciats: De Dant a Eliot, baixada i tornada a l'infern de l'ésser. Sort dels intèrprets, Josep Maria Pou (Hirst) i Lluís Homar (Spooner), que donen algunes llums  a la superfície i així els incultes podem seguir l'exquisidesa i creure que n'entenem alguna cosa. Menció per a Ramon Pujol (Foster) i David Selvas (Brigos), dos secundaris inquietants. Ara, esclar, ¿qui sóc jo per dir que el text és un desgavell compositiu i d'alguna manera s'ha d'acabar? 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

VÉS ON ET PORTI EL COR

Fada Carmina. Foto: © Paüls

I després, quan davant teu s'obrin molts camins 

i no sàpigues quin triar, no  n'escullis qualsevol, 
a l'atzar: seu i espera.

SUSANNA TAMARO. Vés on et porti el cor.

LA FOSCA NIT

Titelles en un aparador. Foto: © Paüls

La fosca nit m'aparenta pissarra

I, com l'infant, hi dibuix rares testes.

J.V. FOIX

EL FOLLET VALENT AL PARC

El follet valent al parc. Teatre Poliorama

Havíem vist aquest espectacle al Poliorama fa tres anys. Ara, el tornem a veure, commemorant la desena temporada del cicle "Viu el Teatre", amb canvi de títol, en comptes d'El follet valent a la ciutat, és al parc. Tant el text com l'escenografia i el vestuari estan renovats, més concrets i efectius. Els espectadors menuts segueixen atentament els raonaments de la papallona, l'escarabat i l'abella i també entenen per què l'aranya no vol sentir parlar de "nens" al parc. El follet valent els posa en contacte, hi dialoguen i ho solucionen. Un espectacle de llarg recorregut, la cantata del qual s'ha fet famosa i la coreja la sala. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

¿QUÈ HI FAS, AQUÍ?

Foto: © Paüls

Posaria les mans al foc, abans de preguntar-te:
¿què hi fas, badant a la meva finestra?
LENA PAÜLS

De Lletra Menuda

MONÒLEG 'ACORAR' A LA SECA

Acorar. Autor: Toni Gomila. La Seca, espai Brossa, Barcelona

"Com menys paraules utilitzes, més pobre ets". No és un monòleg d'humor, i se'n congela als llavis el somriure just esbossat. ¿Com es transmet el patrimoni cultural quan ja no hi ha res que el sostingui, ni la llengua ni el paisatge? "La sobrassada, per la nostra petita tribu, no és un simple embotit: és l'aliment" El mallorquí Toni Gomila, transpua el dolor de la pèrdua de la identitat i de l'autoestima. Ho fa amb la metàfora de la matança del porc: Acorar, que vol dir enfonsar fins al cor. Una radiografia intensa, viva. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

DE QUAN SOMIAVA

De quan somiava
Autor i director: de Jordi Prat i Coll
Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc

De quan somiava, de quan la protagonista era una nena que feia servir una nina barbie despentinada com a micro.  Una sola protagonista que parla per boca de quatre intèrprets, en un monòleg ininterromput d'una dona de trenta-cinc anys, actriu sense feina, obsessionada per tenir parella, dependent de qualsevol relació que es creua al seu pas i que la noia sospira que sigui eterna. És un text original, potent, amb moments tendres i moments disbauxats.  10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

POSTALS DES DEL LÍMIT

Foto: © Paüls

Només hi ha una cosa pitjor que el patiment: 
que els altres sàpiguen que estàs patint.
CARRIE FISHER, Postals des del límit