NÚRIA FEIJOÓ I UNA MAGDALENA

Beatífica magdalena. © Núria Feijoó

L'artista plàstica Núria Feijoó acaba d'il·lustrar el conte La Lluna és dolça, Ahmed!, de l'escriptora Cinta Arasa.  Me'n regala una versió personalitzada d'un dels dibuixos. La soferta magdalena és a punt de ser rosegada i ja sento el dolor que vindrà. Tot i així, moltes gràcies, Núria.
Fins aquí tot sembla entès. Ara bé, la Núria va  d'endevinalles i, a l'apunt del seu blog (llegiu-lo aquí), no sé què diu d'un tal Auri que espera sortir a escena i, des de les bambalines es mira embadalit l'acció del ratolí. Tremolo. D'aquesta magdalena no en quedarà ni el nom. Ara que, tractant-se d'una il·lustradora que no para d'endegar projectes editorials, potser la cosa no va de gastronomia. ¿Qui deu ser aquest Auri?

L'HOME DE LES ULLERES DE PASTA

L'home de les ulleres de pasta
Autor i direcctor: Jordi Casanovas. La Villarroel, BCN

El dramaturg i director teatral Jordi Casanovas ha instal·lat els espectadors al menjador del pis de l'Aina. En començar l'obra, som testimonis de l'enfonsament de la noia, que acaba de descobrir que el seu company l'enganya. La necessitat de ser estimada fa que depengui d'unes amistats perilloses.  Una parella d'amics  s'inviten a sopar per fer-li companyia i hi arriben amb un poeta pedant, que diu tenir molts contactes editorials que, suposadament, permetrà a l'Aina publicar uns contes (que encara no ha escrit). Durant el sopar, amb aquest personatge inadaptat que es creu d'una galàxia d'éssers superiors,  el drama es va congriant fins que assistim a uns fets terrorífics. No m'imagino aquesta obra sense els quatre intèrprets de la companyia FlyHart que brillen per versemblants: Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers i Sergio Matamala. 10/10

Els escriptors són aquells als quals
els costa més d'escriure.
THOMAS MANN

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

ALBERT MASÓ AL NATIONAL GEOGRAPHIC

Macro d'una ala de papallona Attacus atlas. Foto: © Albert Masó

 La revista National Geographic publica en el número de juliol l'article El mundo invisible signat per Albert Masó Planas (Mataró, 1956), biòleg i fotògraf de natura, consultor científic de la revista. L'article es troba a la secció «Miradas», amb nou imatges de macro d'estudi, concretament d'ales de papallona, en les quals s'aprecia l'estructora constituïda per escates que formen dissenys espectaculars, com el que es pot veure a la foto.

L'autor és membre del Departament d'Ecologia de la Universidat de Barcelona, docent, conferenciant tant a nivell divulgatiu com especialitzat, coneix les més importants reserves naturals del món de les quals procedeix el seu arxiu de més de seixanta mil imatges. Merescudament multipremiat.

LA NIT DE BLANC, A REUS

Cloenda de les  NITS DE POESIA I COLORS als jardins de la Casa Rull de Reus, amb ple absolut de públic (25-7-2013).  S'hi reciten poemes de poetesses del col·lectiu Reusenques de Lletres: Maria Cabré, Montse Farrés, Aràntzazu Fonts, Lena Paüls, M. Dolors Vallverdú.

Per a «La Nit de Blanc», 
lluna plena de Fina Veciana

Presenta l'acte: Quim Sòrio, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus.

 Rapsodes: Mabel Bofarull,  Antoni Giménez, Ramon Llop i  Fina Masdéu.

 
Acompanyament musical: Gerard Marsal


 
L'artista  Fina Veciana n'ha fet una interpretació plàstica en directe. El seu gest s'ha centrat en el to, en el ritme de les paraules, més que en el significat (Vegeu-ne el vídeo)

Fotografies: Montse Farrés i Anton Veciana

Vídeo: Anton Veciana

 

VENUS IN FUR, AL GOYA

Venus in Fur.  Autor: David Ives. Traducció: Hèctor Claramunt
Adaptació: H. Claramunt i Joel Joan. Director: H. Claramunt. Teatre Goya, BCN

L'autor i director de l'obra de teatre Venus in Fur ha estat fent un càsting decebedor. N'està fins al capdamunt de tanta mediocritat que li ha passat per davant. La darrera aspirant arriba tard, és Vanda Jorba. I va, i la noia, fent-se la innocent resulta que se sap de memòria l'obra. Director i actriu interactuen i, a poc a poc, qui dirigeix és la jove actriu, que té subjugat l'autor. Un final poc entenedor no modifica que l'obra sigui un bombó per a dos intèrprets excepcionals: Joel Joan i Meritxell Calvo, que ens deixen amb la boca oberta per la facilitat a canviar de nivell de llenguatge. Passen, com si res, del registre formal de l'obra de teatre de la qual fan la lectura als diàlegs informals entre l'actriu que es presenta al càsting i el director que l'ha d'avaluar. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

TANCO LA PORTA, DE FANY ALBERICH

Poema: © Fany Alberich

Foto: © Albert Ferré

Els pollancres
s’alcen a banda i banda,
grans, dominants, inalterables...

Tan sols el vent pot acariciar
les seves fulles que van canviant
de tonalitat,
fent el despertar de  la vista.

La  terra de pedra seca,
sota els peus,
fa el despertar de l’olfacte.

El soroll de l’aigua fa pensar
com les arrels dels pollancres
s’obren camí per buscar-la,
fent el despertar de l’oïda.

L’escorça aspra
dels seus troncs
fa el despertar del tacte.

Un despertar dels sentits,
en el meu petit univers.
Tanco la porta, la porta
que obre el despertar dels sentits.

BIBLIOTECA DE MOLLERUSSA, 15 ANYS

La Biblioteca 'Jaume Vila' de Molerussa commemora el 15è aniversari amb una publicació que recull textos i dibuixos de diferents escriptors i il·lustradors que han col·laborat en alguna ocasió en les múltiples activitats que organitza per al foment de la lectura.

Llegiu aquí el conte d'Andreu Sotorra:

EL TRENCACLATELLS DEL METRO

PER SANTA MAGDALENA...

Foto: © Montse Francisco

...L'AVELLANA ÉS PLENA

Per saber-ne més:

LENA