La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha aprovat (27.02.2013) la incorporació dels mots 'blog', 'bloguer', 'politòleg' i 'politologia' al Diccionari de la llengua catalana. De moment, consultable en línia. A la versió en paper s'hi incorporarà quan se'n facin noves impressions.
28 de febrer 2013
LA CAPELLETA DE LA SAGRADA FAMÍLIA
![]() |
| Foto: © Carmina Mauri |
Per a M. Teresa Aragonès, in memoriam
¿Què és la capelleta de la Sagrada Família que circula de casa en casa a Duesaigües? És una vitrina portàtil de mig metre que conté una escultura policromada de la Sagrada Família.
La tradició d'aquest petit altar itinerant es remunta de fa cent d’anys, impulsada a Barcelona pel pare Josep Manyanet, el 1907, per difondre el sentiment pietós entre les famílies pobres que no tenien capella privada.
A Duesaigües l'impulsor de la visita domiciliària de la capella de la Sagrada Família va ser mossèn Miquel, cap als anys quaranta, en el context històric de la primera postguerra. Cada família tenia un dia assignat amb un ordre rigorós. Es portava a casa de qui tocava, seguint una llista per carrers, es col·locava amb les portes obertes al lloc on es feia més vida, i s'hi passava el rosari davant. Abans de dur-la a la casa següent de la llista establerta, es posava una almoina a la ranura del receptacle que hi ha a la base. La recaptació s’utilitzava per fer misses per als difunts de les cases que constituïen el circuit.
En l'actualitat, la visita domiciliària de la capelleta és una pràctica de caire popular, no vinculada —necessàriament— a la religiositat. Entenc que l'interès i el sentiment cap a la visita de la Sagrada Família és variat, però sempre respectuós: és considerada "com una mena de protecció", "com un acompanyament", parlen de "compliment amb la fe cristiana", de tenir "la presència cristiana a casa" i "com a model familiar". A la part posterior hi ha impreses les oracions en català, reproduïdes fa quatre o cinc anys per mossèn Jordi Moix.
La periodicitat continua essent d'un dia a cada casa, però hi ha flexibilitat de retorn. La llista de les cases donadores és de setze, però havia estat de trenta en els inicis. Aquella primera llista no es conserva però se sap que sempre se n'han encarregat les dones. La llista continua ordenada per carrers, com si seguís un itinerari. El relleu es fa dins a les cases, com per exemple la Carmina Mauri o la Pepita Ciurana, que van heretar la tradició de les sogres respectives. De fet, la visita de la capelleta no està negada a ningú i qualsevol que en vulgui ser partícep només cal que ho manifesti i entra a la llista.
La visita domiciliària de les capelles de la Sagrada
Família són una “mena de lararis romans transportables”,
en el sentit que “vetllava per la cèl·lula familiar i la
protegia contra qualsevol malaurança.
JOAN SOLER I AMIGÓ.
Enciclopèdia de la fantasia popular catalana
Hi han col·laborat:
M. Teresa Aragonès, Pepita Ciurana, Montserrat Guasch,
Carmina Mauri, Nati Mestre, Montserrat Rofes.
Carmina Mauri, Nati Mestre, Montserrat Rofes.
27 de febrer 2013
F21 FOTOGRAFIA DOCUMENTAL
![]() |
Històries properes que s'expliquen amb imatges.
Fotografia documental, arrelada al territori
El col·lectiu F21 Fotografia Documental té la seu social a Reus. Es una agència professional constituïda per Carles Esporrín (fotògraf i llicenciat en periodisme), Iolanda Salvadó (fotògrafa i dissenyadora gràfica), Josep Mª Valdivia (fotògraf) i Óscar Vidal (fotògraf i dissenyador digital). La seva dedicació i passió se centra en les comarques meridionals de Catalunya. Els quatre s'identifiquen amb allò particular que els és proper i ho eleven a la categoria d'universal, a través del punt de vista creatiu, amb esperit constant de descoberta. Difonen l'obra per mitjà de l'exposició virtual.
En remarco els reportatges d'actualitat i documentals de fons. En els materials que han publicat fins ara projecten una mirada optimista, tendra i nova sobre l'entorn. Fan una síntesi implicada d'una societat oberta, generosa, aprofundeixen en la realitat sense evitar mostrar l'esperit crític.
Són uns treballs estèticament exquisits, amb una seqüencialització acurada, composicions estudiades, enquadraments originals, noció d'equilibri entre tons càlids i freds, ritme harmònic a voltes, contundents d'altres. Resumint: l'equip F21 Fotografia Documental són creadors d'atmosferes i converteixen les emocions en imatges. Comproveu-ho.
I és que existeix un punt de vista capaç de transformar
l’habitual en inèdit, el consumat en extraordinari i el
monòton en únic. Un punt
de vista capaç de mostrar-nos
tal com som, contextualitzar-nos en el nostre
entorn
i explicar-nos què passa al nostre voltant.
EQUIP F21
Si les teves fotos no són suficientment bones
és perquè no estàs suficientment a prop.
ROBERT CAPA (citat per Carles Esporrín)
26 de febrer 2013
REUSENQUES DE LLETRES
Sóc una reusenca de lletres de les vint-i-tres reusenques de lletres que participem en el projecte Lletres reusenques. Reusenques de lletres. No faig broma. És la primera vegada que algú ha pensat —i s'ha arromangat— a reunir en un cicle de tertúlies les creadores de l'ambit literari nascudes o vinculades a Reus per difondre la seva obra. És just, doncs, que diguem qui són les impulsores d'aquesta iniciativa: la Victòria Rodrigo, des d'una entitat pública (Biblioteca Central Xavier Amorós) i la Fina Masdéu des de la secció de llengua i literatura de la primera gran entitat privada de la ciutat (Centre de Lectura). Defujo la sectorialització, però l'esbós del disseny que les dues van presentar quan em van convidar a fornar-ne part em va engrescar per la seva solidesa. En l'evolució temporal d'aquesta activitat col·lectiva s'ha confirmat el treball aprofundit i rigorós del plantejament.
Aquest cicle ens permetrà millorar la xarxa sinèrgica que mantenim des de fa anys i descobrir-ne de noves. D'entrada, per a mi ha estat el motor creatiu de La Vamba Groga, un conte per a lectors a partir de 10 anys, l'acció del qual transcorre a Reus. I també l'inici de col·laboració amb Fina Veciana, artista plàstica que ha il·lustrat la portada del llibre.
L'AGENDA
La història novel·lada (8 de març. Biblioteca Central)
El món líric. I amb ulls d'infant. (14 de març. Biblioteca Central)
Gust i disgust d'escriure (4 d'abril. Casal de les Dones)
Reus literari (11 d'abril. Centre de Lectura)
EL LLIBREUna publicació (Silva Editorial) aplegarà els treballs inèdits que les autores hem escrit per a l'ocasió. La filòloga Montserrat Corretger n'ha fet el pròleg. El presentaran: Maria Pallach, llibretera, Manuel Rivera, editor, i Fina Veciana, il·lustradora.
Dijous, 18 d’abril, 2/4 de 8 del vespre.
Centre de Lectura
L'EXPOSICIÓ BIBLIOGRÀFICA
Del 7 de març al 19 d’abril
Biblioteca Central Xavier Amorós i Biblioteca del Centre de Lectura.
Per saber-ne més, vegeu el blog:
25 de febrer 2013
ANY DE LA SERP
![]() |
| Serp blanca jove. Foto: © Paüls |
24 de febrer 2013
GROENLÀNDIA
![]() |
| Groenlàndia. Autor i director: Jordi Faura Teatre Nacional de Catalunya, Sala Tallers |
23 de febrer 2013
CARAMELLS!
LA TEVA OLOR ÉS CASA MEVA
![]() |
| Somni Autora i directora: Mercè Vila Godoy La Seca Espai Brossa, Barcelona |
De fons, Somni d'una nit d'estiu, de Shakespeare per a un text dramàtic admirable sobre les relacions de parella. Passem de llarg del títol, que no és gaire original (l'Andreu proposa "La teva olor és casa meva", una frase del text), i ens trobem amb una obra potent, que es fan seu tres actrius joves amb currículum que demostren una vegada més que se saben posar a la pell de qualsevol personatge: Alba Florejachs i Neus Bernaus, Alba Pujol, còmplices de tres actors que sembla que facin el seu paper: Isak Férriz, Òscar Muñoz i Jose Pérez. Amb menys parament que al rebedor de casa, aconsegueixen mantenir-nos el somriure tanta estona com volen i, de sobte, ens agafen desprevinguts i una mica més ens fan cauen les llàgrimes. Tècnica i talent per fer-nos emocionar. 10/10
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








