29 de novembre 2012

ELS MISSATGERS NO ARRIBEN MAI

Els missatgers no arriben mai
Autor: Biel Mesquida
Dramatúrgia i direcció: Rosa Novell
La Seca Espai Brossa, Barcelona
Els missatgers no arriben mai:
Una obra de petit format per a gourmets teatrals. 10/10
    
(bastant més explícita que el comentari d'aquest apunt)

28 de novembre 2012

UNA TARDOR D'ANIVERSARIS

Suplement de novetats de tardor 2012

Una tardor d'aniversaris és un article d'Andreu Sotorra que radiografia la situació actual de la literatura infantil i juvenil. El podeu llegir al «Suplement especial de novetats literàries de Cornabou, tardor 2012». Hi trobareu també una selecció de novetats i la crítica teatral de l'obra Geronimo Stilton.

Podeu descarregar aquí el Suplement

27 de novembre 2012

ENDEVINALLA (AMB PISTA)

Pastís amb pal, de la Sara M. M. Foto © Paüls, 2012

Ens arriba un pastís del segon aniversari de la Martina R. M. Ens quedem sorpresos per la presentació espectacular que ens recorda un possible esteroide dels que ha visitat el Petit Príncep. L'única cosa que hem aconseguit amb les nostres indagacions és saber que l'ànima d'aquesta esfera blava és una massa de cóc ràpid esmicolat i lligat amb... (amb què?) El recobert fa olor de cacau, però pot ser de qualsevol altra cosa (bona). No en sabem res més, però, si més no, sabem per on agafar-lo. Primera mossegada i l'enigma continua. Deliciós.

26 de novembre 2012

LA RARA ANATOMIA DELS CENTAURES

La rara anatomia dels centaures
Autor: Miquel Àngel Riera
Dramatúrgia i direció: Pere Fullana
Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona
A les grades del Lliure de Gràcia aquest vespre se sent olor de sal i peix acabat pescar. S'hi representarà un collage de textos a partir de les narracions La rara anatomia dels centaures, d'Àngel Riera.  Tres actrius i dos actors sobre un terra de sorra, el mar de fons, sempre present en l'obra d'aquest escriptor manacorí. Una posada en escena poètica que causa una gran impressió plàstica. Tanco els ulls i em trobo en un racó de platja, a tocar del rocam on baten les ones, i escolto la música de les paraules d'aquests relats esplèndids.  9/10


25 de novembre 2012

MALFIA'T DE LA HISTÒRIA


24 de novembre 2012

LA NOSTRA CHAMPIONS PARTICULAR

La nostra Champions particular
Autora i directora: Cristina Clemente
Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona
Comptades vegades he plorat veient una obra de teatre. En els darrers minuts de La nostra Champions particular,  de Cristina Clemente, no ho he pogut evitar. I em sembla que no he estat l'única persona del públic que dissimulava els ulls ennaiguats, tot posant-se la bufanda. És una obra que va creixent davant dels espectadors al mateix ritme que la parella protagonista, emmarcada aquí, en el futur, amb dates i esdeveniments cívics concrets.  "El ball ha estat molt bé, però a mi em fan mal els peus. Me'n vull anar." La frase no és literal, però és si fa no fa el que diu l'heroïna vella (vitalista Alícia Puertas), cansada, sense el seu estimat còmplice (precís i sobri Santi Ricard) de vida i miracles. Una frase que segella el campionat vital. L'hem entesa. 10/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

23 de novembre 2012

EL PRIMER LLOP MARÍ

Foto: © Jaume Forcada Nogués, 2012
És el primer llop marí que acaba de néixer aquesta primavera austral a Bird Island (l'Antàrtida). L'ha fotografiat el científic català Jaume Forcada Nogués (Barcelona, 1965) i me l'envien els seus pares, amb qui ens uneix una coneixença d'anys pel nostre veïnatge a Duesaigües.
Jaume Forcada Nogués és doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona, 1998, investigador del British Antartic Survey (Natural Environment Research Council),  amb seu a Cambridge. Les seves investigacions han determinat que la reducció del gruix i l'extensió del gel polar modifica els ecosistemes marins més ràpidament del que es preveia. Aquest fet repercuteix sobre l'aliment d'aus i mamífers marins i en fa disminuir les poblacions.
No sé res del llop marí antàrtic, però aquesta foto tan tendra m'hi ha fet interessar. El llop marí (Arctocephalus gazella) és un mamífer tan àgil nedant al mar com desplaçant-se per terra amb les aletes anteriors. Pot pesar cent quilos i passar dels dos metres de llargària el mascle i del metre i mig la femella. S'alimenta de peixos i crustacis. Té una capa de dos centímetres de greix, que actua d'impermeable i el preserva del fred. Sembla que cada mascle pot arribar a formar una colònia amb un harem de trenta femelles en època de reproducció. La majoria de cadells neixen amb el pelatge negre. La reproducció lenta d'aquest otàrid fa que sigui vulnerable als canvis climàtics. Els estudis poblacionals del doctor Forcada se centren, precisament, a saber com responen i s'adapten a aquests canvis.
És la novena vegada que el doctor Forcada fa estada a la base de Bird Island. A partir d'ara, durant l'estiu austral, els crits de les cries —unes 750— a la platja on fa la recerca científica no cessen ni un moment i fan difícil el descans. Tot i així, la passió per la natura i el compromís professional són més forts que aquesta banda sonora estrident.  S'estarà a la base fins a mitjan febrer, però em sembla que ja enyora tornar-hi.

Més informació:
El cambio climàtico y sus repercusiones para la megafauna antártica, de Jaume Forcada 

22 de novembre 2012

VOSTÈ JA HO ENTENDRÀ

Vostè ja ho entendrà
Autor: Claudio Magris. Traducció: Anna Casassas
Direcció: Xavier Albertí
Teatre Tantarantana, Barcelona
Carme Sansa va rebre per la interpretació de Vostè ja ho entendrà el Premi Nacional de Cultura. Ben merescut. Hi fa d'estàtua grega, il·luminat només el rostre, sense cap gest ni cap moviment de cos, modulant les paraules perquè ens arribi la seva història d'amor. Cinquanta-cinc minuts intensos, sense moure ni un múscul de més ni l'actriu ni nosaltres, els espectadors que hem anat al Tantarantana per escoltar el que Magris ha escrit per a la mítica Eurídice, la musa condemnada al silenci. Quan ens adonem ja ens trobem aplaudint-la, corpresos.  10/10   


Vegeu en aquest mateix blog l'apunt  La Trieste de Magris