LA BÊTE JORDI BOSCH

La Bête
Autor: David Hirson. Traducció: Joan Sellent
Direcció: Sergi Belbel
Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

La bèstia de l'escenari és l'actor Jordi Bosch. Interpreta un monòleg de mitja hora, posant cos i veu a Valere, un actor còmic del segle XVII, a l'obra La Bête, de David Hirson. Un monòleg d'autopresentació panegírica. Brillant Jordi Bosch.
També destaca amb llum pròpia l'actor Jordi Boixaderas, en el paper d'Elomire (anagrama de Molière), que aconsegueix fer arribar cada alexandrí —traducció magistral de Joan Sellent— amb inflexions matisades fins al darrer espectador del capdamunt de les grades de la Sala Gran del TNC. Únic.
Ara bé, l'obra té una estructura descompensada i abans que la tesi i l'antítesi no arriben a la síntesi del monòleg final d'Elomire (els cretins són els que s'emporten la palma), el personatge hiperbòlic de la bèstia ha estat a un pas d'embafar-nos. 9/10

Per a Elomire, gran intel·lectual,

és un autèntic afront compartir l'escena

amb un personatge tan groller i vulgar.

SERGI BELBEL, director de La Bête

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

PÀTRIA, DE JORDI CASANOVAS

Pàtria
Autor i director: Jordi Casanovas
Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona

"El president de la Generalitat de Catalunya declara la independència del país", és una frase del text d'una obra de teatre, Pàtria, però podria ser el titular  d'un telenotícies.  Uns dies abans, la notícia hauria estat que el candidat a la presidència havia desaparegut. I mig any abans, la notícia hauria estat que un reconegut periodista es carregava en directe un debat preelectoral. Cantava les quaranta als líders dels partits polítics, els deia que n'estava fart que es passegessin els ciutadans, que no diguessin la veritat per continuar a la poltrona.
Jordi Casanovas, l'autor de Pàtria, inclou indicis textuals aquí i allà que fan reconèixer els personatges. És allò que en diríem cultura compartida amb els espectadors. Així, si l'eminent periodista reclama insistentment aire condicionat, sabem qui representa l'actor. Sabem quin polític representa un altre actor si el periodista li diu que n'està fins al capdamunt de la seva bicicleta. Possiblement, via "Polònia", de TV3, però el cas és que les aclucades d'ullet funcionen i el públic somriu per sota el nas. Tota la companyia està al seu punt de cocció, en destaca Francesc Orella, contundent en el seu paper de periodista-president. 9/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

MARC SURT DEL FORAT

Marc

Dramatúrgia i direcció: Irma Borges
La Seca Espai Brossa, Barcelona
Per a espectadors a partir 8 anys

 La novel·la El nen que va caure en un forat (Libros del Zorro Rojo, 2008), de Jordi Sierra i Fabra ha inspirat Marc, un fantàstic espectacle de titelles i objectes. Tot i que la companyia recomana l'obra per a espectadors de vuit anys en endavant, els del públic de la nostra sessió no passaven dels sis i els va atrapar completament. El Marc, el nen protagonista, cau dins d'un forat del carrer i els vianants no s'interessen ni poc ni gaire per treure-l'en. De fet, a poc a poc  es va mostrant que el forat físic és un espai metàforic que representa la depressió en què ha caigut l'infant a causa de la poca atenció que rep del pare i de la mare els quals viuen separats, cadascú amb una altra parella. Per tant, d'aquest forat només en pot sortir ell solet, superant la por i parlant-ne amb els pares. I aquí es va produir a la sala un moment d'aquells irrepetibles. Tota la concurrència menuda estava abraçada al coll, muntats a la falda o arraulits a l'espatlla d'algun dels seus progenitors, que alhora, els abraçaven. Una creació poètica, emocionant. 9/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

AIREJANT CASA

Foto: © Montse Francisco

Després de les pluges, així que surt una lluerna de sol, 

s'imposa airejar l'habitatge. Tothom a l'una.

FESTIVAL MUNT DE MOTS

Tercera edició del Festival de Narració Oral de Barcelona, Munt de Mots, un festival organitzat pel Pati Llimona i l’Associació Munt de Paraules que té com objectiu promoure l’art de la narració oral.  En trenta espais diferents es pot gaudir d'espectacles de narració oral tradicional, experimental, fusionada amb la música, combinada amb la màgia, per commoure, per reflexionar… de la mà de més de 30 narradors de 9 països diferents.

Vegeu-ne aquí la programació

LA GALLINA DELS OUS D'OR

La gallina dels ous d'or
Versió a partir d'Isop: Alícia Serrat i Macià G. Olivella
Música: Ferran Gonzàlez. Direcció: M. Agustina Solé
Jove Teatre Regina, Barcelona
Per a espectadors a partir 3 anys

La Companyia La Trepa presenta una versió de La gallina dels ous d'or,  faula d'Isop, del segle VII aC,  explicada pels mateixos descendents d'aquell remot aviram: una polleta, dues gallines, un gall i un ànec a un pingüí, un foraster que té l'habitatge en perill allà al Pol Sud. Un espectacle rodó que actualitza la faula amb el fons ecològic de la conservació de la natura. La gallina dels ous d'or és un espectacle rodó de contingut, però també de forma: interpretació, llenguatge, vestuari,  cançons..., un treball exquisit que ha aconseguit embadalir el públic menut i els adults acompanyants  des de la primera entrada a escena fins a la salutació dels intèrprets a la sortida del teatre. 8/10 

Llegiu-ne un crítica més completa a «Clip de Teatre»

UDOL DE Q-ARTS TEATRE

Udol
Textos: M. Samper, A. Rich i Anne Sexton, entre d’altres.
Traducció: Marc Artigau.
Direcció: Joan Maria Segura Bernada
La Seca Espai Brossa, Barcelona

Frases extretes d'autors de la literatura universal, pel·lícules i música de tots els temps, dansa... muntanyes de material que un col·lectiu de creadors concrets (Q-ars Teatre) ha paït per poder fer la seva obra única: Udol. Siguin quins siguin els discursos que hi ressonen, siguin quines siguin les atmosferes d'altres creadors que hi ha en l'espectacle, m'arriba en síntesi sedimentada i transformada en una obra nova, densa. Udol és un homenatge al procés de creació, que va des de la foscor, passant per la boira i el dubte fins arribar a la llum que enfoca cada paraula salvada, cada idea que agafa forma.  7/10

Llegiu-ne la crítica documentada d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

NO ET VESTEIXIS PER SOPAR

No et vesteixis per sopar
Autor: Marc Camoletti
Versió i direcció: Roger Peña Carulla
Teatre Condal, Barcelona

Molts grups amateurs s'atreveixen a posar en escena la comèdia No et vesteixis per sopar. Ara bé,  si a més es pot veure, com en aquest cas, interpretada per actors i actrius professionals de prestigi consolidat, l'experiència és d'aquelles que es recorden per sempre. Els espectadors no podrem oblidar la versió hilarant que vam veure fa uns quants anys amb Joan Pera, Carles Canut i Amparo Moreno. I, ara no podrem oblidar la que es pot veure al Teatre Condal. Imagineu-vos Àngels Bassas en el paper de la dona enganyada i amant de l'amic visitant, Mingo Ràfols en el paper de marit que ha invitat l'amant a la caseta de muntanya i se li trabuquen les intencions pels quatre costats,  Jordi Díaz en el paper de l'amic que fa de coartada i, alhora, amant de l'esposa de l'amic, i  Mònica Glaenzel, que interpreta la cambrera a qui fan fer tots els papers de l'auca i aprofita per treure diners de les infidelitats dels dos amants masculins. Imagineu-vos-els junts a l'escenari i,  encara que coneguem el plantejament, la trama i el desenllaç de No et vesteixis per sopar, una bona comèdia ha de fer riure. I riem, riem —i tant—, a cor què vols. 9/10

El dret de riure no ens el poden treure. 

Deixeu-vos anar, doncs, sense manies.

A més a més, riure és saníssim.

ROGER PERA CARULLA. Director teatral

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»