TOC TOC

Toc Toc
Autor: Laurent Baffie. Adaptació: Jordi Galceran. 
Direcció: Esteve Ferrer.
Teatre Borràs, Barcelona

Humor negre ben resolt. Riure assegurat de la mà de Pep Cruz, Santi Ibáñez, Mercè Comes, Noël Olivé, Anna Moliner, Oskar Ramos i Isabelle Bres.

A escena: sala d'espera d'un psiquiatre. Van arribant sis pacients que pateixen Transtorn Obsessiu Compulsiu (TOC). Són víctimes de pensaments i accions persistents no desitjats: una netejadora compulsiva, un obsedit per calcular-ho tot, una repetidora de frases... I el doctor que encara no arriba, segons anuncia la seva infermera.
Mentrestant, els personatges fan pel seu compte sessions de teràpia i, com un filaberquí, van desgranant una vegada i una altra els tics que ja hem conegut a la presentació. I acaben fent-se previsibles i estimats. 8/10

Llegiu-ne una crítica més treballada a «Clip de Teatre»

PIULANT CALDERS (i 5)

Pere Calders i Rossinyol
(Barcelona, 29 de setembre de 1912 - Barcelona, 21 de juliol de 1994)

Va deixar la maleta a terra, ple de ressentiment, 

i, amb una ràbia mal dissimuada, volgué saber:

—Què hi ha per dinar?

PERE CALDERS. 

La Legió Estrangera, dins Tot s'aprofita

BARÇA, UNA INSÍGNIA D'OR

Foto: Club Futbol Barcelona

La fotografia immortalitza part de la família de cal Soberino reunida entorn de l'avi Pepito (Josep González), en el moment que el president del Futbol Club Barcelona, Sandro Rossell, li lliura la insígnia d'or per la fidelitat de 50 anys d'associat de l'entitat blaugrana. Els que hi falten, per imperatiu de feina, és com  si hi fossin, perquè tots són del Barça sense excepció. Aquesta medalla va ser motiu d'alegria i van fer-ne partíceps amics i coneguts. Es fan estimar, també per això.

Jugadors, seguidors, (Players, supporters,)
tots units fem força. (joined together we are strong.)
Són molts anys plens d'afanys, (Many years full of zeal,)
són molts gols que hem cridat, (many goals we have cried,)
i s'ha demostrat, s'ha demostrat, (and it has proven, it has proven,)
que mai ningú no ens podrà tòrcer. (that no one will ever beat us.)
Blaugrana al vent, (Blue and claret in the wind,)
un crit valent, (a valiant cry,)
tenim un nom, el sap tothom: (we have a name everyone knows:)
Barça!, Barça!, Barça! (Barça!, Barça!, Barça!)

CANT DEL BARÇA, fragment

Lletra: Jaume Picas i Josep M. Espinàs
Música: Manuel Valls     

LUCES DE BOHEMIA, L'ESPERPENT

Luces de bohemia
Autor: Ramón María del Valle-Inclán
Direcció: Oriol Broggi
Biblioteca de Catalunya, Barcelona

 El dramaturg Ramón María del Valle-Inclán (Vanova de Arousa, 1866 - Santiago de Compostel·la, 1936) va crear un poeta cec, rebel i massa lúcid que "veia" com era l'Espanya del seu temps: esperpèntica. A peu pla, sobre la sorra de la Biblioteca de Catalunya, Max Estrella és interpretat en l'idioma en què va ser creada l'obra per Lluís Soler, un actor català de primera fila. Tant Soler com tots els altres intèrprets surten amb un bon nivell de dicció de l'espanyol (un professor nadiu hi trobaria peròs, possiblement.)
Ara aspiro a veure Terra Baixa interpretada en català per actors i actrius espanyols. I que facin gira per Espanya. 9/10

Llegiu-ne una crítica per sucar-hi pa a «Clip de Teatre»

DEBAT DE POLÍTICA GENERAL

17:00 h El discurs del president Artur Mas canvia el rumb de la Història.  

LLAUNERS AMBULANTS

En fer-se fosc, els paquistanesos tenen l'exclusiva de la venda ambulant de llaunes de cervesa a Barcelona.  Cada venedor té un auxiliar que li reomple, amb constants anades i vingudes, el petit magatzem, que pot ser una paperera, un armariet de l'enllumenat elèctric...  Un dels venedors de la plaça de Catalunya té el magatzem en una claveguera. Quan se li acaben les sis llaunes que li pengen a la mà, s'ajup, obre la tapa de la claveguera i en treu sis més. S'hi deuen haver passejat els escarabats i les rates. S'hi haurà filtrat la brutícia de les soles d'unes quantes sabates. Qui compri una llauna estirarà la llengüeta de la tapa de l'envàs i hi posarà la boca. El que no mata, engreixa.

PIULANT CALDERS (4)

Foto: © Paüls

Doncs sí, allò que es diu era cert: se li van serrar les barres 

i se'n va anar al cel. Però no pas d'una manera tan senzilla 

com pot semblar de primera intenció. Resulta que hi ha uns 

tràmits i que al cel no s'hi entra així com així.

PERE CALDERS. 

Celestial exprés, dins Tot s'aprofita

EL CARTELL DE LES FESTES DE MISERICÒRDIA 2012

El cartell de les Festes de Misericòrdia d'enguany és singular pels materials amb què està elaborat. És la reproducció fotogràfica de Carles Fargas d'uns elements fets de ganxet amb llana que representen la llegenda de la Pastoreta Isabel envoltada del seu ramat després que la Verge li ha deixat la rosa a la galta. Un treball d'elaboració pacient i ben acabat, preciosista de detalls, composició clara i simbolisme maliciós i intel·lectualitzat. 
Les autores són les Ganxetes del Pòrtia: Assun González, Coia Figueras, Ginesta Paredes, Margarida Paredes, Maria Escoda, Montse Gispert, Montse Torrents, Natàlia Domingo i Rita Marimón. Val la pena remarcar que tant el fotògraf com les ganxetes hi han col·laborat de franc i les llanes han estat
cedides per DMC.

Foto: © DO Reus

Les figures originals es poden veure en un diorama al vestíbul de l'Ajuntament de Reus, fins al final de la festa major.

Per saber-ne més:

Blog de les Ganxetes del Pòrtia

Descarregueu el programa de les Festes de la Misericòrdia 2012