LA CUBANA: VÍDEO "QUEDA'T A BARCELONA"

Llegiu en aquest mateix blog: 

LA CUBANA, CAMPANADES DE BODA  

PRÉSSECS, DELÍCIA D'ESTIU

Foto: ASA

Regal vellutat de carn daurada adherida al pinyol. 

Ara sí que callo.
parlar costa poc.
PERE QUART. Vacances pagades

ESTIU 2012 SUPLEMENT DE NOVETATS LITERÀRIES

La sorra de l'estiu sempre viu és un article d'Andreu Sotorra que radiografia la situació actual de la literatura infantil i juvenil. El podeu llegir al «Suplement especial de novetats literàries de Cornabou, estiu 2012.»

DUBTE, LES MIL CARES DE LA VERITAT

Dubte
Autor: John Patrick Shanley. Traducció de Joan Sellent
Intèrprets: Ramon Madaula, Nora Navas, Rosa Maria Sardà i Mar Ulldemolins
Direcció: Sílvia Munt. Teatre Poliorama, Barcelona

L'obra planteja molts interrogants en un constant anar i venir des de la innocència a la sospita, balanceig del qual els espectadors no se'n podran escapar, malgrat que tampoc no es podran estar de prendre partit, ara a favor del pare Flynn (Ramon Madaula) en la seva defensa, ara contra la germana Aloysius (Rosa M. Sardà) per la seva obsessió malaltissa envers el pare Flynn, ara a favor de la jove germana James (Mar Ulldemolins) per la pèrdua progressiva de la il·lusió per fer de mestra a causa de l'actitud negativa de la germana superiora, ara al costat de la mare de Donald Miller (Nora Navas)...

ANDREU SOTORRA. El dubte de dubtar 

  Llegiu-ne la crítica completa a «Clip de Teatre»
 

CARABASSERES D'ESPONJA (3)

Carabasseres d'esponja (Luffa aegyptiaca)
Foto: © Paüls

Les carabasseres d'esponja gairebé fan dos metres, estan força florides i 

algunes ja tenen carabasses de deu centímetres. Observem que les fulles estan tacades, suposem que a causa de la gotellada i d'algun gra de calamarsa que hi 

va caure l'altre dia. Continuarem informant-ne.

Vegeu  en aquest mateix blog

CARABASSERES D'ESPONJA (1) 

SENYORETA JÚLIA (GENEBAT)

Senyoreta Júlia
Autor: Patrick Marber, a partir de La senyoreta Júlia, d'August Strindberg
Traducció: Cristina Genebat
Intèrprets: Mireia Aixalà, Cristina Genebat i Julio Manrique
Direcció: Josep Maria Mestres. Teatre Romea, Barcelona

És així com el personatge de la senyoreta Júlia (Cristina Genebat) va pujant d'intensitat i guanyant presència escènica, des del cinisme del poder a la clemència de l'amor i la pèrdua del somni. És així també com el personatge del xofer (Julio Manrique) es mou en un vaivè de contenció i arravatament, de seduït a seductor i de conquerit a conqueridor d'una nit. És així com la serventa (Mireia Aixalà) passa de la discreció del festeig no oficial amb el xofer a marcar les pautes del joc d'una vida que s'escola i que no vol perdre. Tres interpretacions, tres perfils de personatges, com deia, que configuren un triangle escènic màgic.

ANDREU SOTORRA. El triangle màgic

Llegiu-ne la crítica sencera a «Clip de Teatre»

SERVEI ESTACIÓ, 80 ANYS

Reproducció de l'obra de Ricard Opisso de la Barcelona dels anys 30.

"80 anys donant servei", diu l'eslògan. Entro a l'edifici del Servei Estació (Carrer Aragó, 270-272, BCN) amb una bona llista. Objectiu:

FEINES DE MANTENIMENT 
FINS A L'1 DE SETEMBRE 

...i va veure que tenia totes les pàgines en blanc,
que ningú no hi havia escrit res.
EMILI TEIXIDOR. La formiga Piga a la biblioteca

EL PROCÉS DE KAFKA, PER FERRATER

El procés, Franz Kafka
Novel·la gràfica
Edició d’E. Hayley i D. Zane Mairowitz

La novel·la pòstuma de Franz Kafka, El procés, ha estat versionada en còmic. Els autors han fet d'aquest clàssic un bon treball de seqüencialització en imatges. Un format a tenir en compte.
Cito aquesta nova edició perquè m'escriu Misericòrdia N., exalumna de català, i em recorda la traducció que Gabriel Ferrater va fer d'El procés de Kafka. Diu que una companya seva va agafar La metamorfosi i ella El procés. Sempre ho tindrà present perquè quan va arribar a casa va obrir el llibre i una mica més es desmaia. Hi havia tants pocs punts i a cap, que no sabia com posar-se a llegir la història de Joseph K., empleat de banca arrestat sense saber-ne el motiu. Em va maleir per la recomanació.  Es veu que li vaig dir que comencés pel pròleg i després que fes el que cregués oportú. Doncs, bé, va llegir el pròleg, i la novel·la (i ara m'assegura que hi tornarà.)
Si aleshores hi hagués hagut la novel·la gràfica, segurament la meva alumna l'hauria llegida i s'hauria perdut els matisos de la traducció ferrateriana. Tot i així, és cert que aquesta traducció, fidel a l'original, no deixa ni un instant de respir. El traductor diu al pròleg que Kafka parodiava constantment l'estil de l'administració i que això li feia gràcia per la qual cosa ho va mantenir gràficament:

Si he conservat la manera alemanya de marcar 

tipogràficament el diàleg (amb cometes i no amb 

guionets i apartats), és  perquè m'ha semblat que Kafka

 juga molt deliberadament amb els blocs massissos 

dels paràgrafs, unes aclaparadores llesques 

d'un atestat de gendarme.

GABRIEL FERRATER. 

Proleg a El procés, de Franz Kafka, Aymà, 1976, 2ª