29 de juny 2012

EL PROCÉS DE KAFKA, PER FERRATER

El procés, Franz Kafka
Novel·la gràfica
Edició d’E. Hayley i D. Zane Mairowitz

La novel·la pòstuma de Franz Kafka, El procés, ha estat versionada en còmic. Els autors han fet d'aquest clàssic un bon treball de seqüencialització en imatges. Un format a tenir en compte.
Cito aquesta nova edició perquè m'escriu Misericòrdia N., exalumna de català, i em recorda la traducció que Gabriel Ferrater va fer d'El procés de Kafka. Diu que una companya seva va agafar La metamorfosi i ella El procés. Sempre ho tindrà present perquè quan va arribar a casa va obrir el llibre i una mica més es desmaia. Hi havia tants pocs punts i a cap, que no sabia com posar-se a llegir la història de Joseph K., empleat de banca arrestat sense saber-ne el motiu. Em va maleir per la recomanació.  Es veu que li vaig dir que comencés pel pròleg i després que fes el que cregués oportú. Doncs, bé, va llegir el pròleg, i la novel·la (i ara m'assegura que hi tornarà.)
Si aleshores hi hagués hagut la novel·la gràfica, segurament la meva alumna l'hauria llegida i s'hauria perdut els matisos de la traducció ferrateriana. Tot i així, és cert que aquesta traducció, fidel a l'original, no deixa ni un instant de respir. El traductor diu al pròleg que Kafka parodiava constantment l'estil de l'administració i que això li feia gràcia per la qual cosa ho va mantenir gràficament:
Si he conservat la manera alemanya de marcar 
tipogràficament el diàleg (amb cometes i no amb 
guionets i apartats), és  perquè m'ha semblat que Kafka
 juga molt deliberadament amb els blocs massissos 
dels paràgrafs, unes aclaparadores llesques 
d'un atestat de gendarme.
GABRIEL FERRATER. 
Proleg a El procés, de Franz Kafka, Aymà, 1976, 2ª

28 de juny 2012

CARABASSERES D'ESPONJA (2)

Carabasseres d'esponja (Luffa aegyptiaca)
Foto: © Montse Francisco

Les carabasseres comencen a enramar-se. Si tot va bé, enguany collirem carbasses per fer esponges. N'anirem seguint l'evolució.


Vegeu l'apunt primer del projecte:

Vegeu les llavors just germinades:

27 de juny 2012

CONTRA LA IMMERSIÓ, IMMERSIÓ

Foto: © Pere Virgili
El supermercat de sota casa el porta una família de paquistanesos. L'home parla castellà i la dona, embarassada, no s'adreça mai a ningú fora dels de casa. Els dos fills petits, de 10 i 12 anys juguen al carrer amb els nois filipins, en català i castellà. El fill de 17 anys està a la caixa i parla català, castellà, urdú i anglès amb la clientela.
Miquel Àngel Essomba, portaveu de la plataforma Som Escola, alerta que la sentència contra la immersió "a més de qüestionar que dels 3 als 6 anys el català sigui llengua vehicular, anul·la l'articulat que evitava la separació de l'alumnat per raons de llengua i anul·la l'articulat que demanava que el català fos preferent per a l'alumnat estranger per a la seva integració".
El nadó que ara neixi de la parella paquistanesa potser ja no parlarà català. O sí. A l'escola trobarà bons mestres; a les institucions, uns bons polítics que els defensaran i tot un país que no permetrà que li arrabassin res més.

Per més ansiós que estigui, juga amb els recursos 
de l’estratègia per aconseguir el seu objectiu. Quan 
s’adona que està al final de les seves forces, s’ho 
manega perquè l’enemic es pensi que no té pressa.
PAULO COELHO. Manual del guerrer de la llum
  

26 de juny 2012

GABRIEL FERRATER: QUARANTA

Gabriel Ferrater
Reus 1922-Sant Cugat 1972
"Ha mort Gabriel Ferrater, no en sé res més". Ha fet quaranta anys d'aquesta frase. Me la va dir en veu baixa, confús i afectat, l'Isidre Fonts, llibreter de la llibreria Gaudí de Reus. L'Isidre va deixar damunt del taulell un llibre de poemes que s'acabava de publicar de l'autor:  Les dones i els dies i em va dir que s'hi aplegaven els tres llibres anteriors que estaven exhaurits ("exhaurits", paraula que sentia per primer cop).  Me'l vaig endur i, des d'aleshores, Ferrater ha estat un dels meus autors de capçalera. Poesia, assajos lingüístics i de literatura catalana, europea i americana.
Més endavant vaig haver de llegir en castellà les seves traduccions de Cartesian Linguistics, de Chomsky i Language, de Bloomfield. Em va fer l'efecte que les llegia en la llengua original. Posteriorment, a la Universitat de Barcelona,  Josep Murgades, reusenc i bon coneixedor de l'obra de Ferrater,  em va descobrir aquests versos, amb perfum d'Ausiàs March:
Quan els cucs 
faran un sopar fred amb el meu cos 
trobaran un regust de tu.
De fa temps, l'editor Jordi Cornudella en té a punt l'obra completa amb el doble de material del que hi ha publicat mutilat o escampat en pròlegs i en edicions introbables. Inclourà traduccions de poesia i conferències inèdites. Mentrestant, podem llegir El Gabriel Ferrater de Reus, biografia fiable, a càrrec de Ramon Gomis. S'hi entenen alguns aspectes del nucli dur d'aquest poeta singular, i intel·lectual de la categoria a l'alçària dels més importants d'Europa que va fer que els estudis de la llengua i la literatura catalanes fossin els propis d'un país normal (sense ser-ho).

Gabriel Ferrater, tendre i substanciós, de fet feia 
molta nosa en un país carrincló, tancat, aquiescent, 
ploramiques, etern contemplador del seu melic.
NARCÍS COMADIRA

Per saber-ne més:

25 de juny 2012

NEUS SEGRIÀ, TRADICIÓ I MODERNITAT

Ceràmiques de Neus Segrià. Foto: © ASA
La ceramista Neus Segrià (Tarragona, 1931 - Reus, 2021), reusenca de cor, tota generositat, m'ha obert el seu taller del carrer de Balmes a Reus. Hi vaig amb la Maria Marcó, neboda de l'artista i amiga meva, que va ser qui fa molts anys em va donar a conèixer l'obra de la ceramista i ha estat a través d'ella que a casa gaudim de peces que concentren aquell punt màgic de tradició i modernitat.
Neus Segrià al seu taller, sala dels forns.
Foto: © M. Marcó

La Neus es va iniciar en la ceràmica de la mà dels mestres ceramistes Sedó, Cumella i Artigas, artesans del foc a l'hora de fer-hi emergir l'art dels colors de l'esmalt. Ceramista consolidada, mestra i directora de seminaris, les seves peces destaquen per la tècnica acurada, la precisió formal, l'exigència de la qualitat material. Investiga partint de les formes clàssiques en els gerros de tornejats suaus i càlids; en les qualitats variades de tacte sedós o aspre, en acabats mats o brillants; en els esmaltats sense decoració, tret de les col·laboracions que té en gran estima fetes amb artistes que han pintat sobre peces seves, com Ceferí Olivé, Sefa Ferré, Morató Aragonés, Jaime Queralt, Joan Martí i Josep Sala, entre d'altres.
El taller consta de diferents sales, uns espais intensament treballats i viscuts en un desordre ordenat per la Neus i els seus col·laboradors més propers.  Prestatgeries amb motlles, taulells amb peces a mig fer i d'altres amb encàrrecs a punt de lliurar.  El torn d'on extreu les qualitats plàstiques del fang, els forns, les piques i els dipòsits d'esmalts. I el búnker. El búnker és una mena de caixa forta gegant on guarda les joies més preuades, una peça de cadascuna de les exposicions que ha fet a diversos països d'Europa, a Corea, a l'Argentina... Peces úniques on una llepada de planxa pot ser el detall distintiu, irrepetible. La Neus acarona cada peça, en coneix el volum exacte, hi dialoga amb les mans, les deixa en repòs, les mou, les torna a agafar i de tant en tant ens n'allarga alguna. Un calfred. No tinc prou mans. És impossible no emocionar-s'hi.
Plafons ceràmics del mural sobre la vida de Gaudí
Foto © M. Marcó
Entre les descobertes de la visita al taller hi ha un mural sobre passatges de la vida d'Antoni Gaudí, un treball d'una gran força expressiva que la Neus està realitzant en col·laboració amb l'escultor basc Jorge Oteiza. Consta de de 27 plafons ceràmics en els quals la ceramista ha aconseguint ombres de tonalitats diferents en la cuita.
Centre Cumella, de Neus Segrià. Foto: © Paüls
Ens explica que una de les peces més compromeses de coure és el centre Cumella, a causa de la gran diferència entre la massa de la base i la de les parets i l'entorn de la boca. El centre Cumella és una peça d'extraordinària bellesa que la ceramista anomena amb el nom del seu mestre inspirador.
Plats: gegants indis, ofici de boter i vidrieres modernistes, de Neus Segrià
Fotos: © M. Marcó
Unes peces molt populars de la ceramista són les sèries de plats temàtics, com per exemple els d'elements festius de Reus, els d'oficis que es perden i els de vidrieres modernistes.
Joc de cafè blau pigallat, de Neus Segrià
Fotos: © M. Marcó
La Neus continuava pletòrica mostrant-nos  incansable les seves col·leccions, tot i que les feines del taller la reclamaven i hauria d'haver estat pels seus col·laboradors.
Abans de marxar ens va ensenyar la primera redacció del pregó de Festa Major que la vesprada del 24 de juny ha pronunciat al Saló de Plens de l'Ajuntament de Reus on la pregonera Neus Segrià ha convidat tothom a la festa. I, en acabat, ha encès la tronada, aquest element festiu propi de la ciutat que tant ha divulgat en els plats ceràmics. Un honor merescut.

Plat de la Tronada, de Neus Segrià
Foto: © Paüls

23 de juny 2012

HERBES DE SANT JOAN

Fogonet amb herbes per cremar la nit de Sant Joan
Foto: Paüls
Menta, farigola, romaní, espernallac, espígol...
La tradició els atribueix virtuts mil, si en 
cremem brins la nit de Sant Joan. 

La més interesant: no deixen que se'ns acosti 
res de dolent. 

22 de juny 2012

EXPOSICIÓ TOTS SOM REUS


La Fundació Privada Reddis commemora el 20 aniversari amb l'exposició Tots som Reus. Hi dóna a conèixer les activitats que ha dut ha terme l'entitat en suport a la formació i la educació dels joves, l'atenció i els serveis a les persones amb dificultats i la preservació de la cultura i la identitat col·lectiva. Recapitulació de la feina feta.
Exposició oberta fins al 15 de juliol.

21 de juny 2012

MÚSICA ALS PARCS 2012

Banda Municipal de Barcelona
Valsos, música llatinoamericana, música clàssica, jazz...  Quaranta-un concerts gratuïts a l'aire lliure en la dissetena edició del cicle Música als Parcs de Barcelona.
L'arrencada, el dia 7 de juliol a les 20 h, al Parc de la Barceloneta, valsos a càrrec de la Banda Municipal de Barcelona, sota la direcció de Juan Miguel Romero. La cloenda, amb òpera, el 29 d'agost a les 21h,  al Roserar del Parc Cervantes