VOL RAS, AMB COMÈDIA PARLADA

Murphy. Tragèdia a Handsome House
Autor: Joan Faneca. Direcció: Miquel Gòrriz
Sant Andreu Teatre (saT), Barcelona

La llei de Murphy s'acompleix: la llesca cau de la banda on hi ha la mantega untada. I, una altra: "qualsevol solució comporta nous problemes." La companyia Vol-Ras, coneguda pels seus espectacles de gest i humor,  ara presenta una comèdia parlada: Murphy. Tragèdia a Handsome House. El públic assistim a la reunió anual de víctimes de la llei de Murphy. L'agrupació dramàtica d'aquesta ONG  cada any representa una obra de teatre per als seus associats, però aquest vespre els actors es troben encallats a la carretera. El president, el vicepresident i un tècnic de la sala s'emboliquen a fer l'obra sols, posant-se a la pell d'una vintena de personatges. Teatre dins del teatre. Fregolisme d'anar per casa. I rialles a dojo, és clar.

Llegiu una crítica més completa a «Clip de Teatre»

SERGI BUKA, L'IMPOSSIBILISTA

L'impossibilista
Autor i director: Sergi Buka
Música de Ramon Calduch

Sergi Buka és un poeta escènic. Qui hagi vist algun espectacle d'aquest mag sap que comença assegut en una butaca llegint un llibre. És el seu número clàssic: del llibre sortiran grans flamarades. Buka treballa amb objectes petits, com els peixets que fa aparèixer en una peixera o els anells que ajunta. Baixa a la platea a la recerca de col·laboradors adults i l'espectacle es reprèn amb la tecnologia al servei dels números de proximitat. Per exemple, els jocs de mans es realitzen a l'escenari, però la càmera els projecta en una pantalla. No hi falten les ombres xineses, que són l'especialitat de l'artista. Aquest cop l'acompanya la música de Ramon Calduch de fons. Un espectacle subtil i complex, adreçat a la intel·ligència de tots els públics.

Llegiu-ne una crítica més completa a Clip de Teatre»

AGOST, REPOSICIÓ AL TNC

Agost, de Tracy Letts
Traducció: Joan Sellent. Direcció: Sergi Belbel
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Gran
© David Ruano

El Teatre Nacional de Catalunya reposa Agost (Premi Pulitzer 2008), l'espectacle que va tenir un èxit esclatant la temporada passada. Quatre hores esmerçades amb el text d'un dramaturg contemporani, que arriba aquí amb una traducció magnífica i unes interpretacions d'antologia. L'obra estarà en cartellera fins al 10 de juny, però atenció: comencen amb el 70% de les entrades venudes.

Llegiu-ne l'apunt AGOST AL TEATRE NACIONAL en aquest mateix blog

i una crítica ampliada a «Clip de Teatre»

MADUEÑO: RETRATS PERIODÍSTICS, 1977-2012

Miquel Martí i Pol 

© Pedro Madueño

Pedro Madueño, fotògraf de «La Vanguardia», exposa a CaixaForum una cinquantena de retrats de personatges coneguts de la política, l'espectacle, l'art i la fotografia, entre els quals trobem: Quim Monzó, Terenci Moix, Baltasar Porcel, Miquel Martí i Pol, Joan de Sagarra, Salman Rushdie, Juan Carlos de Borbón, Felipe González, Baltasar Garzón, Artur Mas, Antoni Tàpies, Pina Bausch i Ferran Adrià.
Són treballs d'impacte en els quals el fotògraf ha actuat des de punts de vista agosarats, jugant amb la llum per aconseguir composicions artístiques d'on emergeixi la psicologia de cada personatge.
Exposició oberta fins al 24 de juny.

Salveu-me la mirada.

MIQUEL MARTÍ I POL

MÚSICA ENTRE DUES GUERRES

14:45 Música entre dues guerres
Dramatúrgia de Pablo Ley.
Imatges: Projecte Galilei. Direcció: Josep Galindo
La Seca Espai Brossa. Barcelona

L'actriu i cantant Rosa Galindo i el pianista napolità Franco Piccinno ofereixen a La Seca Espai Brossa 14:45 Música entre dues guerres, un recital esplèndid. S'han unit al Projecte Galilei de recerca de la memòria històrica a través de la sensibilitat artística. En aquest cas, de la banda sonora que va des del començament de la Primera Guerra Mundial fins a l'acabament de la Segona. Dos protagonistes d'altura, Piccinno per la virtuositat al piano, en solos impressionants, i Galindo per l'aportació poètica visual i per la veu que invita a l'emoció d'un còctel que signen Gershwin, Ravel, Weill, Trenet, Chaplin, Quiroga, Porter, Prokóvief, Mompou...
En una pantalla es projecten retrats en blanc i negre de persones anònimes i textos que situen la circumstància històrica. El darrer text ens informa que les fotografies es van trobar escampades als barracons de comandament del camp d'extermini d'Auschwitz. I ens deixa sense alè. Cançons en català, castellà, anglès, alemany, francès i italià. 10/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

ROCK THE BALLET, AL TEATRE VICTÒRIA

Rock the Ballet
Creació  i direcció:  Rasta Thomas. Companyia Bad Boy of Dance.
Teatre Victòria, Barcelona

De gira internacional, els nois de la Companyia Bad Boy of Dance han fet estada a Barcelona. Són joves i musculosos, tenen formació de dansa clàssica i ballen dansa contemporània. He pogut comprovar que els sis ballarins i la ballarina de la companyia creada pel ballarí i coreògraf nord-americà, Rasta Thomas, educat a l'Aràbia Saudita, enardeixen el públic.
La primera part de l'espectacle Rock the Ballet, tot i que és molt eclèctica: U2, Maria Callas (Carmen), Jacques Brel (Ne que quitte pas) a toc de hip hop, claqué, arts marcials, girs i salts gimnàstics com a aparador de la seva creativitat i de la preparació depurada, se m'ha fet una mica llarga. En canvi, la segona part de més durada,  m'ha semblat més lleugera. Se centra en l'alternança de fragments de cançons de Queen, Prince i Michael Jackson. Cada peça té com a teló de fons una projecció que arrodoneix o contrastra amb la música, la il·luminació i les coreografies espectaculars. Irresistibles. 9/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

NO SÉ SÍ...

No sé si...
Creació i direcció: Marta Carrasco
Versus Teatre
   

A l'escenari de Versus Teatre, la coreògrafa Marta Carrasco es troba a tocar del públic. Juga a l'escenari, aquest cop, amb la complicitat d'Alberto Velasco, interpretant la bessona, la parella d'un món oníric intransferible, presentat en un conglomerat surreal, de trapelleria maliciosa.
No sabem si és dansa, teatre, ball de màscares o joc simbòlic a la cambra d'uns infants. No sabem què és No sé sí... No ho sabem, però ens agrada.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

LA GEGANTA ELA PESCA QUE PESCA

Poema: © Lena Paüls  
Il·lustració: © Mariona Rabascall Francisco

La geganta Ela

dels llamps fa truites.

¿Com és que no l'estimen?

Un malefici

la fa créixer sens fi

i es tanca en banda.

Té feina fixa:

pesca que pesca,

i acumula riqueses.

Una trompada

li fa veure les estrelles

i s'ho repensa:

Sopes de farigola

i dents plantades.

Trenes i amor d'estrena.

Comparteix la fortuna:

negoci, amics fantàstics,

jardins i casa.