LA NOVEL·LA GRÀFICA DE L'HUGO

La invenció de l'Hugo Cabret, de Brian Selznick.
Traducció de Josep Sampere. Il.lustracions de l'autor.
Editorial Cruïlla / SM. Barcelona, 2007
Per a lectors a partir 12 anys.

L'adaptació cinematogràfica de Martin Scorsese de la novel·la «La invenció de l'Hugo Cabret» ha obtingut cinc premis Oscar.  L'any 2007 una edició singular va sorprendre tothom. Es tractava de la novel·la gràfica de Brian Selznick, La invenció de l'Hugo Cabret, que amb les il.lustracions de l'autor va publicar l'Editorial Cruïlla, en la seva versió catalana, en traducció de Josep Sampere.  Combinava el relat gràfic amb el gènere fantàstic, a més de relacionar la literatura d'imaginació amb els inicis del cinema en una especulació sobre el pioner francès, Georges Méliès. La novel·la va obrir una porta innovadora en l'edició i el llibre de disseny.

Llegiu-ne la crítica a «Cornabou. Revista de Literatura Infantil i Juvenil»:
"Fascinant Méliès a traç de llapis negre", d'Andreu Sotorra

DELACROIX (1798-1863)

El Museu del Louvre i «la Caixa» han organitzat la retrospectiva Delacroix (1798-1983) que es pot veure a CaixaForum. Delacroix és la gran figura de la pintura romàntica, l'autor que matisa la llum sobre les pells i les textures dels objectes, en un treball constant d'experimentació, intentat deixar en cada quadre la impressió d'obra en curs. La mostra consta de 130 obres, entre pintures, dibuixos i gravats. S'hi pot veure el quadre Dones d’Alger, ambientat en un harem privat, una peça que poques vegades ha sortit del Louvre. A més del museu francès, hi han cedit obres importants pinacoteques d’arreu del món, com la National Galleryi el British Museum de Londres, els Uffizi de Florència i el Metropolitan de Nova York.
La mostra és extraordinària, però cal remarcar que l'afluència de visitants la fa incòmoda de seguir. A l'era digital, aquesta mateixa exposició es podria veure a casa en alta definició, amb informacions en tots els idiomes. En època de crisi econòmica, si volem continuar veient restrospectives dels grans mestres de la història de l'art, no hi haurà altra manera d'accedir-hi.
Exposició oberta fins al 20 de maig.

Delacroix. Dones d'Alger a la seves estances, 1834
Oli sobre tela, 180 x 229 cm, Museu del Louvre

MOBILE WORLD CONGRESS, AL DIA

Fins a l'1 de març els ciutadans de Barcelona compartirem la ciutat amb els congressistes del Mobile World Congress, que debatran el futur de la telefonia mòbil. Els trobarem fins a la sopa, perquè seixanta mil persones fan embalum.
En ocasió d'aquest congrés el TERMCAT ha elaborat un díptic de denominacions i definicions sobre telefonia mòbil. Hi ha tan poc material, que és hora de preguntar-se què fa aquesta institució, que bada tant.  A contracor, després de llegir aquest díptic, prenc nota que, els que en saben, han decidit que hem de dir "tauleta tàctil", res de tablet (anglès), tableta (espanyol), tablette (francès). Aquí fem oposicions a confondre-la amb una taula petita. ¿Per què ho fem tan difícil?

Llegiu aquí l'apunt LA TELEFONIA MÒBIL AL DIA
i descarregueu-ne el díptic

CHICO & RITA, NOMINADA A L'OSCAR

Chico & Rita.
Directors: Fernando Trueba, Javier Mariscal, Tono Errando
Guió:Fernando Trueba i Ignacio Martínezde Pisón

Mai cap llargmetratge de dibuixos animats per a adults ha arribat tan lluny. Chico & Rita de Fernando Trueba, Javier Mariscal i Tono Errando ha obingut molts reconeixements i ara és candidata a l'Oscar al millor film d'animació. Un gran ventall de professionals ha dedicat talent, hores i emoció a explicar aquesta apassionada història d'amor que s'inicia a  finals dels anys quaranta a l'Havana entre un pianista entusiasta del jazz i una cantant de veu privilegiada.

Em sembla que no falta gaire per veure tot l'equip fotografiat amb l'estatueta desitjada.  
Chico & Rita, made in Catalonia.



PS. L'estatueta ha estat per al 'western' d'animació Rango, dirigit per Gore Verbinski.

MAGÍ PUIG EXPOSA A LA SALA PARÉS

Riuet Vermell, oli sobre tela 81 x 81 cm.
© Magí Puig. Sala Parés, 2012

Fa vint anys que Magí Puig (Palou, comarca de la Segarra, 1966) va guanyar el Premi de Pintura Jove organitzat per la prestigiosa Sala Parés de Barcelona. Des d'aleshores ha anat afermat el seu estil mostrant obres en diverses galeries i a fires d'art internacionals. Ha rebut premis i de tant en tant el tornem a trobar a la Sala Parés. Ara hi exposa uns treballs de base realista amb enquadrats fotogràfics escapçats, composicions des de punts de vista contrapicats i picats amb figures que naveguen ingràvides sobre fons uniformes i densos, formant part de paisatges que qui mira el quadre ha de reconstruir a la memòria. Hi veiem fragments d'escenes de mercats, de ciutats, de vaixells, de gimnastes, de dones a la platja, personatges sense rostre concret, anònims. Una mirada de colors sobre la humanitat.
Exposició oberta fins al 21 de març.

Vegeu obres de Magí Puig a la galeria d'imatges de la Sala Parés

 

 

COCK (POLLA)

Cock (polla)
Autor: Mike Bartlett
Traducció: Violeta Roca i Joan Sellent
Intèrprets: Pau Roca, Albert Triola, Mar Ulldemolins i Blai Llopis
Direcció: Marta Angelat
Club Capitol, Barcelona

Sentim uns quants tòpics a Cock (polla), la primera obra que es veu aquí del dramaturg Mike Bartlett (Oxford, 1980), codirector de la Shapeshifter Theatre Company. El tema és la lluita per l'exclusivitat de la parella. Els que es debaten per la mateixa parella són un home i una dona. I entremig, la persona cobejada, un feix de dubtes a l'hora de decantar-se per un o per l'altra. La tesi sembla que va en la direcció que el desig sexual es produeix entre persones i no cal buscar-hi la genètica ni gran cosa més.
Els diàlegs arrenquen amb to de comèdia, però aviat el gest es va assentant i la tendresa dels personatges que formen el triangle ens fa entendre els seus arguments i es posen els espectadors a la butxaca.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

LA VELLA QUARESMA, VISTA PER PICASSO

La Chumbera, Pablo Picasso, 1963

Pablo Picasso va dibuixar la mainadera dels Dominguín-Bosé (la Reme), representant-la com la Vella Quaresma. Ho va fer durant les vacances que la família passava a Cannes a casa de l'artista. El 2008, Lucia Bosé va subhastar a Londres aquesta obra i altres que l'artista els havia regalat. Va vendre el dibuix per més de cent noranta mil euros.

Em sabria molt de greu que un amic meu
fes negoci amb un dibuix que jo li regalo.
ADRIÀ C. M. (Reus, 2001)

LLEPAFILS, AL REGINA

Llepafils
Autor:  Jordi Palet.
Intèrprets: Xavi Idàñez i Txell Botey
Música: Jordi Riera
Direcció: Joan Maria Segura Bernadas
Jove Teatre Regina, Barcelona

Espectacle en català. Per a espectadors a partir 3 anys. Maliciosament poètic, molt ben resolt. L'espectadora de cinc anys que tinc a la vora troba a faltar un microones a la cuina de l'escenari. És una llepafils teatral. Aplaudeix, aplaudim: 9/10

Llegiu-ne una crítica més (molt més!) completa a «Clip de Teatre»