Deu anys de Bit de Cultura

Deu anys de xarxa. L'Associació Cultural Escornalbou hi és present amb diversos projectes, el més remarcable dels quals és el grup de revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Estiraboli» i «Vinyeta literària». El grup ha estat nominat pel jurat del Premi Lletra convocat per la Fundació Prudenci Bertrana i el portal Lletra de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per destacar la millor pàgina web realitzada arreu del món i en qualsevol llengua per mostrar o promocionar la literatura catalana a Internet.

El domini que engloba aquestes revistes digitals i altres monogràfics d'informació cultural és un dels pioners en l'àmbit digital. Avui supera l'edició número 3000. En aquests deu anys, d'edició ininterrompuda, el domini ha augmentat progressivament les visites. Segons les últimes dades estadístiques del servidor, (31.XII.2009), el domini compta amb una audiència acumulada de 4.222.643 visitants i 14.483.909 consultes de pàgines. Actualment, té una mitjana diària de 8.381'2 visites de pàgines (6'3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana d'12 minuts 32 segons per visita). Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més.

El terra innivat

"El terra encara està innivat", ha dit Toni Nadal, meteoròleg de TV3, avui, al TNmigdia. Pel context, hem entès que el terra encara estava cobert de neu. Així, doncs, afegirem "innivar" a la col·lecció lexicològica que va iniciar l'equip de meteoròlegs de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, seguint el mestratge d'Alfred Rodríguez Picó, primer meteoròleg nacional que ha emprat la termilogia popular i precisa.

En l'actualitat, són del domini públic paraules que els meteoròlegs han revifat o han introduït de nou amb bones dosis de pedagogia, com anticicló, calamarsa, isòbares, satèl·lit meteosat, boira gebradora, xafogor, cel enterenyinat, cel serè, temperatura mitjana, desglaç, glaçada negra, penell, ratxes o cops de vent, mestral, garbí, mitjorn, tramuntana, xaloc, ponent...

Aquests darrers dies, coincidint amb el temporal de vent i neu, n'hem sentit unes quantes, que remarco: aiguaneu, borralló / floc de neu / volva, caramells, borrufada (tempesta de vent i de neu), borrasca (vent fort acompanyat de pluja, neu o pedra) pobles aïllats, virga (núvol complementari en forma de vel o cortina format per gotes o cristalls de glaç que es precipiten i s'evaporen abans d'arribar a la superfície terrestre procedents del núvol sota el qual se situa.) I, també, innivar, és clar.

A la pàgina web del Servei Meteorològic de Catalunya trobem predicció actualitzada,
mapa d'avisos, mapa de vigilància i predicció municipal, de 8 dies. Cliqueu aquí:

Artistes insòlits

Daniel Monedero. Artistes insòlits. Traducció de Josep Subirats. Il·lustracions d'Óscar T. Pérez. Col·lecció Àlbum Il·lustrat. Editorial La Galera. Barcelona, 2009. A partir de 10 anys.

En els catàlegs d'exposicions es mostren les obres dels artistes. En canvi, en aquest àlbum es mostren els artistes de les obres. Són artistes insòlits pel conjunt de seva obra que elaboren d'una forma obsessiva i aquest fet els marca la biografia. És un llibre d'edició acurada, l'estètica visual i tàctil del qual apreciaran els pares amb plaer, al mateix nivell dels textos imaginatius i de la interpretació gràfica dels personatges biografiats, amb caricatures avantguardistes situats en un entorn escenogràfic força narratiu.

L'anècdota que impulsa cada relat curt es desenvolupa amb l'estil precís d'una suposada crònica periodística. Però, en constrast amb el contingut enjogassat, en resulten unes biografies d'un realisme irònic, versemblant.
En aquest catàleg, hi trobem el pintor d'autoretrats que es mostra al costat de la seva obra, per tal que el públic en comprovi la semblança. El pintor de fum, que pinta allò fugisser i signa la pintura amb cendra. Llegiu el comentari complet aquí.

El porxo gelat

Fotos del porxo del Refugi de la Vinyeta, Dissabte, 9 de gener, 12 h, 3ºC. © Paüls, 2010

Fa sol. Els caramells de les teulades es van desfent gota a gota. No se sent ni una ànima. A les dotze del migdia el termòmetre marca 3ºC. La natura imposa el seu ritme. Les volves de neu d'aquesta nit han arribat també al porxo dutes per una borrufada. No se n'ha salvat ni aquest boix menut, que estava ben arraconat a la paret.
Un pit-roig ha deixat les petjades sobre la neu i fa un moment furgava, mig arrupit, entre les rajoles. Quan se n'ha anat fent saltirons, portava alguna cosa al bec, potser un cuc o un dragó menut.
Vam posar al recer interior les begònies i una xeflera just arrelada. També nosaltres ens espavilem per resistir el temporal de neu, vent i fred: avui per esmorzar suquem talls de cóc en xocolata desfeta ben calenta.

Pla PROCICAT

Boscos del Castell d'Escornalbou. 16:15 h Al fons Santa Bàrbara. Foto: © Paüls, 2010

Llegeixo en una notícia de les 20:40h, al 3cat24, que a Barcelona "el consistori recorda als ciutadans que hi ha 94 contenidors de sal a la seva disposició per si calgués escampar-ne pel carrer." No en volíem saber d'altra! Si els ciutadans rellisquen a les voreres o el seu carrer és intransitable, que es posin les botes, que surtin de casa ben tapats, que lluitin contra el vent, que s'arribin a —vés a saber on— a buscar uns quants quilos de sal i que l'escampin.

Per sort, la Generalitat de Catalunya acaba d'activar el pla PROCICAT, pel risc de forts vents. Al Priorat hi ha quinze pobles que no tenen llum des de fa 24 hores. Al Baix Camp, aquesta nit, els cops de vent poden arribar a 90 Km/h. Han passat les màquines llevaneus per la carretera, però tot i així es recomana evitar d'utilitzar el vehicle privat pel risc de trobar-se amb plaques de gel. Esperem que no hàgim d'anar d'un poble a l'altre a buscar sal per escampar-la. Esperem que el pla PROCICAT no sigui paper mullat (de neu).

La Vinyeta sota zero

Refugi de la Vinyeta, 14:30 h, -3ºC. Els flocs de neu s'han anat

dipositant sobre el forrellat d'un porticó.

Refugi de la Vinyeta, 16 h, -5º C. Caramells d'una teulada.

Un pam de neu

"El camp semblava una mà llisa que no s'acabava mai. De la neu, feia l'efecte que els troncs dels arbres s'alçaven enlaire com braços estesos, nus, com crits ofegats. Pere Gabriel va pensar que si aquell dia caiguessin bombes sobre el tou de neu, s'hi quedarien clavades sense esclatar, com si haguessin anat a parar damunt d'un matalàs farcit de plomes. Sobre el camp de neu no es veia cap trepitjada. Només les seves, les que deixaven enrere, com un rastre per no perdre's en la blancor."

Els silencis de la Boca de la Mina, Andreu Sotorra (Cruïlla, 2007)

Duesaigües, 12 h del migdia, -6º C. Neu sobre els ametllers del jardí de llicorella, al Refugi de la Vinyeta.

"Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada."

Un recurs norai: l'assertivitat

Norai —pilar de ferro, a la riba del moll, on s’afermen 
les amarres de les naus—. Moll de la Fusta de Barcelona. Foto: Paüls©, 2009

Un comentari radiofònic referit a les sobretaules conflictives de Nadal i uns articles molt ben argumentats de la publicació Duesaigües. La Revista, núm. 2, em fan pensar en un procediment decisiu per a l'entesa comunicativa: l'assertivitat.
Les respostes o les actuacions agressives no són desitjables. Tampoc no ho són, però, les actuacions passives o les respostes que fugen d'estudi.
Davant d'algú que manifesta una opinió desfavorable o davant d'una situació comunicativa difícil, tots coneixem persones que s'hi enfronten amb agressivitat. Són persones que se senten a gust en les situacions de tensió. L'opinió dels altres no els afecta ni la tenen en compte, mantenen el seu punt de vista impertorbable i fan les maniobres que calguin per imposar-lo. El conflicte és servit.

És clar que també coneixem persones que actuen en sentit contrari: defugen el conflicte. Són persones amb una personalitat feble, amb comportament passiu. Eviten la tensió de manera que, de seguida que poden, donen la raó a l'altre, sense perdre temps a defensar els seus propis punts de vista.

El control amb serenitat de les situacions és una tècnica comunicativa: l'assertivitat. No tothom en té la competència natural, però es pot aprendre. La persona assertiva és capaç de plantejar i defensar un argument. Sap defensar-se d'una crítica i mantenir una postura des d'una actitud de confiança en ella mateixa, encara que contradigui el que diuen els altres. Sempre intenta tenir en compte l'opinió dels altres. Intenta evitar l'agressivitat i la tensió, però no en fuig. Però, ja ho he dit, és una tècnica, i es pot aprendre.
No és mai tard per practicar algunes tècniques i estratègies assertives. Recursos norai.