 |
| L'última trobada. Autor: Christopher Hampton Basat en la novel·la homònima de Sándor Márai Versió i direcció: Abel Folk. Teatre Romea, Barcelona |
¿Per què m'ha emocionat anar a veure L'última trobada? Perquè Abel Folk serveix un monòleg esplèndid, ben interpretat, amb Jordi Brau d'espàrring gestual, però molt especialment perquè he sentit què vol dir sentir-se en deure amb algú a qui no he tractat personalment, l'actriu Rosa Novell, ara fràgil i coratjosa. El muntatge comença amb la maquilladora pintant, encara, el rostre de Folk, transformant-lo en Henrick. La regidora distribueix per l'escenari fulles seques, la il·luminació no és a punt i... arrenca la Novell, deliciosa, amb aquelles pauses inspirades cap endins que tant enyoràvem, avisant-nos que desconnectem el mòbil; convidant-nos a sortir si tenim un atac de tos i, en tot cas que aprofitem ara per aclarir la gola; ens explica com ho hem de fer per desembolicar un caramel. Un poema. Ja entrats en l'obra, amb el monòleg de Nini, dida del protagonista, posa paraules a la peça Polonesa Fantasia Op. 61 en la bemol Major de Chopin i aconsegueix un dels moments de màgia escènica del muntatge. Sí, L´última robada s'ha d'anar a veure perquè hi actua la Novell. Moltes gràcies, Abel Folk. 9/10