Blackbird Autor: David Harrower. Traducció: Júlia Ibarz. Direcció: Lluís Pasqual. Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona
Llums de la sala oberts. Duel entre Una i Ray (dúctils i contundents Bea Segura i Jordi Bosch), després de quinze anys de separació. Amb el que es retreuen i el que callen, els espectadors reconstruïm la història d'aquesta parella profundament ferida. Intuïm que els faltava aquest encontre perquè tots dos poguessin tornar a volar.Es van enamorar quan ella tenia 12 anys i ell 40. S'escapaven. Un malentès va portar a l'home a la presó i a la nena a carregar uns fets que no ha assumit malgrat les sessions amb psiquiatres a què l'han sotmesa. No s'havien vist mai més, ell s'ha canviat el nom i ella l'ha descobert fotografiat a la contraportada d'una revista. L'ha buscat i l'ha trobat. Ara, en el soterrani del magatzem on ell treballa, ella el punxa, ell s'esvera que aquest encontre no li torni a trastocar la vida. Ja ha pagat pel que va fer i vol passar pàgina.
"¿Amb quantes nenes de dotze anys te'n vas anar al llit, Ray?" Ray assegura que no és pederasta, que mai més s'ha mirat cap altra criatura amb intencions sexuals. La noia està a punt de creure-s'ho. Però, una persona entra en escena. El dubte. 10/10
