per al conte La geganta Ela (Publicacions de l'Abadia de Montserrat)
La Mariona Rabascall Francisco, duesaigüenca nascuda a Reus, té sis anys i és l'autora de la il·lustració que acompanya el poema de La geganta Ela que vaig publicar en un apunt el dia de Sant Jordi en aquest blog.
Sembla que li va caure tan bé fer un dibuix de la geganta que en va fer dos "sense mirar els dibuixos del llibre!", remarca. De fet, a l'hora de triar-ne un, la seva creativitat es va decantar pel dibuix de la piscina màgica on la geganta pesca.
Diu que li agrada més dibuixar que llegir. Tot i això, té força llibres a la seva biblioteca personal. Alguns els hi llegeix el seu pare en veu alta. Li agrada L'olivera, El Patufet i el llibre d'Endevinalles. Mira sovint dibuixos animats, la fan riure Tom i Jerry, Scoobydoo i els pingüins de Madagascar. Li agrada molt i molt jugar, tant al carrer com a casa, amb els seves estimades amigues i sola, a fer trencaclosques, a nines, a la playmobil.
Té el llibre de La geganta Ela, però sobretot recorda el conte perquè va interpretar una de les bessones que es fan amigues de la geganta en el vídeo on explico el conte i el dibuixo sobre la pissarra que ella em va deixar.
Ara la Mariona m'ha encarregat que escrigui un nou conte i m'ha fet una proposta ben interessant on ella, el seu pare i la seva mare són els protagonistes. N'estic molt contenta. No puc dir de què va, però ja avanço que el tema és una delícia de sentiment solidari que la menuda té molt desenvolupat. Me l'apunto.
 |
| La Mariona dreta regant les dents de la geganta Ela |
El que em va agradar més és plantar les dents
de la geganta i regar-les per veure si creixien.
MARIONA RABASCALL FRANCISCO (neix a Reus, 2005)
Vegeu en aquest blog l'apunt