A la foto les autores de La draga sense escates: Àgata Gil, il.lustracions i Lena Paüls, text,el dia de la presentació de l'àlbum a la Biblioteca de Vilanova i la Geltrú
La publicació en àlbum del premi Mercè Llimona, La draga sense escates, m'ha donat moltes satisfaccions. Començant per les il·lustracions de l'Àgata Gil. La il.lustradora es va imaginar una draga de color de vegetal tendre, amb un cap fi i lleuger, amb pestanyes llargues, el cos feixuc, les potes de tortuga. (Per sort, ni llavis pintats ni llaços!) Més que ales... li va dibuixar aletes com uns ventalls a la closca, més aptes per fer vent més que per volar. Amb flamarades que són més perquè no sigui dit que és una draga que no pas per fer mal. Una draga de bona fe. ¿Com pot fer mal una draga que és lectora d'honor d'un Club de Lectura?, es devia preguntar l'Àgata, a l'hora de dissenyar la protagonista.
Avui m'arriba per correu electrònic aquest comentari que signa la poetessa M. Dolors Vallverdú, de Reus:
"Tinc a les mans La draga sense escates, un conte de Lena Paüls, escrit amb la pulcritud que caracteritza la ploma de l’autora. És una d’aquelles lectures que se t’emporten i et captiven pel sentit profund, per la crida d’un animaló, per la crida d’un petit ésser d’origen salvatge, però dotat de sentiments i d’una tendresa que amanseix l’instint primari i que es contraposa a la deshumanitzada realitat dels nostres dies que fa que l’home s’allunyi i ignori, cada vegada més, la seva condició intel·lectual i altres valors en recessió.
La tristesa de la draga que no té escates, però que al final li surten gràcies als banys d’una aigua miraculosa que també fa sortir el cabell als homes calbs, s’esvaeix i dóna pas a una emotiva alegria, a l’aire cordial i festiu que corre per places i carrers d’un poble que podria ser qualsevol. Les aventures es repeteixen i et mantenen l’ànim encuriosit i expectant.
El missatge del conte, bellament il·lustrat, és una profunda reflexió perquè els nens i els no tan nens sàpiguem conviure dins una societat més lliure, amb respecte i tolerància."
Avui m'arriba per correu electrònic aquest comentari que signa la poetessa M. Dolors Vallverdú, de Reus:
"Tinc a les mans La draga sense escates, un conte de Lena Paüls, escrit amb la pulcritud que caracteritza la ploma de l’autora. És una d’aquelles lectures que se t’emporten i et captiven pel sentit profund, per la crida d’un animaló, per la crida d’un petit ésser d’origen salvatge, però dotat de sentiments i d’una tendresa que amanseix l’instint primari i que es contraposa a la deshumanitzada realitat dels nostres dies que fa que l’home s’allunyi i ignori, cada vegada més, la seva condició intel·lectual i altres valors en recessió.
La tristesa de la draga que no té escates, però que al final li surten gràcies als banys d’una aigua miraculosa que també fa sortir el cabell als homes calbs, s’esvaeix i dóna pas a una emotiva alegria, a l’aire cordial i festiu que corre per places i carrers d’un poble que podria ser qualsevol. Les aventures es repeteixen i et mantenen l’ànim encuriosit i expectant.
El missatge del conte, bellament il·lustrat, és una profunda reflexió perquè els nens i els no tan nens sàpiguem conviure dins una societat més lliure, amb respecte i tolerància."
Per saber-ne més:
Contaconte La draga sense escates, a Reus, 19-IV-2016
Galeria de presentacions.
Una draga entre molts i molts dracs, 23-IV.2016
Al centre Cívic Migjorn, Reus.
Galeria de presentacions.
Una draga entre molts i molts dracs, 23-IV.2016
Al centre Cívic Migjorn, Reus.
La draga sense escates explicat per l'autora: