Forca pallera: té cinc forcons, serveix per a alçar la palla i apilar-la al paller. Pala de ventar: serveix per tirar en l’aire el blat i la palla perquè el vent els separi. Porgador: garbell de malla estreta per netejar els cereals o llegums. Falç de segar i esclopet per protegir els dits en passar la falç. Mesura de gra.
(MUSEU DE L'AVI de Duesaigües. Foto: © Montse Francisco, 2010)
(MUSEU DE L'AVI de Duesaigües. Foto: © Montse Francisco, 2010)
Confesso que, més enllà de la curiositat de l'esclopet de segar, no m'havia interessat gaire per aquests estris que hi ha al MUSEU DE L'AVI, de Duesaigües (vegeu-ne foto), perquè suposava que no pertanyien als conreus del poble. No fa gaire, vaig saber que, on ara hi ha la plaça 15 d'Agost, havia estat una era de batre. ¿Se sembrava, doncs, a Duesaigües? Cosa ben estranya, d'altra banda, en un territori amb tan poc terreny planer. Estirant el fil i la llengua dels que en saben més, arribo al Joan N. de cal Trillana, i m'ho confirma. La notícia comença a córrer. I comença la cursa de records i experiències d'uns i d'altres. Ara mateix, tinc material per escriure'n mitja dotzena d'articles.
El terme de Duesaigües era tot bosc, després de guratar (estassar el bosc), les primeres plantacions van ser de blat, civada i ordi. Per als animals i per a les persones. Es plantava en els replans o lleixes dels vessants muntanyosos, conquerits a base de fixar la terra amb parets seques. A les vores, tocant a la paret hi plantaven olivers i, al mig, a les rases hi sembraven els cereals, també, més endavant moresc per als animals.
El terme de Duesaigües era tot bosc, després de guratar (estassar el bosc), les primeres plantacions van ser de blat, civada i ordi. Per als animals i per a les persones. Es plantava en els replans o lleixes dels vessants muntanyosos, conquerits a base de fixar la terra amb parets seques. A les vores, tocant a la paret hi plantaven olivers i, al mig, a les rases hi sembraven els cereals, també, més endavant moresc per als animals.
Hi havia quatre eres: L'era del Pasqual (on ara hi ha la plaça 15 d'Agost, davant de l'Ateneu); la del Pla del Pasqual (o ara hi ha la casa Gras, on encara es veu la paret en semicercle que aguantava l'era, vegeu-ne foto); l'era de les Bruixes (on ara hi ha cal Costa); i l'era del Patró (on ara hi ha cal Maiep, l'últim lloc on es va batre. Al costat hi ha encara la pallissa que va al Barrancó.) Les quatre eren de terra i es feien cada any: segaven el tros de terra, removien la terra per treure'n el rostoll, l'aplanaven, la regaven i l'endurien.
També hi havia dos molins fariners, aprofitant les aigües dels barrancs. El que pertanyia a Duesaigües, —les runes del qual es veuen passant per la carretera—, és el molí de cal Ciurana. L'altre molí on es duia els cereals a moldre era el molí de la Bonica, ara dins del pantà.
Agraeixo les aportacions dels informadors: Montserrat G., Joan N. de cal Trillana, Jordi R. de ca la Perpètua, entre d'altres. Agraeixo a Montserrat Francisco les fotografies. També faig constar el meu reconeixement a Jordi Rabascall per les facilitats a accedir a les peces del MUSEU DE L'AVI de Duesaigües.