 |
| Veus (Arola Editors, 2019) Foto: Josep M. Barraso |
Veus, sisè llibre de relats de Reusenques de Lletres, compta amb el pròleg d'Adelaida Amigó Ferraté, i la coberta de la fotògrafa Cori Pedrola. Tots sis llibres es defineixen per alguna singularitat. En aquest cas, històries que exploren l'oralitat, documents privats reals o de ficció, amb una banda sonora que les uneix, set cançons interpretades per dones que recorren els catorze relats interrelacionats de dos en dos.
A Black Velvet, okupa i lladre, monòlegs suposadament enregistrats en una bústia de veu, escrits per la Romana Ribé i jo, hi sona de fons la cançó 'Black Velvet' de la canadenca Alannah Myles.
This woman work, de Kate Busch, al relat 'Tot el que hauríem pogut dir i mai no vam dir...', carta de la Ció Munté, analitzada des de la perspectiva feminista per Carme Andrade.
Simply Falling, de Iyeoka, al relat 'Simplement enamorada' de Núria Naval i Gisela Alcón
Because the night, de Patti Smith, a 'Necessito entendre-ho', de M. Pilar López i M. Dolors Vallverdú.
A 'Paradis obscur', dues cartes de Marina Barraso i Meritxell Blay, hi ressona Dark Paradise, de Lana del Rey.
El relat 'Sense un perquè', recorre al títol de Nada, Senza un perché, del dietari escrit per Victòria Rodrigo i de la resposta per via del correu electrònic de Carme Puyol.
Dolores O'Riordan canta Ordinari Day en les narracions epistolars de 'No et defraudaré' que han escrit Fina Masdéu i Fina Grau.
En aquests relats la música sobrevola els escenaris, embolcallant-los. Una peculiaritat que, sens dubte, estimularà l'interès de qualsevol persona que estima la música i la literatura, ja que les cançons revesteixen les trames, hi aporten matisos i complementen l'atmosfera de veus que s'entremesclen.
Fina Masdéu i Victòria Rodrigo,coordinadores de Reusenques de Lletres