Un mes al camp
Autor: Ivan Serguèievitx Turguénev. Traducció: Miquel Cabal.
Versió: Joan Sellent. Dramatúrgia i direcció: Josep Maria Mestres.
Música original: Lluís Llach. Teatre Nacional Catalunya, Sala Gran.
Versió: Joan Sellent. Dramatúrgia i direcció: Josep Maria Mestres.
Música original: Lluís Llach. Teatre Nacional Catalunya, Sala Gran.
El Teatre Nacional de Catalunya es permet es luxe de reduir a la meitat l'aforament de la sala gran per representar Un mes al camp de Turguénev. L'escenografia, en canvi, és colossal com requereix aquest immens escenari: una gran plantació d'arbres al fons i, en primer terme, una mena de glorieta a l'engròs.
L'autor rus va estrenar l'obra l'any 1872. Natàlia (interpretada per Sílvia Bel) és una dona casada, burgesa i capriciosa, que té un fill petit i una noia acollida. Es troba desvagada i avorrida a la seva finca de vacances mentre el marit està enfeinat fent-hi millores. Fins aquí m'ha recordat algunes situacions de A. Txèkhov a L'oncle Vània i a La gavina, tot i que menys suggerents. Natàlia té una relació equívoca amb un amic de la casa, a qui confessa l'enamorament a primer cop d'ull del mestre jove del seu fill. Un amor romàntic, de fulletó, apassionat i papallonejant com una flama.
La direcció d'actors és correcta en tot el conjunt. En destaquen l'actriu Sílvia Bel, que fa una actuació tan convincent que sembla que es passegi per la glorieta del seu jardí, i el metge de la família amb una celebrada actuació de l'actor Carles Martínez, que posa la guspira en totes les intervencions. És un muntatge molt agradable de veure i recomanable per passar l'estona. Però de seguida sospitem de la profunditat d'aquest enamorament, i l'obra es va convertint progressivament en una comèdia d'embolics intranscendents. Més Txèkhov, sisplau.