17 de març 2011

TEATRE CCCB


El personal que hem acudit a la inauguració del Teatre CCCB ha estat tan quantiós, que els responsables de l'acte han hagut d'organitzar dues tandes d'"inaugurants". Nosaltres hem entrat a la segona, després de mitja hora d'haver entrat la primera. Finalment, hem entrat al vestíbul de les noves sales pel passadís que connecta el Centre de Cultura Contemporània i aquest edifici rehabilitat, antic teatre de la Casa de la Caritat. 
El nou espai teatral de titularitat pública —que de moment no preveu programació estable— és una ampliació de 3.000 m2 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), finançat, majoritàriament (75%), per la Diputació de Barcelona. La sala polivalent, "Sala Teatre", tindrà una capacitat per a 500 espectadors (avui les cadires de les grades estaven replegades i passaven un vídeo inaudible) i la "Sala Raval", que serà una mena d'aula per a 160 persones. No m'agraden ni un nom ni l'altre. Sala Teatre no vol dir res i Sala Raval es pot confondre amb el Teatre del Raval, uns carrers més enllà. Signa el projecte de remodelació l’equip Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, SL. que, pel que hem pogut comprovar, no han fet res per aconseguir una acústica acceptable de la sala Teatre.

Benvingut aquest nou teatre al centre neuràlgic de Barcelona: Teatre CCCB,  però, atenció, aquesta interjecció que precedeix el nom del cartell només és una anomatopeia publicitària. Ara caldrà veure'n els continguts. Fem confiança (de moment) als promotors. Després dels vuit milions d'euros que ha costat la rehabilitació, ja no vindrà d'aquí.


El problema que desencadena tragèdies
no és el futur, és el present.
ANTONIO TABUCCHI. El futur de l'atzar