LES VIOLETES I ELS RENTADORS

Mata de violeta que creix entre les pedres de llicorella. 

Infants de Duesaigües aprenent a rentar amb batedora, 

pala, raspall i tall de sabó, als rentadors públics del poble. 

Fotos: © Paüls

Les violetes han florit un any més.  "Fràgils però fortes, senzilles a més d'elegants i  belles, valentes davant les inclemències climàtiques..." diu un correu que m'envia l'Anna L.  Aquests darrers dies ja mostren humils les primeres notes de color al costat de les perilloses punxes de les argelagues florides. Les violetes són el símbol del Dia internacional de la Dona Treballadora. Avui, 8 de març,  tothom parla d'igualtat, tothom veu clar el sentit pedagògic de la commemoració.

A Reus han inaugurat la seu del Casal de les Dones als antics Rentadors del barri del Carme. On hi havia la bassa hi ha l'exposició de fotografies "Sabó, sabó... que fa olor de net!" Una desena d'imatges impreses en llençols estesos i el so de les pales i l'aigua rajant evoquen la història recent de les dones que van lluitar en aquest espai.

Ahir a la tarda, collia violetes amb la Montse F., la seva filla i tres nenes més del poble, a tocar dels rentadors públics de Duesaigües, al camí vell de l'Argentera. Al matí mentre l'ajudava a elaborar aplicacions didàctiques a partir del Museu de l'avi, va sorgir el tema de la inutilitat dels rentadors públics als municipis. Els rentadors s'han convertit en espais innecessaris, però, amb la seva persistència —com el de Duesaigües rehabilitat— reivindiquen la dona i rendeixen homenatge a l'esforç de tants braços femenins que hi han rentat per a tota la família i, fins i tot, per encàrrec. Més d'un hivern, les bugaderes van haver de trencar les penques de gel de les basses amb les pales de rentar la roba. Quan la primavera ja s'anunciava, tornaven a casa amb poms de violetes perfumades.

S'encallaven les ones, apressades,
i avançar és el seu únic determini.
W. SHAKESPEARE, Sonets, LX