Gang Bang
Autor: Josep M. Miró i Coromina
Teatre Nacional de Catalunya, sala Tallers.
El Teatre Nacional de Catalunya presenta una obra que, abans de l'estrena, va aixecar polèmica: Gang bang. Els entesos, quan llegeixen o senten el terme, riuen per sota el nas. Diu la Wikipèdia: "Un gang bang és una expressió anglesa que fa referència a una situació en què un sol home o dona interacciona sexualment amb un gran nombre d'homes de forma simultània." L'obra es presenta amb el subtítol entre parèntesis: (Obert fins a l'hora de l'Àngelus). La combinació de títol i de subtítol és explosiva. Quan Sergi Belbel va presentar la temporada del TNC, l'obra, inclosa dins del projecte T6, només estava en fase d'esbós i el director de l'ens públic va dir que se situava en la visita de Benet XVI a Barcelona en motiu de la consagració del temple de la Sagrada Família.
Els censors de torn van ajudar a crear un gruix d'expectatives i, avui, a la sala Tallers del Nacional —plena a vessar— hi ha molta expectació. I res, a banda d'un passeig de personatges amb poca roba que passegen amunt i avall frustrats, consumits per la insatisfacció. Els actors i les actrius s'emporten tots els pocs mèrits de la posada en escena. En destaca l'Oriol Genís, tant quan interpreta el client pidolaire sexual, com quan protagonitza uns episodis tendres fent de pare desmemoriat de l'actual propietària del local de contactes. Aquest Gang bang del TNC, més que una obra descarada, sembla un publireportatge d'un bar gai amb cambra fosca. Que els clients siguin alts funcionaris, que hi hagi un lleu ressò de la multitud del carrer pels voltants del temple no té cap interès, ni tan sols que caigui sobre el local una torre de la Sagrada Família. Les arques públiques es podien estalviar aquest espectacle.