Pel davant ... i pel darrera
Direcció: Alexander Herold
Foto: © Antoni Bofill
En temps de crisi econòmica es programen reposicions d'obres teatrals per amortitzar les produccions i fer caixa. Al Teatre Borràs, obren temporada amb la reposició d'una obra d'èxit popular assegurat: Pel davant... i pel darrera, de Michael Frayn, en versió de Paco Mir (El Tricicle.) L'obra s'ho val i qui no l'hagi vista en les versions de 1985, de 1996 i de 2002, no sap el que es perd si no aprofita per veure-la ara. També l'haurien d'anar a veure els que ja n'hagin vist una o més versions perquè la companyia és nova i sempre és un plaer veure primeres figures en una obra que és una joguina escènica —m'imagino que molt dura físicament d'interpretar— en una coreografia d'una complexitat extraordinària.
Per si algú encara no sap de què va, en faig un esbós. Primera part: assistirem al darrer assaig d'una companyia de teatre de tercera o quarta fila. Són a poques hores de l'estrena i no se saben el text, ni tan sols han arribat a entendre de què va l'obra. Segona part: darrere de l'escenari hi podem veure el marro. Les relacions creuades, els odis, les travetes entre els intèrprets d'aquesta companyia de pega. Tercera part: la companyia ja està en gira. Ha canviat per complet l'obra, ara s'ha transformat en un desori incomprensible que fa partir de riure el públic que n'hem vist la gestació a la primera part.