A la Festa de la Mercè 2010, com cada any, s'hi escoltarà molta música (vegeu-ne el programa.) Segons ens van recordar a l'acte institucional de l'11 de Setembre, enguany es commemoren els 50 anys de la Nova Cançó. Els Ajuntament democràtics sembla que s'haguessin posat d'acord a bandejar progressivament de les seves programacions els músics i cantants que ens van donar a conèixer els poetes catalans. Amb ells ens arribaven paraules per pensar, paraules com a recurs per a la lluita, paraules per estimar, paraules que feien créixer altres paraules. Els programadors amb fons públics, en èpoques grasses, només contractaven grups de fora. Més endavant, l'exclusió va caure sobre els grups de rock català.
A la Festa de la Mercè hi ha programada molta música. Concretament: 87 actuacions. I només mitja dotzena són grups o cantants en català (incloent-hi els grups d'havaneres.) Hem tocat fons. Els altres 80 els deuen haver triat en nom de l'obertura, de la "fusió", de la interculturalitat. ¿On queden les marques d'identitat amb què ens presentem al món? ¿En quina ciutat europea aniríem de Festa Major que no trobéssim —preferentment— la seva cultura, els seus creadors?
Després de la sardana flamenca de l'acte institucional de la Diada i del programa de les Festes de la Mercè ja no sé què dir. Potser el pregoner de la festa, el poeta Joan Margarit, se li acudirà alguna cosa per justificar-ho.
Per mil anys de fàstic
SALVADOR ESPRIU