Carrer Joaquim Costa, antic carrer Ponent. Foto: © Paüls, 2010
Fa vint anys, al nostre carrer hi havia tot tipus d'establiments de complicitat amb el veïnat. Fins fa deu anys hi havia una espardenya de vetes penjada al carrer d'un establiment, reminiscència medieval dels oficis. Alguns d'aquests comerços encara resisteixen: la farmàcia, la matalasseria, el mecànic de motos, l'estanc, el tapisser, la fotògrafa... tots en mans noves. Però, els que no han trobat relleu generacional, s'han substituït per tendes que tenen els queviures a munts —una a tocar de l'altra—, per locutoris, per bugaderies, per agències de tramesa de diners a l'estranger, per carnisseries halal, per botiguetes de telefonia mòbil, per taulells on serveixen menjars per emportar-nos-els a casa, per bars de copes que obren al vespre. Un carrer atapeït, ara obert per obres.
Seqüència 2
Famílies paquistaneses hi regenten tendes
una a tocar de l'altra, de queviures a munts,
i es neguen mútuament a veure
competència en els aparadors cecs
amb prestatgeries de licors.
A tocar, hi conviuen una església de l'Opus,
una pensió per a sexe convingut al carrer
l'associació de veïns del barri,
un estanc, una escola de monges,
una sabateria que sempre liquida,
una església evangelista,
una oficina de La Caixa i un banc ocupat per indigents.
LENA PAÜLS Documental (exterior: un xamfrà)
