23 de setembre 2010

NIT DE SAN JOAN, 29 ANYS DESPRÉS

Nit de Sant Joan
Text original de creació col·lectiva
Música i lletres: Jaume Sisa (tret de la lletra de la cançó
La Nit de Sant Joan, de Joan Lluís Bozzo)
Direcció: Carles Alberola

El nou teatre Artèria Paral·lel, que gestiona l'SGAE, s'acaba d'inaugurar amb Nit de Sant Joan, una obra emblemàtica pel que va significar de trencament, l'any 1981, quan Dagoll-Dagom la va estrenar. M'assec a platea (els seients de l'Artèria són ben còmodes) i intento imaginar-me que veig l'obra per primer cop. Em deixo sorprendre pels músics en directe, per la posada en escena potent, pels artistes d'avui que saben cantar i ballar tan bé per transmetre el to màgic de la nit més llarga de l'any. M'obligo a deixar-me sorprendre pel bomber piròman, pels marcianets, per la tieta viatgera, per la coca de fruita i pinyons, pel Gran Jordiet, pel xava Macari. Vull estar distesa com el públic nou que m'envolta.  Però no ho aconsegueixo del tot.  A cada número vaig fent mentalment la comparació amb l'espectacle de fa... vint-i-nou anys!
L'espectacle Nit de Sant Joan d'aquest 2010 funciona. Conté l'essència del musical de tema històric, presentat en clau de revista, que ja l'any 1981 —amb la democràcia tan fràgil que va estar perillant per un cop d'estat el febrer del mateix any— situava el relat vint anys enrere, aquí, a l'època daurada de les revetlles, amb el ressò llunyà dels hippies, del rock and roll, del twist, dels Beatles. Rient, cantant i amb molta poesia, la companyia  ens ha servit una pàgina de la nostra història recent. Emocionats, hem acabat demanant-los una altra peça amb aplaudiments.