Als fanals de Barcelona ja hi ha penjats els cartells de la Festa de la Mercè. Mirem-nos-els bé i preguntem-nos què volia mostrar el dissenyador Claret Serrahima en "dissenyar" aquests cartells que combinen tipografies artesanals. Hem de suposar que Claret Serrahima sap el que es fa perquè —poca broma— el seu currículum ratlla l'excel·lència i hi té com a treball vistós la creació de l'escut del Barça; d'altra banda, de càrrecs no n'hi falten: és vicepresident del FAD, president de la Fundació Comunicació Gràfica, vicepresident del Patronat de l'Escola Eina i forma part del consell directiu del MACBA. Però, tot i així, tinc dret a opinar que un cartell així de naïf no fa per la ciutat de Barcelona. Ara bé, he comprovat que, si més no, provoca converses entre els ciutadans. Fins i tot entre desconeguts, que ja és un gran què.
Al meu entendre el que posa de manifest aquest cartell és que els 31 convidats a dibuixar una lletra —artistes, deportistes i altre personal notable— no sobresurten per la seva cal·ligrafia sinó en altres arts. Vegeu-ne uns quants: el periodista i crític de televisió Ferran Monegal, el meteoròleg Tomàs Molina, l'il·lusionista Mag Lari, el músic Quico Pi de la Serra, el pare Manel, el pallasso Tortell Poltrona, el popular cambrer Juanito del bar Pinotxo de la Boqueria, la cantant Lucrecia, la ballarina Sol Picó, el director de cinema Manuel Huerga o la cuinera Ada Parellada. Un bon mostrari de gent coneguda i reconeguda, però vistes les seves lletres en conjunt, més aviat fan pena.
El drama literari és sempre el mateix: és molt més difícil
descriure que opinar. Infinitament més.
En vista de la qual cosa tothom opina.
JOSEP PLA, OC 1, 251.
descriure que opinar. Infinitament més.
En vista de la qual cosa tothom opina.
JOSEP PLA, OC 1, 251.