John Keats i Fanny Brawne
Al cinema Floridablanca —dia de l'espectador a la sessió de nit—, només compartim la sala amb mitja dotzena de persones. Hem triat Bright Star, de Jane Campion. La directora neozelandesa és coneguda per El Piano (Premi Palma d'Or a Cannes 1993.) En aquesta nova pel·lícula —que també ha competit a Cannes a la secció oficial— s'apropa a John Keats (Londres, 1795—Roma, 1821), el més important dels poetes romàntics en llengua anglesa, a través de la mirada emocionada del seu gran amor, Fanny Brawne, veïna del poeta malat de tuberculosi i dependent dels seus amics i protectors. Per estalviar-li un altre hivern humit a Anglaterra —i per salvaguardar-lo dels braços de la noia— l'envien a Itàlia. La directora ha fet una reconstrucció d'aquesta relació basada en cartes apassionades que va escriure realment Keats a Brawne.
Bright Star narra amb una delicada posada en escena i un vestuari excepcional, amb imatges de singular bellesa, una història d'amor inspirada en els darrers anys del poeta, que va morir sense haver conegut l'èxit per la seva obra.
Desitjant l’adéu i amb plaer dolorós
l’abella es torna verí
JOHN KEATS