04 de setembre 2010

ELS EMPRESARIS DE CINEMA INSULTEN EL PÚBLIC

  

Toy Story 3, la gran evasió va arribar a les pantalles doblada en català, només en dues dimensions. Es van negar a doblar-la-hi en 3D.



Mentre s'estava tramitant la llei del català al cinema al Parlament, vam haver de sentir-ne monstruositats a càrrec dels empresaris del cinema.  Impunement, van girar l'esquena a la llei, menyspreant la ciutadania.  Abans d'acabar el curs passat, les sales barcelonines passaven una propaganda on amenaçaven el públic en el sentit que si els obligaven al doblatge o al subtitulat en català aquella pel·lícula no la podríem veure. Xantatge cultural. La gent xiuxiuxàvem la indignació asseguts a la butaca, però no passàvem d'aquí. Aquesta setmana, al mateix cinema on nosaltres havíem vist aquella propaganda infecta (Floridablanca, de BCN), vaig ser testimoni i protagonista d'una xiulada eixordadora. La sala 7 era plena de gom a gom, no quedava un lloc lliure ni a la primera fila. Hi erem per veure Coneixeràs l'home dels teus somnis, de Woody Allen, subtitulada en català per voluntat dels productors catalans (Mediapro.) Es van tancar els llums i van passar —quin insult als que havíem pagat!— l'espot de l'amenaça i enfrontament a la llei del català al cinema. El públic vam ofegar amb els xiulets i crits el que deien els altaveus de la nostra sala i els de totes les altres sales del cinema. Vam exercir el dret d'enrabiada. I poca cosa més.


Vegeu en aquest mateix blog: El cinema margina el català