Fa cent anys que l'escriptor Josep M. Folch i Torres i il·lustrador Joan Junceda publicaven el primer capítol de Les aventures extraordinàries d'en Massagran, com a suplement de la revista Patufet. Portava per subtítol Història completa i detallada de les trifulgues, peripècies i desoris d'un noi de casa bona. El protagonista naufragava en una illa deserta i es trobava comportar-se com un imprudent antiheroi, allunyat d'un Robinson Crusoe, que se'n sortia de les dificultats per casualitat. Des d'aleshores el personatge ha fet un llarg recorregut: n'han agafat el relleu de fer-li viure noves històries Ramon Folch i Camarasa (fill de l'autor) i el dibuixant Madorell; el trobem en format de còmics (Editorial Casals), en dibuixos animats (TV3), en una obra de teatre (TNC).
El poc ressò mediàtic de l'efemèride contrasta amb la munió de lectures col·lectives i les múltiples activitats escolars sobre l'autor i sobre aquesta obra que va ser el primer esglaó cap a un nou model de literatura infantil: amena, aventures lúdiques, no necessàriament moralitzant. No vull creure que la institució escolar sigui l'últim reducte que sàpiga que una societat que exigeix respecte per la seva identitat ha de començar per reconèixer i assimilar —per si vol transgredir-los— els referents culturals propis.
Les aventures havien començat amb un cert
caient de seriositat. Hi havia humor, però, alhora, versemblança.
RAMON FOLCH I CAMARASA. Bon dia, pare