 |
| Utilitat programada. Autor: Marc Rosich. Direcció: Míriam Escurriola. Teatre Tantarantana, Barcelona |
Un context singular per a l'obra Utilitat programada que hem vist al Tatarantana. Els protagonistes són uns adolescents empresonats des de menuts en un espai claustrofòbic, per una tutora esquizofrènica. No han sortit mai d'aquest lloc, però ara ha desaparegut un dels nois. Aprofitant que la tutora és a comprar per omplir-los la nevera, es plantegen escapar-se utilitzant les suposades capacitats màgiques de cadascú. El dramaturg Marc Rosich ja ha demostrat la capacitat en l'escriptura dramatúrgica en molts altres textos. Míriam Alamany, la jove actriu veterana del grup té un currículum excel·lent d'interpretacions i hi pot afegir aquesta. Tots els altres intèrprets joves que hem vist en alguna altra obra poden fer més, molt més del que aquí se'ls demana. Espectacle bilingüe: una frase en català i una en castellà, etc. sense
més ni més. És el llenguatge social amb què es relacionen dins d'aquest búnquer.
No sabem si han estat programats en cap altra llengua a mitges, com aquestes dues, que els siguin d'utilitat al món de fora. No hem aclarit gran cosa, de fet. 7/10