MOTS DE RITUAL PER A ELECTRA, AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Mots de ritual per a Electra. Autor: Josep Palau i Fabre
Direcció: Jordi Coca. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya

Josep Palau i Fabre va escriure Mots de ritual per a Electra, el 1958, a l'exili de París. Fa dotze anys, la interpretació de l'actriu Marta Domingo ens va colpir, dirigida per Hermann Bonnín. Ara, aquesta tragèdia, posada en escena amb més mitjans,  l'hem pogut tornar a veure a la Sala Tallers del TNC, dirigida per Jordi Coca,  amb Àngels Bassas com a protagonista.

Els antecedents familiars de la tragèdia els explica a mode d'introducció un audiovisual —amb l'actor Josep Costa com a narrador—, amb imatges que situen l'acció en un context bèl·lic indefinit, que podria ser de la Gran Guerra o de la Segona Guerra Mundial.
La venjança i la traïció planen des dels primers versos, en el monòleg que Electra (interpretació matisada d'Àngels Bassas), una heroïna contemporània, que espera i desespera l'arribada del seu germà Orestes (Dafnis Balduz, contingut, serè), exiliat de fa vint anys. L'oracle va predir que el nen —aleshores tenia 3 anys— executaria la venjança del pare assassinat per la mare (Clitemnestra, interpretada per Carme Callol) i el seu amant (Egist, a càrrec de Quimet Pla). L'espectre d'Erínia, (interpretada per Carme Sansa), víctima innocent de la tragèdia,  posa l'epíleg que ens fa saltar de la cadira i aplaudir aquest espectacle basat en la paraula. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»