 |
| Incerta glòria. Adaptació de la novel·la de Joan Sales. Adaptació i direcció: Àlex Rigola. Banda sonora: Nao Albet. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona |
The uncertain glory of an april day..., diu Shakespeare. L'abril de Joan Sales és el de la proclamació de la República, el 1931, on el poble havia dipositat tantes esperances. He anat a veure amb molt d'interès, a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, el muntatge teatral Incerta Glòria, basat en la novel·la del mateix títol de Joan Sales, una obra que reflexiona sobre la inutilitat de qualsevol guerra. ¿Com transcriuria en llenguatge teatral les emocions i la tensió de la guerra que són vívíssimes en la novel·la de Sales, el director Àlex Rigola?
L'acció se situa a les trinxeres republicanes, en terra de ningú, al front d'Aragó, on els obusos retrunyen. Sense llei, les persones són animals que sobreviuen. El comandant i el metge que tenen al seu càrrec la patrulla espolien els pocs aliments del rebost de les masies i del poblet dels Monegres, al Baix Aragó, on hi ha les trinxeres dels dos bàndols. Lluís, el protagonista, alferes republicà, fa dies que troba a faltar el seu amic Juli Soleràs (no sap que s'ha passat al bàndol feixista); coneix la Carlana, una vidua misteriosa que li produeix un daltabaix afectiu. Deixa d'escriure a la Trini, la seva dona, que és a la rereguarda, a Barcelona. La Trini escriu a Soleràs, l'amic comú de la parella, recordant-li els dies feliços a la universitat. I allà els espectadors palpem les traïcions que destrossen relacions, els excessos dels dos bàndols... ningú serà la mateixa persona després de la tragèdia personal i col·lectiva.
Molt ben resolta la complexitat estructural, monòlegs densos als quals els intèrprets doten de sentit. A la primera part, hi ha, al meu entendre, unes coreografies de caire simbòlic que més aviat posen entrebancs visuals entre el fons i la forma. Amb tot, el muntatge és una invitació a tornar a llegir Incerta glòria. 8/10