11 de juny 2016

LA SÀLVIA (SALVIA OFFICINALIS L)

Fulles de sàlvia. Foto: © Paüls
Fa poc que tenim tres mates d'una planta aromàtica que m'entusiasma per la seva resistència: la sàlvia. Va sortir de l'ombriu de l'hivernacle esplèndidament florida fins al nostre jardí de llicorella, un jardí calcari, pedregós, gens fèrtil, de secà, rabiosament assolellat. Amb aquest canvi d'hàbitat tan radical no n'esperàvem res de bo. Vam fer un llit de fulleraca i tronquets al voltant de les mates i les hem regades juliol i agost cada dos dies com si els donéssim un biberó. I se n'han sortit. Ara esperem que suportin bé el fred i les mestralades.
La fulla és lleugerament peluda, molt aromàtica. Confirmo que té qualitats aromaterapèutiques. No en faré cap altre ús, tot i que sembla que té virtuts medicinals diverses: cicatritzant, bactericida, estomacal, diürètica... Però les contradiccions són més encara i recomanen un ús extern, com per exemple, en infusió per als gargarismes (si falta la farigola o el romaní, testats ambdós per besàvies, àvies).

Mata de sàlvia al jardí de llicorella.
Refugi de la Vinyeta, Duesaigües © Paüls
Per saber-ne més: