 |
| Caïm i Abel. Autor i director: Marc Artigau Teatre Biblioteca de Catalunya |
Caïm i Abel és una història potent de supervivència, de sentiments desfermats. Un text impressionant, d'una complexitat molt ben resolta que explica amb la contenció dels grans dramaturgs, una epopeia contemporània. Sintetitzada en tres hores de durada, enfoca en pocs personatges els avatars de milions de persones que escapen de conflictes bèl·lics i que sobreviuen arrossegant nafres incurables de violència de tot tipus, «que ens retornaran algun dia», com diu la tesi de l'obra. Pels salts temporals, que posen al descobert secrets, m'ha recordat Incendis de Wajdi
Mouawad. Caïm i Abel pertanyen a dues generacions de diferents espais de banda i banda de la Mediterrània. Com l'episodi bíblic, comparteixen històries paral·leles. Caïm nét d'un pagès republicà mort a Jaca passa de vigilar l'hort familiar on encanona un immigrant que roba fruita per necessitat —Set—, a fer de control fronterer. Abel és taxista en una ciutat d'Àfrica, fill d'aquell immigrant. Somia embarcar-se cap al continent, tal com va fer el seu pare, a qui no ha vist mai més, perquè s'ha fet fonedís a l'Europa del benestar, oblidant dona i fill allà al desert, i ha construït una altra família amb la filla dels pagesos de la masia on es va quedar a treballar, després de ser enxampat. Text, escenografia, interpretacions i tesi mirall del nostre temps fan de Caïm i Abel una obra imprescindible, a la qual desitgem llarg recorregut. 9/10
Allò que ha passat tornarà a passar,
allò que s'ha fet tornarà a fer-se:
no hi ha res de nou sota el sol.
Eclesiastès 1, 4-11