 |
Dogville
Autor: Lars von Trier. Versió de Christian Lollike.
Traducció de Susana Cepa.
Dramatúrgia i direcció: Nina Reglero.
Teatre Romea, Barcelona
Foto: © Marta Vidanes |
Lars von Trier va signar
Dogville (2003) per al cinema. Ara, la versió teatral arriba al Teatre Romea. El primer que recordo de la pel·lícula és l'espai tancat amb unes ratlles dibuixades a terra on uns humans feien esclava Grace (Nikole Kidman.) L'espai d'aquesta versió teatral és molt diferent d'aquella singularitat que va impactar els espectadors: un ambient fosc, brut, amb cistells metàl·lics penjats del sostre on els humans salvatges del poble aïllat guarden les pertinences i unes taquilles al fons. A l'esquerra de l'escenari hi actua la Moses Dog Band i els actors interpreten en directe peces a ritme de blues i gospel sobre la culpa.
La Grace (Marta Ruiz) irromp amb vestit de festa al poble miseriós de gossos que es convertiran feres. Fuig dels mafiosos que la persegueixen, s'escapa del seu passat fosc i demana auxili al poble. A canvi d'aquest acolliment, els vilatans l'exploten físicament i sexual. Una obra colpidora que supera en brutalitat la pel·lícula perquè sentim les olors, el cruixit i el sanglotar els cossos. Un merescut Premi Max 2011 al millor espectacle revelació.
