 |
| La violación de Lucrecia Autor: William Shakespeare Traducció al castellà: José Luis Rivas Vélez Direcció: Miguel del Arco Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona Foto: © Javier Naval |
La violación de Lucrecia es basa en una llegenda que va recollir Livi dins de la Història de la fundació de Roma. Shakespeare l'explica en un monòleg de 1855 versos. Una peça que no pot interpretar qualsevol actriu. Només actrius immenses, d'aquelles que modulen cada paraula, amb l'accent i el sentit precís de ràbia, d'impotència. Núria Espert, per exemple.
El general Colatinus, marit de Lucrècia explica com és de bonica la seva dona. Ho sent Tarquini, fill del rei de Roma i desitja la dona per a ell: va a trobar-la a casa seva fent veure que és un hoste digne. Ella l'acull com a fill de rei i ell a la nit la viola. La dona desesperada per aquest fet, se suïcida mentre ho explica al marit. Colatinus clama venjança, els tarquinis són expulsats, cosa que representa la fi de la monarquia romana per donar entrada a la República.
Emoció i commoció per la Lucrècia que hem sentit i hem vist al Teatre Lliure de Gràcia. ¿Per quan, Núria Espert en català?
Si la paraula no estigués tan gastada, de vegades sento
que a través de la poesia de Shakespeare es produeixen
alguns instants d'alguna cosa que anomenem comunió.
NÚRIA ESPERT