 |
| Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) mascle, al jardí de llicorella. Foto: Paüls, 2011 |
L'ocell de la fotografia és un mascle adult de cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), també anomenat ferretet o barracaire. Qui em facilita aquesta informació és —no m'hi poso per poc!— l'ornitòleg Màrius Domingo de Pedro, que em desperta la curiositat per indagar alguna cosa d'aquest ocell confiat que es va deixar fotografiar al jardí de llicorella.
La xarxa proporciona força informació fiable de la cotxa fumada, que afegeixo a les meves observacions visuals. Les femelles són de color clar (vegeu-ne aquí una fotografia magnífica), però em centro en el mascle que és el que a partir d'ara sabré identificar. Si fa no fa els exemplars fan uns 14 centímetres, tenen les potes i el bec negres; el final del carpó i la cua de la part de sota de color ataronjat i la resta del cos d'un gris fosc —tret d'unes taques blanquinoses a les ales—, que a l'hivern s'aclareix una mica. S'alimenta en gran part d'insectes, i, també, de cucs i baies. És per tant, un ocell benèfic. Corre a salts i s'envola a molta velocitat i, quan s'espanta, mou nerviosament la cua com a senyal d'alarma.
Nidifica als nuclis urbans, en escletxes de les parets, possiblement als nius de tupí que hi ha a Duesaigües, que folra amb teles d'aranya, borrissol, borra de la pols, molsa, plomes. Fa dues postes anuals, d'entre quatre i sis ous de color blanc. Els incuba la mare, però, un cop els pollets han nascut, els alimenten tant el mascle com la femella.
Si un altre dia torno a veure un exemplar de cotxa fumada, em sembla que el reconeixeré. En canvi, encara no identifico el cant, tot i que l'he sentit d'enregistrat. Estic a les beceroles, doncs.
Oh, estols d'ocells de pas!
Deixeu el vostre rastre en les meves paraules.
R. TAGORE. Ocells perduts.