06 d’octubre 2011

COP DE ROCK, DE DAGOLL DAGOM

Cop de rock
Guió i direcció: de Joan Lluís Bozzo.
Cançons: Sopa de Cabra, Els Pets, Lax'n'Busto, Pep Sala, Brams, Bars, Glaucs, Whiskyn's, Gossos, Elèctrica Dharma, Duble Buble, Ja T'ho Diré, Marc Parrot i Sau.
Teatre Victòria, Barcelona

"Canto en la llengua en què somio", aquest va ser el lema implícit del moviment del rock català. Un lema que es fa explícit, ara, a Cop de rock, l'espectacle musical de gran format, que veiem al Victòria, escrit i dirigit per Joan Lluís Bozzo.
La banda sonora recull una cinquantena de peces, seleccionades en funció de la trama, més ben dit, em sembla que els mateixos temes de les cançons han proporcionat a Bozzo la història del Roc i la Lluna, i la fan avançar. En aquest sentit, l'espectacle revaloritza les cançons  que han format part de la banda sonora d'una generació, i els dóna sentit unitari de la mà d'aquesta banda imaginada que es diu Cop de Rock.
L'espectacle té molts al·licients. Un guió molt treballat que recull la realitat del moviment del rock català, nascut fora de Barcelona;  interpretacions eficaces, cançons ben cantades, coreografies impressionants i ben executades, projeccions audiovisuals d'última generació com a fons escenogràfic...
El públic majoritari de Cop de rock són parelles de poc més de trenta anys, lliurades en cos i ànima en cada cançó com si es trobessin en un recital. Al meu costat, un espectador i una espectadora comparteixen la mateixa experiència de quan anaven als concerts seguint les actuacions de Sopa de Cabra, Els Pets, Sau... Pel que diuen, aleshores eren adolescents i encara no es coneixien, per tant, hi anaven cadascú per la seva banda. Recorden que els pares els portaven als concerts i els hi anaven a recollir.
Dempeus, aplaudim un altre espectacle rodó de Dagoll Dagom: Cop de rock. De somni