 |
| Foto: © David Ruano |
Dies feliços
Autor: Samuel Beckett
Traducció: Joaquim Mallafré
Traducció: Joaquim Mallafré
Direcció: Lourdes Barba
Almeria Teatre
Enguany fa cinquanta anys que Samuel Beckett (Dublín, 1906 - París, 1989) va estrenar Dies feliços a Nova York. A mi em resulta una obra inquietant i entro amb dificultat en el monòleg sense rumb de la protagonista. Una protagonista atrapada fins a mig cos a la terra, que intenta amb les paraules aconseguir fer feliç el dia, adaptant-se a la seva presó particular.Samuel Beckett no és un dramaturg de masses. N'he vist unes quantes posades en escena tant d'Esperant Godot com de Fi de partida. I només una vegada Dies feliços (amb la mateixa traducció del reusenc Joaquim Mallafrè, que la que presenta l'Almeria Teatre), amb el personatge de la Winnie brodat per l'actriu Carme Sansa. I la impressió no varia: s'hi ha d'anar ben despert, si no es vol que el discurs dispers de la protagonista ens arrossegui a fer nones al seient. Però, tot i així, la directora, Lourdes Barba, ha entès l'obra i l'actriu Sílvia Sabater la fa versemblant, amb una interpretació intensa, impecable. El personatge masculí sense veu, també impossibilitat, és Willie, interpretat per Mingo Ràfol. Tot plegat, un luxe.
Una visió absurda sobre l'existència, posant
l'accent en la condició humana, en els recursos
que troba l'ésser humà per adaptar-se a tot,
per lluitat contra allò inevitable.
LOURDES BARBA, directora de Dies feliços