Bruc d'hivern (Erica multiflora). Boscos de Mont-roig del Camp sota l'ermita de la Mare de Déu de la Roca. Foto: © Antonieta Codina |
L'arbust de la fotografia cedida gentilment Antonieta Codina és d'un bruc d’hivern, cepell o xipell. Anonenat també petorret i peterrell en algunes comarques valencianes fent referència als esclafits que fa quan crema. L'havia confós amb el bruc boal (Erica arborea) o bruc de fer pipes de fumar (Vegeu-ne aquí un apunt), però, els apunts documentadíssims del blog «Menuda Natura», que gestiona Manuel Casanova, me n'han tret de dubtes. Entre altres diferències, les campanetes del bruc boal són de color blanc i floreixen a la primavera; les del bruc d'hivern són rosades i floreixen a la tardor.
Llegim en aquell blog que l'extracte d'aquesta planta, a banda d'altres usos medicinals és: «diürètica i sedant de les vies urinàries. Depurativa, astringent i antireumàtica». Però, alerta, perquè «estudis recents mostren que l’extracte d’Erica multiflora afavoreix el creixement de cèl·lules dèrmiques de la papil·la dels pèls, és a dir, afavoreix el creixement del pèl». Vaja, a la natura tampoc no hi ha un pam de net!
Llegim en aquell blog que l'extracte d'aquesta planta, a banda d'altres usos medicinals és: «diürètica i sedant de les vies urinàries. Depurativa, astringent i antireumàtica». Però, alerta, perquè «estudis recents mostren que l’extracte d’Erica multiflora afavoreix el creixement de cèl·lules dèrmiques de la papil·la dels pèls, és a dir, afavoreix el creixement del pèl». Vaja, a la natura tampoc no hi ha un pam de net!
Per saber-ne més:
«Menuda Natura»
«Menuda Natura»